SALVADOR DALÍ. 25 ANYS SENSE ELL.

Avui s’acompleixen 25 anys de la mort del gran i mític artista que fou i és , si seguim el criteri de que els artistes no moren mai ja que perduren amb les seves obres , Salvador Dalí

M’ha sorprès molt , i de manera negativa , el poc ressò que la data ha provocat en els mitjans de comunicació, ves a saber si esperant els actes que per la tardor es celebraran a Figueres per celebrar el 40 aniversari del Museu.

Prefereixo pensar això que no pas sigui la poca idoneïtat política de recordar a l’artista amb bones connexions amb la dictadura i amb l’estat espanyol a qui va fer beneficiari de la seva herència en comptes de a la generalitat de Catalunya , el que ha fet que malgrat la potència i qualitat del Museu Dalí , moltes de les grans obres dalinianes es troben en el Reina Sofía.

Encara que Dalí no és pas un dels meus artistes de capçalera , he estat subjugat com tants per la seva prodigiosa capacitat creativa, tant en la formalitat de les seves primeres èpoques com en la disbauxa , sempre controlada per cert, del seu interior surreal capaç de trametre tota mena d’imputs diferents a l’espectador. Això per no dir de la seva capacitat científica i l’habilitat per traslladar-la al concepte creatiu.

Però encara m’ha admirat més la capacitat de contactar amb el públic en general, en especial amb aquell que podríem considerar més elemental, que incapaç d’enfrontar-se a qualsevol obra no figurativa , es submergeix del tot a la recerca d’explicacions als missatges de tota mena que l’autor expressa en el seu deliri creatiu.

Una comunicació que a més és absolutament universal com queda palès en indrets tan diferents com son els EEUU , París( batent records al Pompidou), Madrid ( fent que per primera vegada a la història el Reina Sofía superi al Prado amb nombre de visitants ), a Catalunya (amb el Museu de Figueres com el més visitat de Catalunya) o a la mateixa Barcelona on els que ja tenim uns quants anys recordem les cues i les excursions provinents de tot el país per visitar l’exposició antològica que es celebrà en el palau de Pedralbes (1983) amb un catàleg gegantí doble que és una absoluta meravella.

Per això avui era necessari parlar de dalí en aquest blog i com que hi ha tanta gent que en sap molt més he cregut que el millor era portar-vos al magnífic article del bon amic Arnau Puig , el gran mestre de mestres , que porta per títol : “Dalí, les pastanagues i l’IVAcom acció social”. Un article en que a més d’un lúcid anàlisi de Dalí i el que ha significat en l’art, relaciona el seu art amb avui mateix. Un article que us recomano intensament i amb tot plaer.

(Les fotografies,- excepte el retrat -, son pròpies i corresponen a l'entorn de l'univers dalinià)

ESPAI D'ART. BIENNAL TORRES GARCÍA

Aquí teniu el darrer “Espai d’Art” de m1tv , que va ser gravat a l’Ateneu Fundació Iluro en motiu del lliurament de guardons i posterior inauguració de l’exposició del Premi del Premi de Pintura Torres García – Ciutat de Mataró.

En ell hi podreu trobar entrevistes a Martín Carral, guanyador del premi ; Eduard Novellas i Marc Prat , artistes mataronins seleccionats; Arnau Puig , membre del jurat i Antoni Luís , president de l’Associació Sant Lluc, entitat organitzadora.

JUSTÍCIA

Crec que avui tot el món de la cultura del nostre país s’ha alegrat , i molt, en saber que s’ha atorgat el Premi Nacional de Cultura per la seva trajectòria professional i artística a l’Arnau Puig , aquest heterodox home del saber que aplega en si els coneixements més amples de la filosofia , l’ètica , l’estètica i les arts. Així, Arnau Puig és, segons el Conca, un "filòsof heterodox", amb un pensament que abraça ciència i tecnologia, psicologia i comunicació, sociologia i antropologia i metafísica". Un premi que ha fet justícia i que ha ompler de joia a tots aquells qu el coneixem i que hem tingut el plaer , i l’honor de compartir , no tan sols les seves doctes xerrades ans també l’agradable tertúlia fora de focus , en la que l’Arnau sempre ens ha il·luminat amb el saber del seu fer i de la seva experiència , quan no ens ha deixat bocabadat amb les mil i una anècdotes amb els més importants artistes , creadors i pensadors , amb els que ha compartit moments especials.

