dilluns, de juliol 17, 2017

FHARENHEIT 451 A CABRERA DE MAR.





Sols als lectors més joves d’aquest blog, el títol d,aquest post els hi pot sonar a estrany. Qualsevol d’aquells que ja som granadets, recordem com a mítica la pel·lícula de François Truffaut estrenada el 1966 i protagonitzada por Oskar Werner, Julie Christie, y Cyril Cusac,  basada en la novel·la homònima de Ray Bradbury en la que ens situava en una societat de futur en al que l’accés als llibres estaria prohibit essent delicte la seva possessió i lectura, per el que eren cremats tots aquells exemplars que eres trobaven.

Soc dels que penso que  a forces polítics els hi agradaria en part que aquesta situació succeís ,convençuts com estan de que la cultura és perillosa per els seus interessos ja que qualsevol , tot llegint, pot trobar aquella palanca, potser no per capgirar el món , però si per canviar les coses més properes. No penso que cap d’ells estigui de regidor a Cabrera , població que moltes vegades ha tingut cura escrupolosa de la mateixa, però el succeït que em permet titular el post com ho he fet, es demostració de que el consistori s’ha lluit i de mala manera , fen tel més espantós ridícul, no cremant llibres però si fent-ne fonedís un de magnífic i amagant-lo dels seus ciutadans com si fos eina de destrucció massiva.

Així durant la passada Fira Iberoromana de Cabrera de Mar es va posar a la venda un llibre titulat Arqueologia a Cabrera de Mar. Ibers. Romans”que és una guia explicativa de les principals descobertes arqueològiques fetes a la població. La publicació coordinada  per Josep M. Rovira Juan ha tingut la col·laboració desinteressada de  Rosa Isabel Garí (llicenciada en Prehistòria i Història Antiga i professora), Joan Francesc Clariana (doctor en arqueologia),  i Josep Vinyals (membre de l’històric grup de col·laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona a Cabrera de Mar). de Barcelona a Cabrera de Mar). El llibre però ha estat retirat per l’Ajuntament i ja no és a la venda.

He tingut ocasió de veure i gaudir del mateix, i el més correcte seria escriure gaudir amb majúscules ja que el mateix és una petita meravella en la historiografia local de Cabrera , en especial en el que pertoca al tema arqueològic. Essent com soc, profà en la matèria , no puc valorar amb justícia i equitat el nivell dels escrits presentats, però coneixedor de la sapiència de qui els signen no em queda cap més solució que creure que estan en els camins de l’excel·lencia. A més a més , tota la part visual és magnífica, fotografies, infografies i molt espcialment tot l’apartat de 3D que permet de forma directe , visual i didàctica penetrar en aquella estructura de societat i veure els seus usos i costums. I està fet de manera perfectament atractiva tant per els infants com per a qualsevol persona encuriosida en el tema. Un llibre que sols pot ser qualificat com a magnífic i que hauria d’estar present en totes les llibreries de les famílies de Cabrera.

Llavors , quina ha estat la causa d’aquesta retirada oficial de la publicació?.
Segons Jordi Mir, alcalde de Cabrera , en informació al  diari El Punt Avui, (21/6/17),  ha explicat que la regidora hauria “envaït competències de l’Àrea de Patrimoni i sense la supervisió de l’arqueòleg municipal” el que ha provocat la “pèrdua de confiança” en Maria José Cortada, regidora de Serveis a les Persones, Promoció Econòmica i Sanitat,  que alhora  és parella del coordinador del llibre, per no haver seguit ”els tràmits reglamentaris”, fets per els que s’ha sentit obligat a procedir a la retirada del llibre, el que sembla implicar una oculta denúncia de tràfec d’influences.

Ja sabem que política i cultura no van mai de la mà, ans el contrari la veritable cultura ha de ser permanent corcó en l’actuació pública ja que caldrà sempre exigir més cura i atenció per part de l’oficialitat envers cultura.

El que no pot ser és que una lluita larvada de poder entre partits, la burocràcia funcionarial d’un organigrama en el que l’ego mal entès d’algú que se sent ofès davant d’un magnífic treball que ell a bon segur, no ha sabut, volgut o pogut fer i que ara per salvar una dignitat professional que  creu malmesa, intenta salvar silenciant-lo. I per que no dir-ho l’habitual mesquinesa de poble petit , amb les rivalitats polítiques i personals, eternes i seculars , facin  que els veritables beneficiaris d’un llibre com aquest que no son altres que els ciutadans  estiguin impedits de gaudir-lo i formant-se, per una rancúnia  i un acció digna del Fahrenheit 451 amb el que titulem aquest comentari.


