AMB UNA ALTRA MIRADA. YOLANDA CAPEL A L’ESPAI CAPGRÒS

 

Yolanda Capel és una professional de la decoració que ha canviat “d’ofici” per passar a dedicar-se a la plàstica en un pont teòric que molts professionals fan però en el que pocs acaben de reeixir, ja que implica una variació molt important de criteris dominants en el que respecte a la comunicació existent entre l’artista i el client comprador.

I hom sap que el decorador té per feina oferir “bellesa” en allò que està dissenyant. Una bellesa personal i peculiar davant una proposta lliure, o una oferta limitada a l’estètica i el gust del client, en la majoria de casos.

Avui a l’espai capgròs, fa presentació pública a través d’una exposició l’autora resident a Mataró, Yolanda Capel. Ho ha fet amb un greu error de principiant, que interessés més a l’espectador l’atrezzo de l’acte que  el propi acte en sí, acte dominat per una ferragosa exposició en la  que ha errat absolutament en el plantejament del que ha de ser una exposició i més encara la presentació de la mateixa.

En una exposició els que han de parlar son les obres i sí hi ha algú que pugui afegir-hi algun detall tècnic, excel·lent, però el que no és mai de rebut la llarga perorata d’una autopresentació. I més si el que el públic sent no es correspon a l’exposat a les parets.

Yolanda Capel  presenta a l’espai capgròs una desena d’obres artístiques en les que és quasi impossible trobar-hi un lligam. Anem des de l’estricte figuració, a l’abstracció, passant per el simbolisme. amb una bona dosi d’onirisme. Obres de les més  diferents mides, en les que en cadascuna d’elles l’autora intenta llençar una idea que es perd en la dispersió global del presentat.

Tècnicament presenta un treball prou correcte , encara que en les obres de mides grans, presenta uns desencisos a corregir, però l’habilitat tècnica queda diluïda per una filosofia pictòrica decadent, en la que vol mostrar un intel·lectualisme al que de moment encara no arriba.

I aquest “de moment” és el genèric de l’exposició de l’espai capgròs. Les pretensions superen els fets i crec sincerament que ha arribat el moment de parar, reflexionar i tornar a  començar si de veritat Yolanda Capel vol ser una artista.

Crec que tenint uns fonaments més que acceptables a Capel el que li falta és definir la seva línia artística i incidir amb el treball sobre la mateixa. I aquesta línia ha de ser personal i no de gustos externs i tendències.

Si a partir d’aquest treball  continuat la cosa tira endavant perfecte, però si no , l’autora quedarà en el que és ara ,una tastaolletes amb detalls positius en les seves obres però sense assolir per manca de coneixement profund la seva pròpia realitat

 

“Amb una altra mirada” .Yolanda Capel

Espai  Capgròs

Del 26 d’abril al 31 de maig de 2023

 

 

 

ELS BLAUS D’ALEIX PRAT. ULTRAMAR

L’Espai capgròs segueix escrivint la seva història que alhora és la petita història de l’art de Mataró i la seva comarca i com fa ja quasi vint-i-dos anys segueix presentant cada mes, l’obra d’una artista, mataroní o de la comarca, jove o més veterà, professional o afeccionat , amb l’afany i el desig de que l’art i els artistes tinguin un espai per i demostrar-se les seves qualitats i alhora mostrar-les a la resta de ciutadans.

Superant les dues centes exposicions realitzades , l’espai capgròs segueix entestat en aportar la mirada de l’art actual i després de la sorpresa que va ser la darrera exposició de l’artista de Vilassar, Laura Aznar, avui fa un gir del realisme fred que ens presentava aquesta autora per passar a l’abstracció d’ Aleix Prats , artista d’arrel de La Bisbal de Falset però ben relacionat amb la nostre comarca, que de manera ben agosarada  omple l’espai capgròs de pintures de diferents mides en les que els blaus juguen i conjuguen entre ells per crear un món personal i peculiar ple d’harmonia i sensibilitat creativa.

Aleix Prats és un artista convençut, no tan sol de la importància i necessitat de l’art , sinó que a més és dels que creu , com jo mateix, que “pintar , suposa originar la vida, establir un ordre en l’espai “, i amb aquests conceptes filosòfics i amb una bona dosi de tècnica  es llença desfermat , amb la força de la joventut i sense la negativa del comerç a sobre, a realitzar la seva obra, el seu mon personal i propi que intenta acostar a tothom.

I el cert és que ho fa prou bé. Amb un bon sentit estètic i amb un desenvolupament tècnic ben acurat, Aleix Prats es llença a cercar totes les possibilitats del blau, ja que per ell , malgrat les evidents diferències , de blau n’hi ha un, amb tot el seu seguit de modificacions.

Un blau, especialment l’ultramar, que el fascina i li permet crear tota una història personal,  en la que desenvolupa tota la seva capacitat creativa i, que comparteix amb l’espectador que no es conforma en gaudir de la bellesa plàstica de les seves obres, ans vol volar més endins a la recerca de la veritable ànima de les mateixes , sense saber o voler saber, que aquesta sols pertany al seu creador, el jove artista Aleix Prats

Bona exposició  la que aquest mes de febrer ens ofereix l’espai capgròs, amb el blau com a protagonista i les mans i capacitat d’un jove creador, amb un futur important a les seves mans com és el cas d’ Aleix Prats.

 

Aleix Prats. “Ultramar”

Espai capgròs. Mataró

Del 26 de gener al 23 de febrer de 2023

LA FREDA I ALHORA CÀLIDA, MIRADA ESPAIAL DE LAURA AZNAR.

 

Laura Aznar és una joveníssima artista que comparteix amb passió la música i l’art pictòric. Elements que en ella no son contradictoris ni tan sols contraris , si no dues partes , o millor dit, facetes que conformen la seva rica vida artística , malgrat que fa tan sols un parell d’anys n’ha estrenat la vintena.

Vàrem conèixer a Laura Aznar exposant a ca l’Antiga de Teià, a on havia arribat de la mà del mestre Rafel Romero de qui havia sigut alumna. Allà es presentà amb un parell de peces que marcaven clarament la seva línia pictòrica que sortia de l’habitual per enfrontar-se a una pintura totalment fresca, en al que tot presentant-hi una referència a general de l’obra de Hooper, ho feia en un paral·lelisme mediterrani , en la que el blau del cel i la silent quietud dels edificis mostrats confegien unes obres certament seductores.

Ara, arriba per primera vegada a Mataró, exposant a l’espai Capgròs en el que ens mostra un seguit de cases i edificis maresmencs, amb els que segons afirma: “intento capturar quelcom que de fet és impossible de capturar i ho faig pel meu goig. És com aspirar a agafar l’aire i intentar tancar-lo a dins d’una ampolla, que saps que no ho pots fer però t’agradaria poder-te quedar l’atmosfera”.

I justament és del que tracta l’artista, la de plasmar de manera àgil i visual, petits i no tan petits, racons del Maresme, representats per les seves cases i edificis, i mitjançant la seva evocació visual personificada, convertir-los en altres espais que podrien romandre en altres indrets. Per això crea amb ells unes noves visions, una nova mirada per l’espectador que desubicant-lo del lloc , sigui capaç de generar-ne un altre que l’aculli i el faci seu.

I en aquesta petita aposta , duta al màxim en la seva habilitat, Laura Aznar trena els corriols habituals per assolir un nivell de creació i de lectura, subjugant en la teoria i enormement plaents en la pràctica, mostrant així una nova manera d’entendre el paisatge, alhora que el fa lligat amb la vida.

Laura Aznar és una jove de la que segur en sentirem a parlar. Per si de cas, no us perdeu el seu debut mataroní, aquest mes de gener a l’espai Capgròs, en una més que interessant exposició

 

LAURA AZNAR

Del 9 al 23 de gener de  2023

Espai capgròs.

 

 

 

 

 

DESFRAGMENTACIONS. ANDREU TETEJI

 

Andreu Teteji és artista pluridisciplinari que conrea amb més que dignitat la plàstica, la restauració i molt especialment la música. Ara retoma la seva presencia publica en el camp plàstic amb la mostra “Desfragmentacions” que ocupa l’espai capgròs en aquets mes d’octubre.

Teteji és un artista que no practica la plàstica sota el punt de vista purament estètic, del que no en  defuig però que no és el més important per a ell. Creu que qualsevol de les manifestacions artístiques ,el que han d’aportar és un pensament, una reflexió, aquella espurna que pot fer-nos  canviar la nostra vida interior després de copsar i madurar el seu missatge.

