Els RÀFOLS CASAMADA del "BASSAT" a CALELLA

Apuntàvem ahir com a fita important d’aquest cap de setmana la magnífica exposició d’obres d’ Albert Ràfols Casamada que es presenten des d’aquest passat dissabte i durant tres mesos a l’Ajuntament vell de Calella. Una exposició que aplega més de seixanta peces de tan gran artista i que és fruit de la col·laboració de l’Ajuntament maresmenc i el Consorci del Museu d’Art Contemporani de Mataró. Col·lecció Bassat.

Una exposició molt important per dues raons: En primer lloc per raons artístiques dons no és habitual poder visionar una exposició amb tanta obra de l’autor i a més que en certa manera representi la seva trajectòria creativa i tècnica.I en segon ja que és l’inici d’una expansió del Museu Bassat pel territori , de moment proper, amb el que de potenciació cultural , en aquest cas comarcal, significa.

Diem que és una exposició important en el que pertoca a la vesant artística ja que el detingut passeig per la mateixa ens permet copsar perfectament  el sentiment artístic i el concepte creatiu de Ràfols Casamada , i a més a més veure la seva evolució, fent parada en una diversitat de tècniques i materials. 

Una evolució que va des de la seva geometria espaial en la figuració de “L’estudi” (1955) fins a "Joc d’objectes” (2002) on , tot assolint l’abismal distància conceptual entre ambdues obres , l’espectador pot comprendre aquesta evolució en la sensibilitat , en l’anulació de l’anècdota , per romandre en l’ essencial , en aquesta la seva geometria interior , que tantes vegades s’ha definit com “geometria dels estats d’ ànim” , amb el que l’artista dirigeix i regeix tota la seva obra , veritable translació plàstica de la seva poètica , igualment plasmada sobre el paper.

Una poètica de la que no ens estem de reproduir el poema “Angle de llum” (1984) , tal i com fa Daniel Giralt Miracle en el text del magnífic catàleg ( dels que paga la pena) editat en motiu de l’exposició.

Ressò

resplendor d’altres mars

enmig els fulls d’un llibre

amples espais

dintre la cambra closos

remor de vent

en planes sense límits

angle de llum

en la penombra.

Una exposició que a més és la primera “exportació” del Museu Bassat, en un fet que es pot considerar modest però altament interessant. Tots entenem la funció social i cultural de l’art , i entenem també que l’art quan pot exercir aquesta funció és quan està  a disposició del públic. La impossibilitat actual de disposar d’un Museu , com manen els cànons , fa que existeix un gruix important de la col·lecció del Museu que romangui adormida i en l’obscuritat.

 Per tant to allò que permeti la sortida a la superfície d’aquestes obres per restar a la disposició del públic és important. I ho és també fer-ho en l’entorn proper d’un Maresme desestructurat , que a més a més és inexistent en el sentit cultural. 

Qualsevol cosa que ajudi a la vertebració del territori , i més si com en aquest cas serveix per potenciar la capitalitat de Mataró, ha de ser benvinguda , i més , si com en aquest cas , és mitjançant la qualitat d’un artista de primera magnitud , que en altres circumstàncies seria molt difícil de ser vist en una població com la de Calella

,

Certament un pas petit , que ha de ser preludi d’una extensió més important encara que doni el ressò que es mereix una col·lecció com la que tenim el plaer de poder gaudir en la nostre ciutat.