Aquells artferits que acostumem a
visitar un munt d’exposicions quasi de manera compulsiva acostumem a trobar-nos
amb moltes decepcions i poques exposicions d’aquelles , que si se’m permet la
vulgaritat , ens facin trempar.
No es creguin que aquestes
acostumen a ser les dels grans “artistes” ja que amb elles acostumes a
portar-te més decepcions que alegries i no per el fet de la poca qualitat i sí
per allò de l’expectativa. Tots sabem la teoria de la relativitat , el grau de
satisfacció d’una exposició és sempre inversament proporcional al nivell que un
espera de la mateixa.
Per això un , i crec que bona part
dels artferits , arribem al nirvana quan de cop i volta i sense esperar-ho de
cap manera ens arriba una alenada d’aire fresc en forma d’exposició que fins i
tot no ser res d’altre mon , ens ofereix una visió engrescadora de la
creativitat , un desig de comunicació, i principalment intenta fugir de les
paramètriques pre-establertes del que s’escau o no, i del que cal fer o no per
estar alhora en el dictat de la modernitat.
Doncs bé, aquest nirvana de
satisfacció especial l’he trobat en la mostra “(4x3) + 4” que ens ofereix de
manera sorprenent l’espai “f” al Foment i que no dubto de recomanar de manera
fervent a tot amant de l’art.
Sota l’estrany epígraf numèric que
el aixopluga , l’espai “f” aplega els magnífics mobles artesanals del gallec Inazio
Abrao que son explorats plàsticament per sis altres creadors provinents de
diverses arts , com ho son la maresmenca Golly Rectoret ( ceramista) juntament
amb Ana Sánchez (restauradora), Ivette Santaeularia ( dissenyadora gràfica),
Quique Bordel (pintor i cartellista ), Gemma Sanz ( pintora) i Susana Terrón
(escultora).
Tots ells , i centrant-se en la visió que els hi permet la seva
professionalitat intervenen , i mai tan ben dita l’expressió, en l’obra d’Abrao
per capgirar-la trencant la seva teòrica harmonia, i aconseguir així una visió
dispersa en l’aparença, però monolítica en la qualitat, amb la que ens
ofereixen una visió vital i comunicativa d’aquells elements que bé podrien
considerar-se vulgars valorant tan sols la seva utilitat.
Així , passejar-se per l’espai “f”
del museu, tot entrebancant-se quasi amb aquelles cadires i les personals
calaixeres , anem enfrontant-nos a un cúmul de sensacions, detalls, imputts ...
en els que la sensibilitat, la creativitat i la bellesa es donen la mà de
manera plena. Unes obres convertides i desestructurades que conserven però la
seva arrel, saviesa i coneixement, que en mans dels diversos artistes es
transmuten fent realitat el principi universal de que l’art veritable potser ni
es crea ni es genera, si no que simplement es transforma.
Potser per això us vull recomanar
intensament aquesta mostra que pot passar fàcilment desapercebuda degut a que
l’espai que l’acull (espai F , al Foment) no és habitual del circuit expositiu.
Malgrat que les dimensions no permeten “entrar” amb claredat a les obres
exposades ( caldria un espai més gran i diàfan) , passejar-se per les mateixes
és un absolut plaer visual i artístic , essent la primera , i ben satisfactòria
, sorpresa de la temporada.
Una mostra que no hauria de quedar
així i de la que esperem tingui la suficient continuïtat com per gaudir-la
abastament.
Felicitats.
.jpg)
.jpg)