L’Arnau Puig a més té una bona relació amb Mataró. Ja en els anys 50  amb lel seguit d’exposicions de la gent de Dau al Set que exposaren al Museu de Mataró i ja més recentment per la monografia que va escriure a Perecoll i molt especialment per la seva participació com a jurat en les diverses edicions de la Biennal Torres García , on per cert , i no és desvetllar cap secret , els comentaris que realitza en les deliberacions i l’agilitat per “picar” a altres companys de jurat , converteixen el seu fer en una sorprenent i impagable lliçó d’art.

A més , i no fa pas tant , hem tingut ocasió de gaudir a Mataró de dues xerrades seves que han esdevingut històriques per la qualitat , riquesa i saviesa que en elles ha mostrat. Per un cantó el magnífic diàleg que va mantenir amb el ja desaparegut Guinovart , al voltant de l’art i Torres García en l’acte inaugural de la Biennal, i l’altre , i ben recent , la magnífica conferència amb la que va inaugurar el cicle dels Dijous a la Nau Gaudí.

Com a catalans , amics de l’art , i amics de l’artista amb qui hem compartit joiosos moments , avui esclatem d’alegria per la justícia del merescut premi que se li ha atorgat.

Un , i com homenatge personal, és queda amb la seva frase , que he emprat alguna vegada en presentacions, que diu: “Crear és anar a la contra. A la contra de l’ establert , és clar”. Impagable

( Per si voleu recordar la seva conferència , aquí en teniu l’ enllaç)

INJUSTÍCIA

No hi prous paraules, ni prou gruixudes, per expressar la indignació que qualsevol persona amb tan sols un dit de seny sent davant la barrabassada que el  govern Rajoy ha etzibat a la cultura , amb la pujada de l’IVA a les activitats culturals.

No repetiré, per conegut, tot el que s’ha dit en els mitjans d’informació i en la xarxa social. El menysteniment tan abrupte vers la cultura i el seu valor i significat per el desenvolupament personal, social i comunitari és un fet que marcarà indefectiblement ( per avergonyir-lo) a la gestió d’aquets nefast executiu.

L’estupidesa de les excuses davant l’allau de protestes marquen més encara la manca neuronal d’un partit polític que età en el camí d’enfonsar-nos en la més gran misèria , no tan sols econòmica , ans també d’aquell bé íntim , personal i tan preuat , com és la cultura.

DIJOUS A LA NAU

Aquest dijous , dia 8 de març,  hi haurà una nova sessió d’aquest cicle de conferències que cada segon dijous de mes intenta convertir a la Nau Gaudí en un punt de coneixement i estudi artístic.

El tema d’aquesta vegada serà la mítica galería Tertre que  amb la seva aparició va revolucionar artísticament a aquell Mataró adormit de l’any 75.

Amb David Salvadó, que va ser “poulain” de la mateixa , amb en Perecoll que hi va exposar i va acudir dos anys a ARCO amb la galeria , i amb Amadeu Vilà , col·leccionista que es va apassionar per l’adquisició d’art a través de les exposicions de les que gaudia allà al carrer dels Alamos, s’intentarà, espero que amb l’ajut dels assistents , aprofundir i recordar tot allò que ha fet que malgrat els anys el nom de Tertre es mantingui viu en el món de l’art de la ciutat. Una taula rodona que espero amb ànsia i que tindre l'honor de moderar.

Mentre , i per anar fent boca , vagi el vídeo de la conferència de l'Arnau Puig amb la que s’inicià el cicle.

BAIXA

Justament avui fa una setmana que vaig adreçar-me al PSC per donar-me de baixa com a simpatitzant registrat i a hores d'ara no he rebut cap comunicació d'acceptació o no de la meva renúncia, i no ho entenc.

La meva intenció a renunciar a l'oficialitat en el partit al que sempre he defensat i votat és ferma vist el nivell i vàlua dels seus dirigents. Si és així , tan difícil es gestionar una baixa.

Mai hauria pogut pensar que intentar abandonar l'entorn d'un partit fos més difícil que el d'una companyia de mòbils o internet.

L’ESSÈNCIA DEL DETALL. ART I ARTESANIA

El Museu de Mataró aplega en aquests mesos ( fins el 6 de maig) i amb el títol de "L'essència del detall" ,  una mostra de Manuel Carnicer , artista mataroní de naixement ( 1921 ) , encara que no va mantenir cap contacte amb la seva ciutat nadiua de la que va marxar als dos anys i en la que en vida mai va exposar. ( Carnicer moriria al 1998 a Barcelona).

L’exposició està conformada per les 46 obres de tècniques diverses que la seva vídua ha donat al Museu de Mataró, complementades per diversos treballs provinents de la col·lecció de la pròpia família.

Exposicions com les de Carnicer son aquelles que provoquen dubtes substancials en qualsevol afeccionat amant de visitar tota mena d’exposicions. Passejar-se per la mateixa es moure’s en un món de pulcritud tècnica en la recerca d’un perfeccionisme absolut, però alhora un es veu submergit en una bombolla ambiental freda que impedeix tota vibració i que provoca com una mampara entre el fer de l’artista i el sentiment de l’espectador. És en casos com el present quan el dilema del concepte creatiu es fa més patent.

Diria jo que l’exposició de Carnicer queda clarament dividida en dues parts que separen en certa manera els conceptes de l’autor. Per un costat ens trobem a un autor que ajunta a la seva evident qualitat tècnica un sentit creatiu important i aconsegueix unes obres fluïdes , àgils, amb hàbil creació d’ambients. Unes obres en les que el fons domina a la forma . O dit d’altra manera , que la seva perfecció tècnica  no sotmet al conjunt de l’obra i li permet una llibertat que s’agraeix.

Es tracta de les seves obres primerenques i molt especialment d’aquells treballs en les que sap emmotllar el seu realisme estricte per uns camins conceptuals i de poesia visual, sense defugir, ans el contrari, endinsar-se per uns verals en els que la ironia i les segones lectures esdevenen evidents.
Son obres aquestes , totes elles ben valorables,  les que ocupen la sala principal del Museu i que ens porten a un artista sensible i ben format que sap i vol veure més enllà de l’aparença.

Però la cosa es capgira mica en mica. Les obres abandonen el seu toc personal per sotmetre’s a la tirania de la perfecció identitaria. L’obra perd fluïdesa conceptual  per esdevenir un homenatge inacabable a la teòrica perfecció del mimetisme , i això , tothom hauria de tenir ben clar que no és art i sí allò que sempre s’ha dit “copisme” , una acció ben tipificada que fins i tot molts museus tenen en nòmina , i que significa la plasmació més real possible d’un altre objecte , ja sigui individual o obra d’art. Artesania en una paraula.

Un concepte que encara que sigui parell  cal deslligar del “hiperrealisme” del que es separa per el seu concepte. Un dedicat sols a reflectir exactament l’objecte , l’altre a fer-ho amb l’afegitó de copsar l’ambient  que l’envolta.

Carnicer esdevé dons en la segona part de l’exposició un copista excepcional. Ho és en el més ample sentir de la paraula ja que fins i tot situa als seus objectes en un àmbit de suspensió etèria , arribant al desideràtum de presentar  els objectes copiats al seu costat per remarcar encara més aquesta aposta . Un fet que arriba a pervertir la situació ja que queda clar que el veritable art està en l’objecte representat i no pas en el resultat del dibuix final, esdevingut demostració tècnica d’una capacitat de mimetisme absoluta , però alhora de manca de creació que és del que es tracta quan parlem d’art.

És aquesta una exposició dons, si més no complexa. Per un costat hi ha l’artista i per l’altra el copista. I en mig , brillant per damunt de tot, un domini tècnic molt important.  Tot per donar un conjunt que es veu i s’admira per parts , però que et deixa amb un cert regust de que amb altres condicions es possible que Carnicer hagués arribat a més.

