DIA DEL PATRÓ

Avui suposo que és el dia del patró del meu blog. Avui és el dia sense cotxes, o el de la mobilitat sostenible, o... , que a cada lloc en diuen diferent. Transport públic el vaig batejar , ja que bona part del aquí escrit s’engendra en els minuts del trajecte de la Casas de Mataró a Barcelona i tornada. Avui venia amb presa, ja que començava de nou temporada amb el meu , i valgui el poséssiu , “Espai d’art” a TVM . I l’autobús s’ha espatllat. Coses que passen direu , però el que si passa és que a la Casas passa sovint.

Fa molts anys que vaig a Barna amb bus ( 20.50 ptes el bitllet) i puc dir amb coneixement de causa que mai s’havia arribat a tal nivell de degradació.

Els que fa anys que anem a capital, recordem quan la Renfe era sinònim de tots els mals. Ara us asseguro que es al revés. Anar habitualment amb la Casas és una aventura. Amb un company d’aventures, perdó de viatges, important càrrec del Banc de Sabadell, parodiem l’slogan “Casas , un descans” , amb l’afegitó, quan baixes.

Els busos no passarien qualsevol inspecció sorpresa. Vells, atrotinats, amb tapisseria trencada, olor a gasolina, soroll sempre sospitós. Bona part de la nova flota és aprofitada d’altres de la mateixa empresa quan no reciclada , amb matrícules que encara tenen dues lletres, el llistat dels pneumàtics més llis que la meva llibreta a fi de mes.

Això per no dir la manca de puntualitat, - ja en el primer viatge del dia -, que si plou a fora plou a dintre, que algun dia hi hauran bufetades ja que no hi ha cap ordre d’espera a les parades, o l’incompliment permanent de les lleis de tràfic. El vermell és per passar ( veritat Sr. Martínez , conductor amb el que els més descreguts fan el senyal de la creu davant el perill que significa la seva conducció ) i el mòbil ( prohibit parlar conduint ) és l’habitual mitjà de contacte amb la central ja que son pocs els autobusos que disposen d’emissora per la comunicació.

Els viatgers habituals estem fins els dellonsis, però res hi ha a fer. Un conductor amic , reflexionava “si a vosaltres que sou clients us maltracten així, imagina a nosaltres que som els treballadors”. Les queixes oficials no serveixen per res. En el trimestre d’abans de l’estiu jo sol vaig fer quatre reclamacions a la Generalitat. No tinc noticia de cap d’elles. I com jo, molts.

Per això ric quan veig ara un anunci que parla d’algú que ha provat el transport públic i s’ha quedat amb ell. Ja es veu que no és un bus de la Casas, si fos així segur que seguiria amb vehicle particular.

Com veieu avui estic molt emprenyat, potser serà per que ha estat la gota que ha omplert de nou un vas constantment ple en el mal concepte del transport públic, el d’aquells que et miren i et diuen, ”encara gràcies que acceptem que viatgis amb nosaltres” .

Algun dia, i no tardarà molt, hi haurà una desgracia. El mal estat dels cotxes, els nivells de conducció passant-se les normes per l’engonal , el menyspreu més elemental pels drets dels viatgers, portaran cua.

Quan el transport públic esdevé una necessitat, no pot ser que les administracions facin la viu viu. I tant que cal el transport públic, però no com aquest.

A veiam si alguna autoritat que llegeix aquest blog es dona per enterat. I si es precisa una denuncia oficial, aquí estem. I no estic sol. Casas és actualment la demostració del que no ha de ser mai un transport públic. I les autoritats, locals i generals, haurien de fer quelcom.