L’INTERROGANT AMAGAT DE ROGER HALL

Roger Hall és un jove artista , en edat i experiència. Tan sols fa quatre anys que es dedica d’una manera seriosa al tema de la pintura  i ha adquirit una solvència prou evident com ho mostra en aquesta exposició  a Lolett Comas a on reincideix després d’una iniciàtica mostra fa un parell de temporades.

Si la crítica d’una exposició es realitzés tan sols mitjançant una mirada ràpida i llunyana, el resultat de la mateixa seia ben fàcil en els dos conceptes bàsics en els que s’ha d’estructurar el comentari crític: El relatiu i l’absolut.

En el relatiu queda ben clar que Roger Hall està en una estat de clara millora. Ha interioritzat el concepte i juga amb saviesa amb les seves armes tècniques. És hàbil amb aquesta pintura serigràfica de capes superposades , mantenint el sentit pla i defugint de tot sentit de volum i perspectiva. Una pintura d’ofici, de truc si es vol considerar així, en la que es mou amb tota habilitat  tant en el sentit compositiu com en el conceptual. Una pintura en la que progressa adequadament, el que implicaria un comentari crític positiu.

Ara bé en el concepte global, la pintura de Hall és fresca simple, jove, escumosa  diria jo, però amb una manca de profunditat en el ser i en el fer. És pintura de pòster, sense transcendència i sense afany de tenir-ne, el que implicaria un comentari crític més negatiu.

El problema està quan la crítica no es fa mitjançant una volada ràpida i lleugera i sí , prestant tota l’atenció deguda per al corresponent anàlisi. Llavors és quan apareix la gran sorpresa i alhora el gran interrogant de la mostra.

I dic això ja que per qualsevol amant de l’art de paladar fi, estarà d’acord amb mi de que el millor de tota l’exposició està en quatre obres de petit format( dues composicions i dos paisatges) , mig amagats damunt uns mini cavallets  en l’escaleta de la sala. Peces més d’estudi, més reflexives i mot millor tocades.

Llavors és quan apareix la pregunta de la que sols l’autor en té la resposta. Quin és el veritable artista?, el de la pintura fàcil que mostra generosament en les parets , o el callat i reflexiu que ens ofereix en aquells excel·lents detalls creatius?. Uns interrogants que sols desvetllarem quan arribi la propera exposició, i esperem que siguin l'evolució d'aquestes petites obres les que marquin camí i causa.

MOMENTS. ROGER HALL

Després de l’èxit del seu segon concurs de pintura, guanyat per Jordi Santamaría, Moldumat segueix la seva activitat expositiva, que seria convenient mantingués definitivament de forma estable, tot presentant la primera exposició de Roger Hall, un jove artista de Premià que aprèn sota la tutela de Didier Lourenço i que presenta els seus treballs iniciàtics sota el títol de "Momentos"

Una exposició aquesta que respon perfectament a la paramètrica habitual d’exposició de  debutant  que s’acostuma a resumir amb excés d’obra i manca de selecció, circumstàncies ambdues que com sempre perjudiquen a l’autor.

Un entén que la il·lusió del debut comporta el voler presentar el màxim dels treballs realitzats, però l’autor hauria d’entendre que en uns moments com aquests de beceroles en els que l’evolució i millora son molt ràpides , cal desar ràpidament en el calaix de l’oblit aquelles obres primerenques, molt il·lusionants per el propi autor però poc dignes de ser presentades en públic ( com per ex. un pallasso o alguna marina). Per altre costat l’artista ha d’entendre que una exposició no és penjar un seguit d’obres; no, una exposició és presentar un conjunt unitari i coherent de treballs que ens parlin d’un concepte, un ideari, una manera personal d’entendre l’art , per això en aquesta mostra cal una bona garbellada per deixar net un bon grup de peces que mostren ja unes virtuts creatives que permeten albirar un futur prou digne, artísticament parlant.

En Roger, ha sabut aprendre del seu mestre, un cert sentit humanista de la pintura , i a més amb un sentit creatiu en el que l’oníric, la figura i la creació d’ambients és essencial, per això sap i entén que la llum i la textura és essencial i a elles dedica bona part del seus esforços amb resultats prou reeixits. D’aquí que les figures femenines , les més influenciades per el fer del seu metre, siguin les més aconseguides, tot amb l’intent d’intentar oferir una mirada més personal. Igualment molt interessant  la visió d’un cafè i l’exercici surrealista,també en el camí del seu mestre i mentor, així com un parell d’obres de més petit format, molt positives com exercici pràctic.

Una exposició, aquesta de Roger Hall, que depassa el nivell habitual del debutant, i que marca unes perspectives avui per avui molt dirigides en l’òrbita del mestre. Serà en el deslliurament obligat quan podrem deduir si Roger Hll té ànima d’artista o tan sols,  la que ara ja és evident, ànima de pintor., aquella que li permet aprovar aquest el seu primer exàmen públic. Un aprovat que l’obliga a un treball més intens per depurar les seves mancances i alhora trobar un sentit més personal al seu fer.

(Imatges extretes de la xarxa)