Fa poc més d’un mes que Albert Moleón tancava la seva exposició
a la sala d’exposicions de la casa de Cultura de Sant Vicens de Montalt quan ja en presenta una de nova al mataroní espai
de La Cúpula Art Gallery, en la que hi va exposar encara no fa dos anys , amb el
que segueix en l’enfebridora bogeria expositiva en la que s’ha embarcat.
No se’n adona que l’art precisa de producció silent i que sols cal exposar quan hi ha alguna cosa
nova que dir i que no val repetir permanentment les mateixes obres de manera
cansina i sense horitzons i més si es fa en el mateix territori cultural com és
el Maresme, com per exemple succeeix ara en que la peça mostrada en el cartell correspon als temps de la seva exposició
al casal de Llavaneres.
El cert és que encara que no el conec personalment i mai he
conversat amb ell, penso que és una persona molt inquieta que recerca de manera
permanent la seva realitat plàstica, però alhora crec que confon la realitat
artística amb la realitat comercial. Encara que ell es considera, segons hem llegit
en una entrevista, com un expressionista abstracte pop (sic) crec que és
difícil de definir ja que les seves exposicions son un poti pori de
personalitats,
Albert Moleón ve del mon de la publicitat, on el degoteig constant
i permanent d’una imatge pot arribar a assolir uns resultats importants, però
en el que també una sola imatge, de gran impacte i qualitat, és capaç de marcar
de manera permanent una marca. En la dualitat, crec que ha escollit malament, i
prefereix arribar per concatenació més que per qualitat.
Moleón és un artista que té elements per assolir el que pretén,
té una mirada actual plena de força i color, té un llenguatge abstractiu que
pot arribar principalment a la joventut, però alhora té l’entossudiment de
creure’s en possessió de la veritat, quan no és així. Penso que podria assolir
molts millors resultats, si no tingués tanta pressa, si reflexiones sobre ell
mateix, i intentés aclarir quina és la seva línia artística.
Aquesta exposició hauria de ser definitiva per a ell. Cal un
obligat stop pera la reflexió. Mirar d’entre les seves múltiples modalitats
quina és aquella que s’acosta més al seu interior i desenvolupar-la fins a l’esgotament,
deixant de costat tota la resta. Segur que així arribaria a un art que
representes el seu propi jo, per que de seguir com ara es perdrà , com ja ho
està fent, en el poti poti indiscriminat d’una orgia cromàtica i una
estilística sense determinar
Textures i colors. Albert
Moleòn
La Cúpula Art gallery
A partir del 9 de
novembre de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada