RAFAEL BARTOLOZZI
Rafael Bartolozzi, nascut a Pamplona al 1943 i mort a Vespella de Gaià , poble del que va ser alcalde, el 2009, és un artista clau en l’art català de la dècada del setanta, anys en els que el seu nom va anar lligat inexorablement amb el d’ Arranz Bravo, amb qui forma una dupla creativa que era quasi imatge de marca a l’estil , per ex. , de “Equipo Crónica”.
A la col·lecció Bassat però ,
malgrat que la ruptura del binomi s’establi en els primers anys dels vuitanta,
les obres d’aquests autors s’han presentat de manera diferenciada , - en el cas
d’Arranz Bravo en la mostra inaugural i en el de Bartolozzi ara mateix -, i jo
diria que amb bon criteri ja que el gruix de les peces que es disposa d’ambdós
creadors presenten les suficients seqüències diferencials com per convenir en
la seva individualització.
Son una dotzena les obres presents
en aquest mostra que ens recullen essencialment obres de la primera part de la
dècada on s’accentua la diversitat del treball de l’autor, situat en el complex
entrecreuament del surrealisme , el pop americà i un impuls important vers la
nova figuració, en una mirada que fàcil és de considerar com picassiana.
Front de la mirada interioritzada i
crítica de l’informalisme dominant en aquells moments , Bartolozzi és dels
autors que trenca sense manies amb ell
mateix i amb els conceptes dominants. La dualitat interior / exterior o realitat / somni , emprant l’onirisme com a
forma d’expressar els seus neguits , li permet amb l’entrada en el camp de la nova figuració,
evidenciar davant del públic les emocions i sensacions d’un temps i uns moments
, absolutament transcendentals.
Son les seves unes obres de gran
qualitat i interès , entre les que caldria destacar la gegantina “ telón
fusilamiento” (200 x 260 cm) per el de relació amb la mateixa realitat
pictòrica que en aquells moments s’estava establint a Mataró ( escola de
Mataró) que mitjançant els seus
protagonistes (Alcoy , Rovira Nrull, Novellas, Jordà , Perecoll, Pal...) practicaven
una pintura parella i absolutament equiparable.
Això sense deixar de costat cap de
les altres obres exposades , totes elles representatives en la individualitat
de la diversitat conceptual i creativa de l’artista. Un conjunt global, aquest
de Bartolozzi, que evidencia la gran qualitat del seu fer i aquest paper de pont entre conceptes que amb tanta saviesa i qualitat va
desenvolupar en aquells moments.
Un magnífic conjunt que representa
de manera fidel i fidedigne, la veritat artística , creativa i tècnica d’aquest
gran artista.
JAUME GENOVART
Jaume Genovart ( Barcelona 1941 – 1994) va ser un artista ben conegut per les nostres contrades on va exposar algunes vegades i on era fàcil trobar obra seva en alguns espais , com era el cas de la Galeria Lolet Comas. La raó d’aquesta presència no era altra que el fet de que un familiar directe seu , - gran afeccionat a l’art i al seu comerç-, residia a la comarca i va fer tot el que estava en les seves mans per escampar la seva obra en l’entorn local i comarcal més proper.
Jaume Genovart desenvolupa la seva obra sobre l’estructura del paisatge. Una definició que potser no es observable en un vol general ja que més aviat sembla ser un concepte d’abstracció gestual i iconogràfica la seva raó i causa Però en acostar-nos fàcil es entendre aquests veritables paisatges interiors
plens de signes i icones que agafen protagonisme mitjançant els seus especials cal·ligrames que fan dels seus components cal·ligràfics els veritables protagonistes de les seves obres , no tan sols marcant el ritme exterior de les mateixes , generant volums i diseccionant espais, ans el que és més important convertint tota la seva simbologia cal·ligràfica en l’element conceptual que permet donar força a tota l’obra , elevant-la molt pel damunt de la magnificència del seu gran atractiu visual.
Una obra personal, inconfusible i
del tot reconeixible que va quedar estroncada
en la seva evolució per una mort molt prematura que ens va impedir poder veure
la seva evolució i la seva situació en un món canviant i convuls com ho era aquell
de canvi de dècada, amb tota la seva transcendència política , social i per
tant, política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada