DEL GEST AL TRAÇ. CA L’ANTIGA

 

Ca L’Antiga segueix amb el seu seguit d’exposicions al voltant del gest i el traç. Si el primer capítol va se “el gest pur” i el darrer serà ”el traç pur”, lògic és que l’entremig agafi el nom de “Del gest al traç”. Uns títols  que més s’assemblen a un desig que no a una realitat, ja que per el vist, les obres presentades podrien estar en qualsevol exposició  d’aquest trident , o millor dir-li triumvirat,  que ocupa aquest espai de Ca l’Antiga en aquest temps primaveral.

I és així ja que el cicle nomenat “Del gest al traç”  és en realitat un trajecte eteri en el que hi cap tot, des d’un art proper a la figuració fins  a l’abstracció, si no  la més pura, si aquella en la que domina aquest “gest” o “traç” del que parla el títol , per gestar la realitat del treball  de l’autor. I ho diem així ja que en aquestes exposicions més que l’idea etèria dels mateixos el que domina és el treball , sempre d’alta qualitat, dels autors que hi son presents.

Hi d’entre ells hi ha dos artistes que sobresurten. Per un costat Josep Mª Codina, que ocupa bona part de la sala inferior i que ens demostra amb una varietat formal absoluta, una realitat conceptual i creativa monolítica.

Segueix Codina mostrant les seves costures interiors en aquest despullament que fa ja anys practica i que ara sembla haver deixat definitivament la zona de foscor, per cercar de manera tan intuïtiva com brillant, unes zones de serenor que com deia Bernat Puigdollers en la seva exposició de Ca l’Arenas , son la constatació de la consolidació i maduració d’un llenguatge. Un llenguatge que està en la seva primera fase  i que estem convençuts esclatarà ben aviat amb tota la força interior que sempre mostra Codina en la seva història pictòrica.

L’altre artista a destacar és Miquel Arnau. Sempre he cregut que és un dels millors artistes del Maresme, i alhora és dels més desconeguts. Però cada vegada que ofereix el seu bon fer al públic en general, ens sorprèn amb una variació més de l’amplitud de la seva mirada. Avui ens ofereix la seva mirada , com ha fet tantes vegades, en els verals maresmencs de la zona on habita. Però la seva mirada va molt més enllà de la viva figuració natural, la depassa i la trasllada a uns paisatges viscuts on s’estableix un diàleg fluid entre la realitat real i la interior, i en aquest diàleg apareix l’art com dominador absolut generant espaís de diàleg i de contradicció. Una nova lliçó pictòrica de Miquel Arnau, un dels millors artistes del Maresme, i alhora dels més desconeguts.

Al seu costat Paulí Josa segueix mostrant la seva habilitat compositiva en el seu diàleg entre l’abstracció i la realitat. Entén l’artsita que ambdós conceptes poden concomitar  perfectament i juga amb la il·lusió visual que trasllada la seva imatge al nostre pensament. Ho fa amb pulcritud i l’elegància estètica habitual en el seu treball.

Carme Riera presentà un seguit d’obres , formalment realitzades amb tinta xinesa com element pictòric bàsic en les que juga a l’aparent contradicció entre l’ànima i els elements formals que conformen la nostra vida habitual.  Amb traç hàbil i decidit executa les formes que aplegaran l’esperit de les formes amb les que mostrant el seu pensament interior , ens vol mostrar el camí a seguir.Com diu el filòsof Rafael Argullol, “ l’obra de Carme Riera no ho és pel fet de ser finalitat acabada, tancada, sinó que, com en un procés d’alquímia, forma un il·limitat cercle de materialitzacions”. Unes materialitzacions que dialoguen amb el visitant en la recerca d’una vibrant comunicació.

Al seu costat , de manera puntual i forçament comunicativa, podem gaudir  de planxes de  Richard  Sanders , una brillantíssima Maite Marin que ens sorprèn amb la seva dúctil qualitat, un seguit de magistrals planxes de Joan Barbarà, al costat d’uns treballs d’alta qualitat Chancho, Ràfols Casamada i de  Riera i Aragó , treballs no impresos i que mitjançant les planxes originals ens permet imaginar-nos el resultat final, amb l’afegitó voluntari del cromatisme que empraríem cadascun de nosaltres en la seva realització final.

Tot per confegir una mescla difícil en la seva disparitat i globalitat però que resulta exitosa per el resultat final  , que ens demostra que quasi sempre si empres bon material i vas de la mà dels grans mestres el resultat final per menys lligam que puguis establir en el total, serà el d’una agradabilíssima exposició que paga molt la pena visitar.

No us la perdeu.

 

Del Gest al Traç.

Ca l’Antiga.  Teià

Del 25 d’abril al 18 de maig de 2025