En aquesta dèria que sembla haver-se escampat per el Maresme , d’apostar per el gravat i l’edició, exposa aquest mes de febrer al Museu Arxiu de Llavaneres l’artista Lázaro Ferré, que malgrat residir a la comarca ( Sant Vicens de Montalt) és lamentablement massa desconegut en els nostres entorns.
Un desconeixement que no li és nou a l’artista que si bé es
abastament conegut dels grans afeccionats i col·leccionistes, com ho demostra
que la seva obra està en comercialització a la més que famosa galeria Saatchi ,
el seu nom no ha quallat en l’aficionat de a peu, potser a manca d’una gran
exposició antològica que reunís el bo i el millor del seu més que estimable
treball, i adquirís així el reconeixement popular que la qualitat del seu
treball mereix.
Un treball que mereixia ja gran valoració en la seva època d’estudiant
i que seguí amb els Premis a la Pintura Jove de la Parés i les beques de la Fundació
Rodríguez Acosta i amb una remarcable
carrera expositiva. Una carrera en la que ha desenvolupat la seva gran
habilitat en digerir qualsevol estil o tendència per fer-lo seu i convertir-lo
en una nova mirada atractiva i personal amb un deix de qualitat absolutament incontestable.
Ara , de fa un temps i ves a saber si com a conseqüència d’un
trasbals personal, Lázaro Ferré s’ha llençat com jovencell passional en braços
del gravat amb qui manté una idíl·lica ,
densa i fructífera relació.
Tots sabem , i està més que dit, que el gravat és droga dura
per qui el practica, i que superat el primer i sempre difícil encontre , es
produeix una relació de dependència que implica seguir endavant a cada pas.
Lázaro Ferré està en aquest moment a la
recerca de la gran creació, i en bell mig d’aquesta búsqueda van apareixen un
seguit d’obres d’una potència vital que impacten i motiven a l’espectador a endinsar-se
en elles per a tal de trobar la raó de tal intensitat.
Son peces que defugen del concepte tradicional del gravat,
tant en el que pertoca al sentit d’estampa com al d’obra seriada. L’obra de
Lázaro Ferré s’esmuny ara quasi per uns camins de baix relleus en les que els
materials no son els tradicionals i en canvi apareix el guix, i les aportacions
d’or 24k, plata, níquel y oxidacions del coure (hidroxicarbonat de coure),
mitjançant la tècnica Selective Plating (bany electrolític selectiu) ,
innovacions tècniques que li permeten expressar la seva mirada abstractiva d’una
forma potent i seductora.
Passejar-se per l’exposició que aquest mes presenta Can Caralt
ens permet submergir-nos en una seductora exposició de rara bellesa que demostra
no tan sols la qualitat tècnica i el desig d’innovació i recerca de l’autor,
ans també la seva capacitat creativa i la
seva sapiència en arribar a la bellesa, no per mitjans estèticament edulcorats
i sí amb la potència i la força d’un interior sensible i creatiu que creix any
rere any , amb la força de l’experiència.
Una exposició que us recomanem ben vivament.
Felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada