ESPAI D’ART / LA SAVIESA DE LA COMISSIÓ DE L’ANY ESPRIU.

ESPAI D’ART

Aquí te niu el darrer “Espai d’Art” , el programa quinzenal de m1tv que s’emet els dimarts alterns a les 9.00 del vespre.

En aquest darrer programa a més de les imatges de les exposicions d’Ismael Smith al Museu de Mataró i de les propostes contemporànies de Jordi Cuyàs i Cristina Ibañez Tarter  a Can Palauet us podeu trobar amb una interessant conversa amb Lluçià González Viza que sota el títol “Inicis” presenta una agosarada mostra a l’espai Capgròs, en un diàleg compratit de pintura i escultura.

Crec que paga la pena

LA SAVIESA DE LA COMISSIÓ DE L’ANY ESPRIU.

En aquests darrers post hem parlat del desgavell de l’expo de l’obra de Capitani en relació a l’any Espriu. En el darrer apunt fèiem pales l’oblit de la Comissió envers lel treball de Capitani que semblava reclòs a la zona de Biblioteques ,sense cap mena de possibilitat d’un ressò exterior.

Ara podem dir, amb tot plaer , que ahir dimarts i aprofitant l’avinentesa de trobada del Dimarts del Llimoner, Jaume Calsapeu com a responsable de la Comissió de l’any Espriu va donar la cara , en un acte que l’honora si no fos per el fet de que en Jaume és de per ser honorable , honrat i digne a carta cabal, va explicar els malentesos i es va comprometre a que Capitani tindrà el mateix catàleg que Jordi Cuyàs, alhora que es farà tota l’oportuna publicitat al respecte de l’exposició de Capitani.

Dissabte reclamàvem a la Comissió de l’any Espriu una rectificació al desori provocat , a bon segur , per l’excés de feina. Aquesta rectificació ha arribat ràpida i equiparant, tal i com calia, als creadors.

Per això la nostre felicitació. En primer lloc a la comissió per la rapidesa en entendre que era de savis el rectificar una errada evident. En segon lloc a Raúl Capitani ja que la seva obra tindrà l’alçaveu que mereix. I en tercer, encara que sigui en un grau mínim, vagi l’autosatisfacció per a la defensa , justa , del treball de Capitani.

Sigui com sigui, i convençut de que és de savis rectificar, vagi el meu aplaudimemt , rotund i sincers , vers Jaume Calsapeu i els seu companys de l’Any Espriu.
I ara , a gaudir de Capitani

UN ACLARIMENT QUE EM CONFON

He rebut trucada del bon amic Manuel Patricio  en relació a l’anterior post al voltant del tracte rebut per Raúl Capitani en el que pertoca a l’exposició dels seus treballs en l’any Espriu.

Una trucada amical i puntualitzadora en la que no desmenteix res (era difícil dons la font era el mateix Capitani) però puntualitza que ell , que és qui ha portat tots els contactes  degut al feble estat de l’artista , mai ha tingut cap mena de relació amb la Comissió de l’any Espriu. Sempre ha mantingut converses amb la gent de les Biblioteques que s’han portat de manera excel·lent, posant a la seva disposició el poc que tenen i que està convençut que amb aquests mínims els resultats seran prou dignes.

Vagi doncs el meu respecte i la meva felicitació per l’eficiència , sempre demostrada , de la gent que dirigeix i treballa en les biblioteques de les que gaudim a la ciutat , però això no modifica res  ans jo diria que ho empitjora.

Com és possible que ningú de la comissió hagi intervingut?. És que hi ha actes de primera i actes de segona, diferenciats no per raons de qualitat i sí per raons polítiques , afectives o de gust de qui mana?. Com és possible l’abismal diferència de tracte i condicions ?.

La comissió de l’any Espriu ha fet una tasca espectacular , per aplaudir i treure’ns el barret, però és lògic que en tal munt d’activitats hi hagin errades , i fins i tot importants , com en aquest cas. I quan hi ha una errada el que cal és rectificar i fer-ne correcció.

És justament el que cal en el cas de Capitani que sota cap concepte , ni el personal ni l’artístic , mereix el menysteniment que li està atorgant la Comissió de l’any Espriu.

Queda temps per rectificar. És obligat.

RAÚL CAPITANI I L’ANY ESPRIU. UN TRACTE INSULTANT

Fa pocs dies vaig publicar un post que parlava del menysteniment general de Cultura envers la plàstica i explicitava el cas de Raúl Capitani i l’any Espriu. Avui he tingut ocasió de parlar tranquil·lament amb ell i aquell malestar que sentia per el tracte pejoratiu vers la seva persona i obra ha pujat molt de to i s’ha convertit en veritable emprenyada ja que he pogut comprovar en la veu del propi protagonista que el tracte no ha estat menystenidor , ha estat simplement insultant.

Com que se m’infla la vena i això no convé a la salut, poso al damunt de la taula els paràmetres i deixo la comparança en les seves mans per que administrin opinió i justícia.

Tres son els artistes que intervenen en aquest any Espriu , organitzat per l’Ajuntament i la Comissió Espriu de Mataró.

MANUEL CUSACHS.-

Exposició “El caminant i el mur”.- Es celebra en el Museu de Mataró amb una durada de 2 mesos i mig. Producció de l’Ajuntament de Mataró que és especialment lluïda amb un muntatge d’alta qualitat i interès, gens habitual en l’ indret . Inauguració amb parlaments de Bru de Sala i cloenda amb Jordi Pujol. Edició d’un catàleg de 28 planes de bon nivell , amb bones fotografies i diversitat de texts. Una exposició com cal i com hauria de ser norma.

JORDI CUYÀS     .-

Exposició  “Espectres al laberint grotesc” .-Vídeo instal·lació de dibuixos animats efectuada ( atenció al detall ) a iniciativa de la Comissió Espriu i produïda per la direcció de Cultura de l’Ajuntament. Es presenta a Can Palauet, amb una durada de 2 mesos i mig. Hi ha activitats complementaries amb visites comentades dedicades al públic familiar i en general, i servei educatiu.

S’edita un acurat desplegable de 8 pàgines.-

RAUL CAPITANI.-

Exposició gravats de “La pell de Brau”. Lloc , les Biblioteques Públiques Pompeu Fabra i Antoni Comas. Durada tres setmanes. ( Cal recordar que ambdues biblioteques no disposen d’un espai que disposi de les condicions idònies per a una exposició d’art plàstic , ja que aquesta no és la seva funció).

Producció de l’exposició a càrrec del propi artista que ha hagut de pagar-se l’emmarcat corresponent. Catàleg i/ o invitació inexistent a hores d’ara i no està previst. Per part de L’Ajuntament i la Comissió l’únic detall és que vist el delicat estat de salut de l’artista, l’obra li serà recollida in situ per  a ser exposada.

A més es trenca la sacrosanta unitat de l’obra i es divideix en dos parts , amb la conseqüent confusió del visitant ( No seria millor tot  junt i fer una mostra al darrera de l’altre ?) .

( Totes aquestes dades m’han estat subministrades aquest mateix vespre per el propi artista).

Ara vostès decideixin i jutgin. Per la meva part tot està ben clar. Veritable insult vers Raúl Capitani, aprofitant-se de la seva edat i la seva feblesa per el seu delicat estat de salut i jugant amb el seu desig de poder presentar de nou la seva obra.

Queda un mes per a la teòrica inauguració. És obligat rectificar , des del tema producció ( és del tot injust que Capitani pagui quan a la resta el paganini és l’Ajuntament) , a l’indret ( les sales de les biblioteques no estan preparades per una exposició plàstica) i com no a tots els detalls accessoris del fet.

Sabem que no serà així, que res succeirà i que si a Capitani no li agrada , que es foti i que no exposi , però en l’estat actual és obligat que la Comissió expliqui amb tots els uts i uts la raó i la causa d’unes diferencies abismals del tot inacceptables.

Però és que hi ha coses que no s’entenen. El cas del total i lamentable oblit de Ventura Ametller , per exemple, n’és una d’elles. Però aquest és un altre camp que millor serà que el toquin els entesos.

Amb tot això pensava que ja s’havia tocat fons , però veient el que s’acosta en el que pertoca a la plàstica en l’entorn municipal , el nivell ja és de perill d’extinció. Serà qüestió de demanar ajuda a l’ONU, Unesco o a qualsevol entitat amb pes ja que el genocida plàstic previst hauria d’obligar als artistes a agafar les armes. Però d’això ja en parlarem demà, que hi ha molta teca.