Segons ell mateix declara a la revista capgròs  “aquestes desfragmentacions ensenyen que tot és efímer i res és  per sempre, que tot es desfà i que tot torna” . per això la seva plàstica s’omple de referències, en una clara picada d’ullet al seu mestre i amic Ricard Jordà, amb insectes reals o imaginaris, que no oblidem representen aprox. el 90 % de formes de vida del planeta., essent absolutament imprescindibles per garantir la vida a la terra.

Amb ells Teteji intenta expressar la seva filosofia vital ben plena d’orientalisme mitjançant una plàstica que atreu per el seu realisme superant la repulsió pròpia dels elements representats.  Malgrat haver deixant de banda  el seu idioma més  habitual, el collage, on crec que és  mou amb més habilitat i frescor , Teteji segueix  mostrant que la plàstica segueix essent quelcom molt important de la seva vida i un element essencial per expressar la seva sensibilitat

 

Andreu Teteji. Desfragmentacions.

Espai capgròs

Del 29 de setembre al 26 d’Octubre de 2022

 

 

 

 

ANTONI LUIS .- A RATLLES

 

Con de costum l’espai capgròs  llença el coet d’avís de començament de la temporada artística i en aquesta ocasió ho fa amb el treball d’Antoni Luís, el veterà artista local que segueix en el seu caminar de reinventar-se en cada moment.

No fa pas tan que exposava a Aparelladors (Políptic) en que donava una volta de cargol al seu camí pop que havia encetat un parell de temporades abans ( Con Junts ) i ara manté tarannà creatiu amb “A ratlles” que omple de color i geometria l’espai expositiu del Capgròs.

Luís és exemple perfecte de l’artista lliure que crea, en aquets cas pinta, el que més li complau. Si durant molt temps la seva estada i relació amical amb Jordi Arenas el va portar a practicar una figuració de caire tradicional, el seu contacte amb un art més actual, tant per la seva personal curiositat artística com per la relació amb altres autors de les més diverses estilístiques, fruit del seu paper en L’Associació Sant Lluc, va anar capdirigint la seva creació per uns camins , en aparença més lúdics, en els que la quotidianitat i especialment el color agafaven un protagonisme absolut.

Ara a l’espai capgròs segueix amb fermesa el camí dels cinetisme lineal que ens mostrava en la seva darrera presència a Aparelladors i que sembla un íntim homenatge a al seva primigènia professió. Les seves obres , que no deixen de ser uns paisatges, son  analitazts de manera estratificada de manera que la conjunció de les ratlles i els colors de cadascuna d’elles escenifiquin un tot homogeni que ens transporti a la realitat.

D’entre les obres presentades cal remarcar el seu estudi de les estacions que de manera obligada retrotrau al treball de l’alicantí Eusebio Sempere  que es troben al Museu de Cuenca y que tant populars van ser en temps de la transició.

Àgil i hàbil, amb profunditat de criteris tan tècnics com cromàtics Luis ens ofereix un cant al  moviment, el ritme i el color en una exposició que es veu amb plaer i que enalteix la vitalitat creativa de qui la signa.

 

Antoni Luis. A ratlles

Espai capgròs

Del 1 de setembre al 28 de setembre de 2022

 

 

CARME FAGEDA. INSOMNIS

Retorna, Carme Fageda a l’espai capgròs després de nou anys d’absència. Allà debutà l’any 2008 de la mà de Pepe Novellas i acompanyada d’Eva Casado i Paloma Rodríguez, essent la seva primera individual el 2013.

Ara hi arriba  en el punt àlgid de la seva creació  i en un bon moment de forma , presentant una exposició de doble cara. Per un costat la de la seva pintura, avui clarament afermada en un idioma prou personal, i per l’altre presentant els seus gravats, tècnica que ha descobert de la mà de Laia Arnau i el seu taller de La Carboneria, i del que amb poc temps ja mostra una destresa remarcable.

Pictòricament Fageda ha assentat el seu llenguatge en un personal constructivisme, per més que a ella no li acabi d’agradar la definició, entenen com a tal  l’equilibri de diverses formes geomètriques que alhora interrelacionen entre elles per a formar com un entramat cel·lular a l’estil dels rusc de les abelles, però sense la rigidesa geomètrica i si en canvi en un caos  perfectament ordenat per l’autora, articulant-se per generar un seguit de formes en una “mena de joc de trencaclosques o d’imaginari puzzle on les peces van encaixant fins i tot en la disparitat” tal i com ja dèiem anys enrere quan començà en aquest concepte plàstic. Una conjunció  però que va més enllà del formal i que al menys a mi  en porta a estructures futuristes de ciutat en l’ona de Blade Runner però en la seva vesant més amorosa.

 Arrodoneix la apartat pictòric  amb una imatge del seu espai imaginari, en forma de ciutat vertical , que sembla evolució de la que ja presentés en les dues  anteriors exposicions. Ara aquesta peça totèmica explicita una forma d’entendre i fruir de l’art Obra d’una peculiar bellesa visual  i calidesa poètica

El manteniment de la seva tessitura d’establir un cert grau de monocromatisme (color i variants) dona encara més força al treball pesant de l’artista, com queda ben evident amb el col·lage que presenta al cavallet, obra  de gran força , intensitat i bellesa.

Completa la mostra un seguit de gravats de petit format en que Fageda sembla alliberar-se. Apareix la figuració , explícitament femenina, i encara que l’engranatge constructiu segueix essent el mateix, defuig de la densitat intencionada de la seva pintura, per establir-se per un costat juganer, alegre i esperançat. Obres amb grapa, enormement seductores que ens porten al desig de veure-les ja en una mida més gran en la que a bon segur podrà esplaiar-se més.

Un acurat llacet  per arrodonir una exposició que posa en valor a una artista de treball amagat i no molta presència pública que ara i aquí ens demostra la seva positiva evolució i ens obliga a tenir-la molt més en compte.

Felicitats.

 

Insomnis. Carme Fageda.

Espai capgròs

Del 28 d’abril al 25 de maig de 2022

EXPERIÈNCIES FALLIDES.

Certament la temporada expositiva maresmenca està essent prou positiva, però això no impedeix que de tant en tan apareguin unes exposicions fallides que abaixen notablement el nivell.  En aquets dies n’han coincidit dues: l’exposició de tècniques pictòriques tradicionals de Josep Malagarriga  a la sala del casal i “Pareidlis eucalíptica” de David Lloveras a l’espai capgròs.

Malgarriga és un professor de plàstica a Vilassar de Mar que ha editat un llibre de títol “Manuel de tècniques Pictòriques” i de complement “Guia pràctica Il·lustrada  I interactiva”, i el que ha fet a l’exposició del Casal és simplement reproduir tot el que està en el llibre , dibuixos, explicacions, exemples .., en forma de peces emmarcades el que converteix la de ja per se petita sala del casals en un espai claustrofòbic, enfarfegat en el que és impossible veure i ni tan sols esbrinar una idea.

Si hi afegim que els dibuixos no son pas d’alta qualitat, ens trobem amb una mostra absolutament fallida en l’artístic i especialment en la pretensió didàctica de l’autor que és del que es tractava . Cal depurar molt, garbellar en profunditat i cercar l’essència si és que l’autor de veritat vol exercir didactisme. El que està exposat ara en el Casal és un intent fallit que cal refer profundament.

David Lloveras és un fotògraf mataroní , amant de la natura i especialment dels arbres, que no sabent ni dibuixar ni pintar, treballa digitalment la seva especialitat ( la fotografia)i ho fa com si fos una pintura, intentant emular les pintures tradicionals amb fotografies ja fetes amb retocs, pinzellades i sobre superfícies diferents, com ell mateix explica.

Certament aquesta “pintura digital” és un element molt emprat per molts artistes visuals, però en el cas que ens ocupa encara està en les beceroles i li cal millorar, ja que el resultat final que ara arriba a l’espectador, és pitjor que el resultant de la simple fotografia i fins i tot estic per dir que el practicat amb la seva habilitat pictòrica mostrada en l’acrílic que complerta la mostra.

 Es centra  LLoveras en la reproducció de detalls de l’escorça dels centenaris i espectaculars eucaliptus del Parc Central dels que vol extreure abstraccions de formes i colors en alguns casos més reeixits que en altres però que sols ens deixen amb l’anècdota i no traspuen cap mena d’emoció que és ni més ni menys del que es tracta en una obra d’art.

