EL MARESME PINTAT. FUNDACIÓ ILURO

Obra d'Albert Alís

La Fundació Iluro ens presenta fins el 12 de Maig, l’exposició “El Maresme Pintat” una exposició comissariada per Manel Trenchs Mola que  “vol mostrar de forma panoràmica com s’ha representat el Maresme i cadascun dels seus municipis, així com la seva diversitat, a través del propi fons d’art de la Fundació, però també, amb el fons de diferents museus i institucions catalanes.

Així doncs, aquesta mostra concentra obres de diferents museus i institucions d’arreu del país com el Museu d’Art de Girona, el Museu de l’Empordà, el Museu Abelló, la Diputació de Barcelona, el Museu de l’Estampació de Premià de Mar, el Museu de Mataró, l’Arxiu Comarcal del Maresme, entre d’altres. Aquestes obres es posen en diàleg amb la col·lecció pròpia de la Fundació a través d’un discurs reflexiu i contemplatiu de la comarca”.

Obra d'A. deP. Boix

Aquestes frases que encapçalen el nostre escrit pertanyen a la pròpia fundació i son les que empra per publicitar la seva mostra, i davant d’elles i de la mostra, ens produeixen una profunda reflexió produïda per la mateixa que és ambigua i alhora contradictòria.

Dibuixos de Lola Anglada

És per a mi obvi , un valor molt limitat de l’exposició. Ho és per la gran repetició d’obres que han estat exposades tant en les exposicions de la pròpia Fundació en ensenyar la seva col·lecció, com  en el cas de les exposicions per a mi  comissariades  fa ben poc temps a Ca l’Antiga de Teià en relació al Maresme, espai a on van ser exposades una part important de les obres que avui repeteixen espai a l’Ateneu.

Obra d' A. Opisso

I ho és també per que el conjunt general de la mostra  és  baix en conjugar un conjunt expositiu més o menys valorable, amb una sèrie d’anècdotes d’arxiu que queden totalment deslligades del conjunt alhora de que per si mateixes no tenen el valor afegit suficient com per honorar més a la mostra, el que converteix el total en un poti poti poc i mal explicat.

Obra de Jordi Arenas

I per a mi queda clar que el valor afegit que individualment presenten les obres de Emilia de Torres, Jaume i Jordi Arenas, Albert Alís, Jordi Torrent, Antoni Boix , Amadeu Casals, Fèlix Albajes, Alfred Opisso , Ramón Martí Alsina , Pere M. Viada, Joan Torras Bachs, Gerard Rosés, Ramon Muns, Camps Ribera, Miquel Villà, Simó  Bussom , Lola Anglada, Marta Rovira i Manuel Cuyàs que per a mi son les mes destacables del conjunt, no tenen pes suficient per ser presentades com punts individuals i no globals d’una visió de l’art del Maresme.

Obra de P.M. Viada

Com queda clar que el pes de les absències , especialment en el que pertoca a artistes vius, amb obres a la propia Fundació i altres indrets col·laboradors de l’exposició, i que han estat exposats en altres ocasions, queden ara remarcats per el seu pes, tot em dona la sensació d’una exposició dirigida per un afeccionat que ha triat sota el pes del seu gust i no la realitzada per una Fundació amb pes específic en la història de l’art local. Però coneixedor del responsable de la mostra i sabedor dels seus coneixements , la lectura del poti poti total en que s’ha convertit l’exposició em provoca un desori intel·lectual important.

obra d'E. de Torres

Desori que augmenta quan parlo amb gent , intel·lectualment preparada encara que desconeixedora de la realitat i la història de l’art local i comarcal, que m’expliquen el molt que els ha plagut l’exposició i remarquen la necessitat de que mostres d’aquest tipus es repeteixin, per conèixer millor l’art de la comarca i els seus espais més remarcables.

Obra de Carme Rovira

Com que crec que no vaig errat en les meves impressions, a bon segur per la meva experiència de l’art comarcal en el que m’he mogut durant cinquanta anys, però alhora no voldria que una crítica negativa provoqués una mala mirada a l’exposició, deixarem en empat la cosa i direm que ens trobem davant d’una col·lecció d’autors del Maresme, en una ample majoria ja desapareguts , que ens ofereixen una mirada de l’art del segle passat, alguns amb evident encert i maestria, alhora que lamentem que l’exposició no hagi servit per oferir una mirada més oberta , tant de l’art com de la comarca, deturant-se més en un passat conegut que no pas cercant altres mirades més interessants i a bon segur encisadores.

Obra de J. Torrent

Amb tot això deixem a l’espectador per que sigui ell qui delimiti la mostra, apostant per un costat o l’altre de les opinions, però això sí aconsellant una mirada clara i diàfana per aquells noms més coneguts que son els que donen empenta a una exposició  de la que no perdríem res si no s’ hagués dut a terme.

 El Maresme pintat.

Del 8 de febrer al 12 de maig

Ateneu Fundació Iluro. Mataró