Una mostra però que s’agraeix i que ens permet conèixer a un altra artista mataroní, encara que sols de naixement , del que la ciutadania no en tenia coneixença.

DIJOUS A LA NAU GAUDÍ

Tal i com ja varem comentar en aquets blog , el passat dijous s’inaugurava el seguit d’actes , en forma de xerrades , conferències i taules rodons , que ocuparan la Nau Gaudí el segon dijous de cada mes en l’afany d’apropar-lo més a l’art , la cultura i la ciutat i en l’afany de convertir-le en un veritable focus d’irradiació artística.

Hem de dir que la primera experiència ha estat absolutament positiva , depassant en molt les previsions , calculades en l’assistència habitual a actes d’aquets tipus.

El cert és que 96 persones exactament comptades varen omplir l’espai , ocupant les cadires preparades a l’efecte , el que va obligar a forces d’elles a romandre dretes durant l’exposició d’ Arnau Puig que va tenir la brillantor que calia esperar d’un mestre del seu nivell.

Un èxit que ens esperona i que esperem es mantingui en els següents actes que seran una taula rodona per analitzar el que va significar per els artistes , l’art i la ciutat , la galeria Tertre , amb la participació de Ricard Jordà, Perecoll i David Salvadó( 8 de març) i la xerrada de l’escultor Manuel Cusachs comentant l’obra d’Andreu Alfaro ( 12 d'abril ) , en base a la magnífica peça que es troba exposada en aquests moments.

Uns actes als que ja us convidem i que desitgem tinguin una resposta si més no igual.

(La fotografia d’aquest apunt ha estat manllevada del post que el blog de la Sant Lluc va dedicar a l’acte , amb relació especial amb Arnau Puig. Un post del que us aconsellem detinguda lectura)

( http://associaciosantlluc.blogspot.com/2012/02/arnau-puig-i-la-nau-gaudi.html )

ELS DIJOUS DE LA NAU GAUDÍ

 

La Nau Gaudí ha acollit fins ara lles magnífiques exposicions de la col·lecció Bassat , però és obvi que calia anar més enllà. Calia dotar d’activitats a la mateixa  per vivificar l’espai i donar-li empenta , motivant als amants de l’art a una repetida visita.

En aquest concepte , el proper dijous s’inaugura el cicle “Els dijous de la Nau Gaudí” , un cicle que cada segon dijous de mes portarà un acte relacionat amb l’art i la cultura. Per aquest any 2012 s’han establert tres eixos que amb alternança aniran ocupant l’espai:

Per un costat un dels protagonistes serà òbviament Gaudí  i la seva obra que s’examinarà des de les més diverses vessants .

Altra mirada serà la que farà a l’art mataroní i la seva història. En aquest camí el tema escollit per aquesta temporada serà el revisar el paper que va tenir Tertre en el desenvolupament de l’art a la ciutat.
Finalment el tercer eix serà el de la confrontació d’un artista local i la seva obra front a una obra i un artista dels que estiguin exposades en la mostra temporal que correspongui.

Per començar serà Arnau Puig home de tan ample currículum que bé ens ocuparia molt espai. Doctor en filosofia, especialista de sociologia de la cultura i de l’art , catedràtic d’estètica i mil coses més entre les que es troba ser jurat de la Biennal Torres García. Arnau puig dissertarà de “Gaudí , iniciativa i invenció a la nau de la “Cooperativa la Obrera Mataronense”.

Una conferència que es preveu magistral , que us recomanem amb molt de gust i que ves a saber si podrem aprofitar per parlar de Tàpies , company seu a l’aventura de Dau al set , protagonista d’un llibre de converses “Conversación con Antoni Tàpies” i que bé ens podria fer un retrat personal , a bon segur molt menys afalagador que el de la seva pintura , sabedor com es tothom de l’animadversió de Tàpies envers els seus vell companys a qui va vedar repetidament en exposicions, col·leccions i museus.

Un motiu més dons per acostar-se a l’acte inaugural dels Dijous a la Nau Gaudí. Una data , la del segon dijous de mes , que be farem en apuntar-nos amb vermell en la nostra agenda.