PENSAMENTS LLEUGERS
Acaronats per la marinada del vespre.

Com els que em provocà el Pantalla Oberta de TVM d’ahir, dedicats a les Festes Populars de Barri.
De la que a mi em pertoca, ja en vaig parlar fa un parell de setmanes. Seguint ahir el debat en el que sis organitzadors , menys un , presidents de les respectives associacions de veïns , en parlaven amb tota passió, vaig veure la llum.
En realitat parlem amb expressió errada. Es diuen “Festes de Barri” i no ho son , son “Festes al Barri”, En realitat uns ho cuinen al seu gust i els altres mengen o no segons també el seu gust. Tot precuinat sense els ingredients personals de participació que podrien donar el to adequat.
No hi ha dubte que s’ha de girar el mitjó de totes , totes.


Si parlem de tele , cal parlar avui del Polònia que ha assolit un darrer programa de la temporada en que s’ha superat a si mateix. La imatge de Carmen Chacón , tan caricaturesca com real , ens ha fet petar de riure però alhora en ha portat flaires del que hem de patir en aquest , el nostre país.
Chacón cap de llista per les Generals, Bono president del Congrés ... Ara sols falta recuperar a Ybarra.
Vist això, quan comencem a refundar el PSC?.

Tornant a les Festes , quin guirigall que ha portat el concert del passat divendres del Cruïlla.
En primer lloc cal felicitar al Cruïlla de Cultures per la qualitat del festival i per portar el nom de Mataró per arreu del país. Un que treballa a Barcelona i amb gent jove, ha de dir que son molts els companys que han vingut a Mataró, altres que vindran, i tots dient meravelles del magnífic cartell del Festival.
Però igualment s’ha de dir que divendres es van passar.
Visc a l’entorn del Parc. “Pateixo” dels concerts , moltes vegades segons bufa el vent , però he de dir que amb els més de quinze anys que visc a la zona , mai havia patit un concert tan ruidosament escandalós.
Vist que no podia dormir vaig decidir-me per veure una pel·licula a la tele, però o sorpresa , eren tant potents les vibracions que distorsionava constantment les emissions digitals.
Però penso que amb tot , no hi ha per tant. Si son quatre dies a l’any , dons ajo i agua. Viure en indrets privilegiats en la ciutat te grans avantatges , però a vegades algun que altra inconvenient.
Però no estaria malament que en els propers concerts que s’acosten el so files un parell de punts més baix. Crec que no incidiria en la qualitat dels espectadors i si seria bo per els veïns.
En el que pertoca a la necessitat d’un espai adient per aquests aconteixements , sí però menys. Cal un auditori , un pavelló polivalent , infraestructures varies per a moltes coses , però a l’estiu la festa ha d’estar al carrer , encara que produeixi algun que altra inconvenient , que caldrà patir amb tranquilitat.

Tranquilitat convertida en patxoca la de Toni Guirao , regidor de Medi Ambient , en relació a la notícia de la pol·lució que pateix Mataró.
De la noticia de “El País” es pot qüestionar el moment , la intencionalitat política i el fet d’anar o no per algú , però no la realitat de la noticia. La seva seriositat no li permet ocupar portada i quasi tres planes per una noticia perillosa per a la ciutat i els seus ciutadana, a la que el regidor finiquita amb un tres i no res negat la primera i desviant-se a parlar del sexe dels àngels.
És trist que hagin sigut els periodistes ( Mataró Ràdio i el Cap Gros) qui han hagut d’anar-li al darrera , quan el natural hauria estat que fos Medi Ambient el que hagués sortit a la palestra per defensar la seva postura.




Molt dolent el logo de Les Santes que no representa gens be la força del cartell. El dibuix de les mans es acartronat i perd tot el seu significat. És una opinió personal compartida per tots aquells amb els que ho he comentat.
Esperem que la resta de "dissenys" estiguin més encertats.
A veiam si quan , per una vegada i sense que serveixi de precedent , hi ha acord majoritari en el cartell, tot es desgavella en la seva funcionalitat més diversa.


(fotografies provinents del Cap Gros)