No m’hauria desagradat gens
passar les vacances d’aquest estiu a Àustria. Per un costat per que és un país
que conec poc i que està ple de belleses naturals i monumentals de les que em
vindria molt de gust gaudir , però enguany a més per el fet de que tot el país
celebra el 150 aniversari del naixement de Gustav Klimt ( 1862 – 1918 ) i amb
aquest motiu es celebren multitud d’exposicions i actes en una mena d’actitud
mitificadors de qui a bon segur és un dels millors artistes austríacs de la
història ( jo em quedo amb Kokoschka ) i al que volen elevar als nivells
creatius més alts.M’agradaria acostar-me a veure Klimt ja que per els nostres verals no deixa de ser un artista a qui es coneix més per referències gràfiques que no pas per haver pogut gaudir d’alguna exposició de pes de les seves obres.
Em sedueix el tractament de la figura femenina , la sensualitat extrema que desborden les seves obres responent a l’agitat de la seva vida. Em quedo admirat del seu tractament cromàtic i de l’equilibri dels seus composats orientalitzants que donen, en el garbuix , un ambient atractiu de primer ordre , però den canvi em decepciona quan s’acosta a l’estilística de Matisse o fa una aposta , si més no peculiar , amb el fauvisme.
Sigui com sigui , el coneixement
més interioritzat de Klimt és encara una de les moltes coses pendents que em
queden en la meva ullada als grans artistes. Potser per això em va agradar
molt, i crec que és del tot recomanable, el magnífic article que al voltant de
l’artista i sota el títol de “Erótico Klimt” va publicar fa unes setmanes El
País Semanal signat per Julia Luzán i que fins avui no he aconseguit trobar a
la xarxa
Un article que ens permet
endinsar-nos en la vida i miracles, especialment artístics d’aquest gran autor
del que enguany en celebrem el 150 aniversari del seu naixement. Un article que
us enllaço i del que us recomano ferventment la lectura per així anar
descobrint una mirada nova en un gran artista de que tinc la impressió, en
coneixem tan sols la pàtina.
