Moltes son les vegades en que un es
veu atrafegat per trobar el títol idoni al post. Avui estava clara la cosa i
crec que és del tot escaient repetir el d’ahir mateix , dons visitar l’exposició
que Joaquim Bartra presenta a l’Ateneu és un petit gran plaer , tant per el
nivell de l’ exposat com per la intencionalitat crítica que amaga cadascuna de
les peces exposades.
No puc negar que em sento orgullós
d’haver estat en certa manera l’incitador de que Joaquim Bartra presentés la
seva obra en públic. Tant ell com jo mateix , hem comentat varies vegades la
incidència que va provocar la seva primera exposició a l’espai Capgròs , a les
que n’han succeït ja unes quantes , en les que Bartra no ha perdut cap de les
dues grans qualitats que atresora , com ho son la personalitat atípica del seu
dibuix i la seva capacitat de la crítica reflexiva, ans el contrari, les ha
millorat.
Bartra diu que dibuixa des de
sempre, que sempre ha trobat el moment de descans per fer mirada a tot allò que
està al seu costat. I quan diem “allò” , volem dir no tan sols a persones ,
fets o personatges , i sí també a circumstàncies que van més enllà del fet
planer i corresponen a veritables reflexions de pes al voltant de la realitat
política i social.
Avui de nou Bartra omple l’espai de
l’Ateneu amb la seva personalitat. Les seves petites peces , que fàcilment podrien
haver-se “ofegat” en l’amplitud de l’espai , suren perfectament amb el suport
de la seva càrrega creativa. Seguint com sempre l’estilística de George Grosz ,
la seva evident referència estilística , Bartra l’amaneix en amb el concepte d’aquells
dibuixants catalans d’ entre segles que van omplir de qualitat i
intencionalitat el gruix de revistes
polítiques , humorístiques i satíriques del temps. Hereu d’aquells creadors ,
Bartra es mou hàbil ja sigui en el bigarrament del seus dibuixos de masses ,
sempre equilibrats i amb ritme , ja sigui amb les individualitzacions de les
seves reflexions que van molt més enllà de l’aparença i obliguen a la més
profunda de les lectures.
Amb tot això va confegint un seguit
de peces que teixeixen un atapeït
entrellat en el que l’espectador queda joiosament atrapat en el desig de trobar
el pensament , sempre enginyós i crític , per part de l’artista.
Hàbil, creatiu, crític, cínic,
mordaç, amb un punt de mala llet , però alhora reflexiu, filosòfic, sensitiu i
amb gran capacitat de trametre pensaments , Bartra ens demostra una vegada més
que lamentablement el món de l’art no l’ha pogut gaudir amb plenitud , però
llavors , a bon segur , que el Dret i la Justícia , haurien perdut un gran
advocat.
Exposició que recomano amb plaer
per a una lenta , detinguda i molt reflexiva visita.
Ateneu Caixa Laietana.
Joaquim Bartra. “Més dibuixos”.
Del 30 de Novembre de 2012 al 27 de
gener de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada