ELECCIONS. I A MATARÓ, QUÈ?

Després d’un parell de comentaris post-electorals de caire general, n’és obligat un de caire més local. Però seria estúpid per part meva fer reflexions al tema quan els bons amics  Joan Salicrú aquí  i Cesc Amat ,aquí i aquí , han analitzat en la dissecció i la projecció, tot el que han donat de per se les eleccions a la nostra ciutat.

(Per cert, quan algú al PSC local  tindrà prou senderi com per donar vara de manar a Cesc Amat , que malgrat la seva joventut té els coneixements i la sapiència com per que sigui considerat ,a bon segur , l’analista més brillant del que gaudeix el socialisme local. Però entre que ell no vol i l’aparell tampoc, ja que queda en offside permanent i del tot capdisminuït , la ciutat perd un actiu que no estem en condicions de perdre).

Vist això a mi m’agradaria anar una mica més enllà i aquest enllà es mirar cap a les properes municipals. Però de que parla aquest boig , si encara falten dos anys i escaig ?, diran alguns , però vist que Pere Navarro en el míting mataroní va tenir la inacceptable relliscada de parlar d’Alícia Romero com la propera alcaldessa de Mataró,( confirmant tota la teoria que hem descrit en aquest blog) i per tant va encetar el tema, potser que nosaltres també hi diguem la nostra.

En les darreres eleccions el PSC mataroní va seguir la pauta general , que a més a més és la que li plau, i va fer campanya quasi únicament dirigida als barris per apostar per la fidelitat PSOE , mentre que abandonava del tot a les zones urbanes més catalanistes ( a bon segur per vergonya )ja que creia que  a bon segur allà hi tenia poc a pelar vista la deriva espanyolista que Pere Navarro i la seva “tropa” està duent a terme en moments tan crucials per el nostre país.

Mataró no va ser aliena al que succeí en general i malgrat que va pujar en barris del que podríem qualificar com “ cinturó roig” local, es va estavellar de manera catastròfica en el centre i l’eixample amb percentatges tan paupèrrims com el 4.21 i el 6.51% respectivament.

No sé si l’al·lèrgia catalanista del PSc local li provoca plorera d’ulls i li pot impossibilitar analitzar tal i com s’escau aquestes dades, però be estaria de que en prengués atenció en algun moment , ja que hauria d’entendre que amb percentatges semblants en les municipals, seria del tot impossible recuperar l’alcaldia, ja que els resultats en altres feus tradicionals no son ni de bon tros favorables com és el cas de Vista Alegre en que CiU quasi dobla el percentatge dels socialistes.

Ja sé que queden encara dos anys per eles eleccions , però no és fàcil pressuposar l’estat de la qüestió en ple debat soberanista,  ja que la consulta o  estarà a punt de solfa  o ja s’haurà realitzat , amb tot el que comportarà. Certament cal esperar una davallada de CiU , tant per la seva acció de govern que a hores d’ara és més aviat galdosa , com per la lògica pujada d’ERC  que no hem d’oblidar no va assolir regidor a bon segur per la imatge del partit en sí ( i òbviament per Penedès ) que no pas per el ben qualificat Francesc Teixidó.

Però pensant més en el que un farà que no pas en el que farà l’adversari, cal recordar que el PSC va perdre l’alcaldia per la seva davallada i molt especialment per l’aparició dels 4704 vots que aconseguia Plataforma x Catalunya. En aquestes eleccions , sense haver fet cap mena de dispositiu mediàtic especial, ha conservat 2622 vots , el que ens pot fer pensar que si es manté la crisi com ara , o amb una petita millora , PxC pot mantenir encara un important gruix de votants. I pitjor serà si , com sembla del més natural , es presenta Ciutadans , amb el que el PSC mantindria dos fronts oberts altament perillosos per els seus interessos.

Precisa dons el PSC millorar de manera radical la seva relació amb el que diríem “zona MTV” , que encara que és majoritàriament soberanista , aixopluga també un bon gruix de votants socialistes que es veuen “expulsats” del seu partit per la deriva espanyolista i anticatalanista , que du a terme el PSC en general, i molt especialment la branca local, girada absolutament de cul al poder del sentiment patri.

Ja sabem tots que les eleccions municipals son un quelcom diferent , que existeix un component de coneixement individual que sumat al concepte del partit , fa guanyar o perdre les eleccions. Qui mana al PSC local ha apostat per defenestrar de totes totes a Baron i a tots els que l’acompanyen en l’actual consistori ( amb la lògica excepció de Carlos Fernández) , als que menyspreuen i menystenen, com ha quedat ben evident  amb el seu paper en aquesta darrera campanya electoral. La seva aposta és Alícia Romero , amb tot el clan de palmeros espanyolistes al darrera. I malgrat les bones relacions de Romero amb el gruix comercial mataroní, la seva actitud pública , en una semblança a l’altivesa que practica Chacón , no li donarà ni de bon tros el nivell de vots que arrossega Baron després del seu pas per l’alcaldia.

Queden encara dos anys i tot està molt lluny , i el que és cara avui demà pot ser creu i a l’inrevés. Però la greu errada de Navarro donant una alternativa que ves a saber si es guanyarà a les primàries ( si és que hi ha primàries que un no ho té gens clar) obliga a començar a pensar seriosament en el futur.

Mal faria el PSC local d’oblidar-se d’aquest Mataró central , clau en les seves victòries , però està clar que en l’apropament cal refer molts ponts trencats per el que podríem qualificar fàcilment de xenofòbia catalanista duta a terme per els actuals manaires del partit. Pensar unes llistes amb Romero,  Fernández , Barrera , Naya i resta de “compadres” seria apostar per una derrota que la ciutat no es mereix dons prou en tindrà amb haver sobreviscut a una legislatura convergent.

Ara que hi ha temps cal començar a fer feina . Entestar-se en l’error no serveix per convertir-lo en una veritat i per començar cal intentar entendre un concepte , el catalanisme , que actualment els hi sona a xinés als que remenen les cireres al Camí de la Geganta.