Amb tot això no volem dir que l’autor vagi per mal camí, en absolut. L’art digital és un camp amplíssim i de futur , el que cal es conèixer molt bé les eines i explotar-les al màxim. Aquest és el repte de Lloveres, l’aprenentatge intens de la tècnica per aconseguir en la propera exposició uns resultats més reeixits que no pas en aquesta ocasió

 

Josep Malgarriga. Exposició de tècniques pictòriques tradicionals

Sala del Casal de l,1 al 24 d’abril de 2022

David Lloveras

Pareidolia eucalíptica

Espai capgròs  del 31 de març al 27d, abril de 2022

 

 

ALBERT ALÍS. EN CRU

 

Una de les preguntes retòriques que els sociòlegs es feien en temps de pandèmia era la de si sortiríem millors o pitjors de la mateixa. Una pregunta de difícil resposta. Però fa ben poc llegia un article d’un analista cultural  explicant que els artistes, els creatius, sí que han sortit millor de la pandèmia. Potser no, o segurament no, en l’econòmic, però sí en el creatiu del seu fer.

Explicava que l’obligada reclusió social, havia provocat un tancament interior amb modificació dels sentits, sentiments i emocions, que no obviem son l’eix motriu de la creació. I que a més l’obligada desaparició dels canals comercials, els havia alliberat de les sevícies del mercat i els havia permès obviar l’encotillament de les estructures comercials i executar la seva creació en uns aires i camins de total llibertat.

Em venien al cap aquestes reflexions quan gaudia en quasi solitud, de les obres que Albert Alís ha penjat a l’espai capgròs per configurar l’exposició “En cru” que ha servit per reiniciar amb una certa normalitat presencial l’activitat expositiva de l’espaí.

Com ell mateix explicita en la tarja de presentació “no és aquesta una pintura que enlluerni, sinó més íntima, més recollida”. Una definició perfecte  que s’emmotlla a la perfecció al caminar de l’autor que ja des d’unes temporades va despullant de fullaraca els seus treballs per centrar-se tan sols en un detall, un ambient, un sentiment , a voltes fins hi tot anecdòtic, però al que converteix en element central de l’obra , i al que enbolcalla no amb altres elements que el puguin distorsionar i sí amb l’essencialitat de l’important que li dona pes específic i artístic.

És en aquesta creació d’ambients , ja en la singularitat d’un racó, en la monumentalitat d’una vista prou coneguda, o en la poètica d’un fet quotidià, on Alís assoleix nivell de mestratge, essent ajudat per l’especial tria tècnica de l’ús com a base d’una tela de lli, que empra sense preparació prèvia i  que com ell molt bé defineix “ dona un caire més íntim com el d’un to de sordina a un instrument.

Si als detalls tècnics i creatius, hi afegim, l’acurada presentació, amb les obres justes i exactes per l’espai en una més que pensada proporció d’obres de mides grans i més petites, lligades en un esperit comú, haurem de convenir que aquesta mostra d’Albert Alís és un veritable plaer estètic, visual i creatiu i esdevé exposició d’obligada visita.

Exposicions com aquesta son les que calen per revertir la visió de l’art figuratiu, allunyant-lo de la taca de ser considerat un art comercial, i apujant-lo a la dignitat del veritable art, aquell que a partir de les emocions de l’artista, en genera d’altres complementaries a l’espectador, tancant el gran cercle de l’art.

Felicitats, Albert

 

 Albert Alís .”En cru”
Espai cap gros

Del 3 al 30 de març de 2022

 

 

PAUL WARING. LLUM DEL MEDITERRANI

 

Paul Waring va ser una de les sorpreses del passat Sant Lluc, amb un paisatge portuari treballat de manera diferent en el que fa referència  a l’estructura i el color. Espai capgròs sempre amatent a les novetats que presenta el Sant Lluc li ha ofert debutar a la ciutat i comarca amb aqueta exposició que ara presenta sota el nom de “Llum del Mediterrani”.

Sorprenentment Paul Waring , nascut a Liverpool, i resident a Altafulla, per el que es fa difícil relacionar-lo amb la Sant lluc, ha acceptat la proposta expositiva i aquí el tenim amb el seu paisatgisme d’arrel tradicional però emmarcat en un ideari lumínic que l’acosta a diverses varietats del paisatge, ja sigui marines, arbres o flors tractades totes elles en un fonament realista i a la recerca lumínica que abans hem comentat

Waring era de sempre afeccionat a l’art i ara per circumstàncies personals hi té una dedicació més intensa i intensiva, però encara està en la recerca del seu camí i el seu idioma plàstic. D’aquí que en aquesta exposició que ara presenta a l’espai capgròs, mantenint el nexe comú de la figuració i el realisme cohabiten obres amb gràcia i un cert interès amb d’altres en que el nivell d’afeccionat es nota massa, mostrant la cara de la manca de certs elements imprescindibles per a una obra artística reeixida.

Malgrat que aquest darrer apunt pot semblar negatiu, hem de dir que en les millors obres de la mostra existeix un flaire de llibertat creativa i compositiva que ens permet pensar que amb el temps i el treball, pot aparèixer un artista de nivell més que acceptable.

 

Paul Waring . Llum del Mediterrani

Espai capgròs

Del 27 de gener al 23 de febrer de 2022

ENCRIPTAT. MIQUEL ORTEGA

 

Miquel Ortega, l’artista vilassarenc / mataroní dedicat en cos i ànima al mon del mosaic, és l’encarregat d’iniciar l’any a l’espai capgròs i ho fa amb una interessant exposició en la que mostra la seva evolució creativa en aquesta peculiar vesant artística.

Fa tan sols aproximadament una dotzena d’anys que Miquel Ortega aparegué en el món artístic mataroní recuperant la visió artística del mosaic, una especialitat caiguda en desús i que a la comarca havia desaparegut després de la mort de Rodolf Tur i d’algun intent de la seva filla Lídia.

Ortega practicava per un llavors una activitat quasi artesanal del mosaic, amb preferència vers la vesant de la còpia, o l’encàrrec decoratiu. Però el seu esperit inquiet li va permetre ràpidament trencar aqueta zona de confort artesanal, per començar un camí creatiu amb les grans dificultats que el mateix comporta.

Recolzat amb una voluntat fèrria, Ortega es va llençar a l’evolució amb un treball continuat en dues vessants. La primera la de l’evolució tècnica, aprenent i investigant modus, maners i materials que li facilités el desenvolupar amb més facilitats els seus pensaments i il·lusions. La segona , un evolució mental en el coneixement de l’art i el sentit artístic. Tot això en un caminar sense preses però sense pauses.

Any rere any, Miquel Ortega ha anat presentat els seus avenços personals. A voltes l’ha encertat i en altre s’ha equivocat, però sempre ha mantingut la fe en ell mateix, acompanyat d’un treball constant i permanent d’hores al taller, a la recerca de la seva veritat  més pura i personal.

Ara a l’espai capgròs Miquel Ortega es presenta en un estat de maduresa, amb unes obres compactes tècnicament i que plàsticament es mouen en dues vesants. Una de més poètica i creativa, per a mi la millor, amb els treballs amb tessel·les petites en les que segueix el caminar que iniciara ja fa uns anys. Unes obres complexes, rítmiques , amb aroma  d’antigor, plenes de detalls i camins en els que perdre’s a la recerca del més íntim, o “encriptat” com titula el propi artistes. L’altre més propera al trencadís amb uns treballs més visualment directes, més de pel broc gros que les delicatessen de l’altre veral, però igualment interesant.

Però en un o altre camí, es nota aquesta evolució de l’artista no tan sols a la recerca de la seva veritat, ans també en un intent comunicatiu amb l’espectador que va més enllà del decoratiu i dels gustos personals, tot en un caminar alliberat que intenta retornar al mosaic la seva vàlua com a eina absolutament vàlida per a la creació artística.

Valent i desfermat, Miquel Ortega ens demostra en aquesta exposició a l’espai capgròs la seva ànima d’artista alhora que fa evident que el treball constant i continuat sempre té recompensa., en aquets cas el d’una interesant exposició de recomanable visita.

Felicitats.

Miquel Ortega. “Encriptat”.

Espai capgròs

Del 10 al 26 de gener de 2022