Obra de Manuel Boix |
Obra de Marc Prat |
Un any més, i en van vuit, la col·lecció Bassat “ocupa” el
Museu de Llavaneres amb un exposició que aplega una mostra de la seva
col·lecció i que ens es ensenyada sota un angle peculiar, que en aquest cas mereix
el titular de “Cares Pintades” , ja que les disset obres corresponents a
catorze artistes diferents , presenten una imatge que és sempre una cara, vista
i analitzada sota el personal punt de vista creatiu de l’artista corresponent.
Passejar-se per l’exposició ens permet veure, i alhora entendre
, com l’art és el concepte personal del creedor que és capaç de generar una mirada
personal i pròpia, a una temàtica comú, com és en aquest cas la cara humana.
Obra d'Antoni Guansé |
Son disset obres que pertanyen a catorze artistes, les que podem gaudir en la més ample varietat d’estils, conceptes creatius i ismes , que sense entrar en l’abstracció, però movent-se en les mil cares de la figuració, ens mostren les mil i una maneres de gestar unes obres que impacten per la seva personal bellesa, i alhora per la intensitat de la seva força creativa i conseqüentment, artística.
Obra de Joan Ponç |
És una mostra que en la seva diversa diversitat, i valgui el
joc de paraules, ens mostra i demostra la gran capacitat artística del creadors
que les signen, en la més ample varietat d’estils i tendències, donant peu a
les mil i una giragonses per crear i
generar no sols una mirada eterna que sigui seductora per l’espectador, alhora
que generadora per el creador, i que en al seva varietat i diversitat
conceptual, ens dona lliçó d’un art actual que segueix viu sigui quina sigui la
tendència que el mogui.
Obra deJ: Brotat |
Per començar , farem mirada als artistes comarcals que hi
son presents ,en aquest cas es tracta de
Marc Prat amb “Enchanter I” (2024), un retrat imaginari que ens apropa a uns inferns
interiors, ple de força i misteri que subjuga en el seu domini espiritual, mentre
que Perecoll amb “Maria Mèdici” (2017) s’esplaia en el seu negre sobre negre, amb
un domini tècnic capaç per si mateix, de generar dinamisme i vida al seu
treball.
Josep Mª de Sucre amb “Rostre, Circa” (1959), una peça ben propera a ell mateix que mostra
el seu profund nihilisme, suposa un trànsit del modernisme cap a l’avantguarda.
La seva peça és l’enllaç que reuneix tot l’exposat, començat per el treball de
Joan Ponç, “Cap negre. Sèrie al·lucinacions” (1947) una obra espectacular per
el moment i coma a reflex de la realitat creativa del moment, Així com el “Personatge”
de Joan Brotat, obra magnífica que mostra la críptica realitat artística de l’autor,
capaç de cercar estilística pròpia.
Obra de Joan Bennàssar |
Obra de Josep Mª de Sucre |
Altament interessant és l’obra del lleidatà Manuel Molí , amb un surrealisme que sembla retrotraure’ns a altres èpoques, , que contrasta amb la mirada del poc conegut artista tortosí Antoni Guansé, molt poc conegut al nostre país, ja que des de 1953 fins a al seva mort el 2008, va residir a Paris. Per el meu gust la seva obra és de les millors de l’exposició amb un perfecte diàleg entre espais, formes i colors. Una agradabilíssima sorpresa per la que us demano una especial atenció.
Curiós el personatges mitològic creat per Joan Comellas, el pintor i músic d’El Masnou que es dona la mà al minimalista retrat de dona (1972) de Francesc Artigau , una tinta xinesa d’especial sensibilitat, que s’escapa del Artigau més conegut, , mentre que Joan Bennàssar ens ofereix amb “Honradesa” (1953) una mirada abrupta i sincera, en un dibuix tan potent com espectacular.. Al seu costat Arranz Bravo ens mostra amb “Admiració, blanc” (1987) les pors , solitud i inseguretat de l’home, en la seva permanent teràpia plàstica de domini de si mateix. Maria Girona i el seu “Autoretrat” (1966), una mirada personal lluny de tota estridència en la que mostra l’especial mirada que tenia del seu art i de l’art que l’envoltava en moments tan convulsos.
Obra d'Eduard Arranz Bravo |
Obra de ramon Bilbao |
Finalment el poc conegut Ramon Bilbao, dissenyador gràfic
important, mostra la seva saviesa plàstica i comunicativa amb la intervenció
del retrat de Juan Ramón Jiménez, Una intervenció intensa i agosarada amb una
mirada absolutament actual que mereix l’atenció. Per acabar ens queden les quatre
obres de l’artista valencià Manuel Boix , home inquiet i agosarat que practicà
un realisme de caire propi que el portà a ser el Premi nacional d’Arts Plàstiques
l’any 1980. Pintor, gravador, escultor, i fins i tot dissenyador plàstic, les
seves obres l'han convertit en un dels principals cronistes gràfics de la
realitat cultural del País Valencià i, encara que en menor mesura,
també de la catalana. Espectacular.
Obra de Manuel Boix |
Una mostra variada, divergent en tots els sentits, però
plena de bones obres de grans artistes que ens permet gaudir d’obres d’artistes
consagrats donant-se la mà a d’altres de menys coneguts per confegir un tot que
és la imatge de la Col·lecció Bassat, una barreja indiscriminada d’art de
qualitat , escrit en tots els idiomes possibles.
Una exposició per veure, sorprendre’s i gaudir de l’art dels
dos darrers segles. Per visitar de manera
quasi obligada.
"Cares Pintades" Obres de la Col·lecció Bassat
Museu Arxiu de S.A. de Llavaneres
Del 7 de juny al 18 d'agist de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada