JOAQUIM BARTRA. SÀTIRA GRÀFICA

 

El Museu de Llavaneres acull en aquesta primavera un petit record que alhora serveix d’homenatge al peculiar treball de Quim Bartra. Una exposició preparada en vida amb tota la seva atenció en la tria i selecció de les obres  i que s’inaugura ja com a pòstuma degut al seu decés a finals el passat més de gener.

Joaquim Bartra, eminent jurista i essencialment gran home de cultura i de país , tingué en la música la seva passió pública, i en l’art especialment el dibuix la seva magistral afecció amagada fines els 75 anys en que esclatà públicament.

Fa uns quinze anys, any més , any menys que vaig descobrir els dibuixos de Joaquim Bartra de mà de la seva filla Laura , quan em va fer allò que tant em neguiteja que es dir-me:” El pare ( ..germà, amic, cunyat , company...) dibuixa / pinta , i “ho fa la mar de bé”. Podries donar-hi un cop d’ull?. Moltes son les vegades en que no pots escapolir-te i has de sortir del tràngol com millor pots , dient la veritat , però no essent cruel en la mateixa , mentre penses el per què no s’han dedicat al bricolatge o a la jardineria.

Tenia aquesta por en obrir aquella carpeta i en canvi em vaig trobar amb una refrescant alenada de vells conceptes rejovenits a una realitat , i feta tota ella amb una cura excepcional . Un conjunt que be valia una exposició. Va ser al Capgròs i partir d’ella en van sorgir d’altres a Vilassar de Dalt, Argentona, repetició al mateix capgròs i d’altres, amb la gran cirereta d’una exposició a la planta baixa de l’Ateneu de la Fundació Iluro.

Bartra era un exquisit del dibuix, però no d’aquell que té en el realisme fonament i eix, i sí en canvi d’aquell que entronca amb la veritable arrel del dibuix català de començaments de segle passat , establert no en el mimetisme i sí en la sàtira de la realitat social i política del país.

Bartra enllaça amb els gran dibuixants d’aquella època i fins hi tot amb Opisso ,especialment amb aquests dibuixos de masses destrament establerts. Però com ell mateix reconeix , existeix clara referència de Goestz , però també existeix un cert deix amoral dels dibuixos anglesos post-victorians , que marquen època.

Tècnicament Bartra és artista acurat. Ja sigui amb ploma , o amb els retoladors fins que empra habitualment, estableix en el paper un eix de distribució al voltant del qual , i de manera plenament equilibrada, va construint les seves històries , curulles d’uns personatges que ens parlen d’una vida , que és la seva i la nostra , que no acaba de ser del tot plena.

Amb ironia, cinisme, una bona dosi de sàtira , un apunt de mala llet, i principalment molta reflexió, Bartra apunta i dispara a tot el que l’envolta , però ho fa amb el deix de la reflexió, amb l’afany de retomar una nova vida que ens retorni a un mon en el que ell, i nosaltres podem estar molt més a gust.

Totes aquetes reflexions que un feia públiques en motiu d’una de les seves exposicions , ara s’evidencien en plenitud en aquesta del Museu de Llavaneres. No essent una antològica ja que aquesta no era la seva intenció ,si que és alhora compendi i resum del seu fer i del seu pensament. Una exposició que cal visitar amb tota cura i deturar-se pas a pas davant cada obra per fixar-se en cada detall, en cada personatge, i no fer lectura planera de les intencions de l’artista que les explicita clarament amb l’elecció dels títols de les mateixes, si no que cal alhora cercar les lectures entre línies en les que rau la intencionalitat d’aquest savi cultural que ens va deixar fa ben poc.

Joaquim Bartra. “Sàtira gràfica”

Museu Arxiu de Llavaneres

Del 16 d,abril al 16 de maig de 2021

 

 

 

RECORDANT JOAQUIM BARTRA

 

La passada setmana va morir Joaquim Bartra, gran advocat, jurista, polític i principalment home de la cultura , amb la cirereta final de ser un gran dibuixant en el que podríem considerar una obra que reflectia una reflexiva crítica social.

Tinc el plaer i l’honor de ser el responsable de que la seva obra sortís del cenacle privat d’amics i coneguts que en gaudien per que la mateixa arribés la públic en general.

Una de les seves filles  em va preguntar un dia si podria valorar el fer artístic del seu pare, i si creia que aquest podia ser ensenyat en públic. Ingrata pregunta sens dubte, però a la que em vaig enfrontar. Després de veure els treballs la meva resposta va ser taxativa: No sols es poden ensenyar públicament aquests treballs, ans obligatòriament  s’han d’ensenyar .

Així va néixer la primera exposició de Quim Bartra que es celebrà a l’espai capgròs, a la que en seguiren d’altres com al museu del Càntir d’Argentona o com la gran exposició que celebrà a l’Ateneu Caixa Laietana ara justament fa 8 anys , crítica de la qual podeu llegir aquí i així aprofundireu en el seu bon fer.

Quim Bartra a més a més va ser l’involuntari protagonista d’un dels habituals errors de Cultura Mataró amb la plàstica . Una errada amb la que la cultura oficial va demostrar el seu absolut desconeixement de l’art plàstic local.

Va ser en l’exposició del Fons d’Art de la Fundació Vilaseca que es celebrà a can Marfà, essent si no vaig errat , la primera exposició artística que es celebrà en l’indret. Una exposició que aplegava obra d’una bona quantitat de reconeguts artistes locals i de la que és realitzà acurat catàleg.

Doncs bé, l’obra de Quim Bartra que allà estava exposada , obra en la seva línia habitual, va ser catalogada i així consta en el catàleg editat com una obra de Terri , el que demostrà el desconeixement que el Museu de Mataró tenia tant de l’obra de Terri com de la de Bartra. Artistes poc a veure en el seu fer. I el cert és que em va costar molt que hi hagués l’acceptació de l’error. Sens dubte un error que podia haver estat un tema magnífic per una obra de Bartra, el dibuixant desconegut que ens omplia de saviesa cada vegada que produïa un dels seus acudits.

Ara ja el veig fent conyetes de Sant Pere  i de tots els grans artistes amb qui compartirà espai,

Bon viatge Quim.

Ps.- La imatge que encapçala el post és la de l’obra que em regalà en motiu de l’exposició de l’espai capgròs.

 

PETITS PLAERS , GRANS PLAERS . JOAQUIM BARTRA

Moltes son les vegades en que un es veu atrafegat per trobar el títol idoni al post. Avui estava clara la cosa i crec que és del tot escaient repetir el d’ahir mateix , dons visitar l’exposició que Joaquim Bartra presenta a l’Ateneu és un petit gran plaer , tant per el nivell de l’ exposat com per la intencionalitat crítica que amaga cadascuna de les peces exposades.

No puc negar que em sento orgullós d’haver estat en certa manera l’incitador de que Joaquim Bartra presentés la seva obra en públic. Tant ell com jo mateix , hem comentat varies vegades la incidència que va provocar la seva primera exposició a l’espai Capgròs , a les que n’han succeït ja unes quantes , en les que Bartra no ha perdut cap de les dues grans qualitats que atresora , com ho son la personalitat atípica del seu dibuix i la seva capacitat de la crítica reflexiva, ans el contrari, les ha millorat.

Bartra diu que dibuixa des de sempre, que sempre ha trobat el moment de descans per fer mirada a tot allò que està al seu costat. I quan diem “allò” , volem dir no tan sols a persones , fets o personatges , i sí també a circumstàncies que van més enllà del fet planer i corresponen a veritables reflexions de pes al voltant de la realitat política i social.

Avui de nou Bartra omple l’espai de l’Ateneu amb la seva personalitat. Les seves petites peces , que fàcilment podrien haver-se “ofegat” en l’amplitud de l’espai , suren perfectament amb el suport de la seva càrrega creativa. Seguint com sempre l’estilística de George Grosz , la seva evident referència estilística , Bartra l’amaneix en amb el concepte d’aquells dibuixants catalans d’ entre segles que van omplir de qualitat i intencionalitat  el gruix de revistes polítiques , humorístiques i satíriques del temps. Hereu d’aquells creadors , Bartra es mou hàbil ja sigui en el bigarrament del seus dibuixos de masses , sempre equilibrats i amb ritme , ja sigui amb les individualitzacions de les seves reflexions que van molt més enllà de l’aparença i obliguen a la més profunda de les lectures.

Amb tot això va confegint un seguit de peces que teixeixen  un atapeït entrellat en el que l’espectador queda joiosament atrapat en el desig de trobar el pensament , sempre enginyós i crític , per part de l’artista.

Hàbil, creatiu, crític, cínic, mordaç, amb un punt de mala llet , però alhora reflexiu, filosòfic, sensitiu i amb gran capacitat de trametre pensaments , Bartra ens demostra una vegada més que lamentablement el món de l’art no l’ha pogut gaudir amb plenitud , però llavors , a bon segur , que el Dret i la Justícia , haurien perdut un gran advocat.

Exposició que recomano amb plaer per a una lenta , detinguda i molt reflexiva visita.

Ateneu Caixa Laietana.

Joaquim Bartra. “Més dibuixos”.

Del 30 de Novembre de 2012 al 27 de gener de 2013