Res més ens queda a dir fora de felicitar efusivament als que han fet possible aquesta petita meravella que és “L’Arqueologia a Cabrera de Mar. Ibers. Romans”. Fer-ho per la qualitat del treball i per la seva generositat realitzant-lo de manera voluntaria i altruista. 
I al Consistori recordar que és de savis rectificar. Que no paga la pena per unes baralles domèstiques quedar, com  el que estan essent considerats ara mateix, uns asses més grans que el castell de Burriac que protegeix la població.

dimarts, de juliol 11, 2017

GLÒRIA BADOSA. ESPAIS EN COLOR



Qualsevol persona que faci seguiment de la trajectòria de Glòria Badosa, un autora massa desconeguda per els anys que porta en la lluita per la seva veritat plàstica, obtindrà com nexe unitiu en la seva trajectòria al color. Un element amb el que ha treballat i formalitzat de sempre la seva aposta plàstica , començada i mantinguda durant molts anys en al figuració i que d’un temps ençà i en una constant evolució l’ha anat portant mica en mica a l’actual abstracció que ara practica amb enorme sinceritat.




Les seves darreres exposicions , en especial la del Casal, deixaven ben clar que la seva aposta no era un deriva anecdòtica i sí en canvi un afermament en els principis i en els conceptes. Una obra que nosaltres comparaven a l’estil de Staël, en aquest concepte d’una certa base figurativa en la seva obra , eliminada en l’anècdota per ser establerta tan sols mitjançant una volumètrica cromàtica, que convertia la figuració en abstracció però amb una certa mantinença del transfons figuratiu que li servia per bastir l’estructura del treball.



Ara Glòria Badosa ens sorprèn a l’espai capgròs amb una salt endavant  trencant punts d’ancoratge, i apostant per una abstracció volumètrica , definida per ella mateixa com “color, to i textures per crear espais i formes”.





J.F.Ivars  ens explica que “l’obra d’art és des de qualsevol punt de vista una metàfora que amb prou feines coalla un moment de la realitat. Una realitat que es percep com a dinàmica i només pot captar-se en l’equilibri entre contraris, en aquest espai de contrast que és la tela nua. El real pictòric es defineix en l’obra mateixa. Amb molt poc o res a veure amb la realitat natural o convencional de la percepció quotidiana. El referent figuratiu  resulta essencialment modificat i sotmès a l’autonomia de la visió que el dilueix en el registre d’estímuls visuals” J.F. Ivars. “Virutas de color. Notas de arte).


No serem nosaltres que contradirem al mestre, en uns paraules que amb tota profunditat ens ofereixen la reflexió al voltant d’aquesta construcció espaial que fonamentada en el color i estructurada en l’espai , amb l’ajut imprescindible de la tècnica de l’espatulat, conforma aquesta nova realitat creativa de la Glòria Badosa.



Una realitat que, a més a més , és ben aconseguida i visualment atractiva ,degut a l’equilibri tant espaial com cromàtic que es converteix ara en l’element clau de tot el seu treball plàstic. Tot conjugant un equilibri  rítmic , a voltes musical i a voltes poètic , amb el que confegeix les seves aconseguides estructures .




Ara sols cal afermar aquests conceptes que ara es veuen com plenament assolits  a l’espera del darrer salt  que hauria de ser el d’un enduriment general de concepte i realització,. Però per això encara falta temps, que ara cal gaudir del moment i del gran estat creatiu de l’autora com es mostra en aquesta exposició que és fàcil recomanar.






dilluns, de juliol 03, 2017

PERECOLL. NEGRE + NATURA





El renovat Museu Monjo gaudeix en aquest mes de juliol de la presència de l’obra de Perecoll que sota el títol de “Negre + Natura” segueix aprofundint en la seva mirada del negre sobre negre abastament coneguda ja de tots, abandonant tota referència al nou camí en el que l’aparició el color i les formes hominoides volumètriques havien agafat protagonisme i que personalment em semblava d’un enorme interès.  




L’exposició de Perecoll que ara presenta al Monjo és el paradigma quasi tutorial del seu habitual fer. Exposició perfectament estructurada, amb el predomini de l’elegància glamurosa en ell habitual, amb l’exacte i reduït nombre de peces , - millor que en faltin que no pas que en sobrin-, amb un eix direccional d’atenció generat per la potència del pseudo tríptic central que com frontal religiós domina l’exposició essent far d’atracció, seducció i quasi d’abducció pictòrica. Tres obres potents, molt ben estructurades i realitzades amb l’habilitat general de l’autor. A la resta obres de caire més complementari que serveixen de perfecte afegitó en el combinat general de la mostra.

Si un desconeix el treball de Perecoll, el resultat de la seva primera visió és del tot impactant. El joc rítmic i  lumínic de les seves peces , emmarcades en el conjunt volumètric que en el que sempre estructura el seu treball és d’impacte visual i conceptual enormement potent. La seducció de les mateixes i el misteri que generen estableixen sempre un feeling amb l’espectador que se sent atrapat per el treball de l’artista.



Altra cosa és però quan ja es té un coneixement previ del fer de l’artista. El negre sobre negre actual de Perecoll té un problema de difícil solució., i que  amés a mé s, ja ve de fa anys. Perecoll va fer ja fa un grapat d’anys un a espectacular i majestàtica exposició del negre sobre negre. Va ser a la Pia Almoina de Barcelona. Exposició de mestre i de culte i reverència absoluta. El nivell i qualitat de l’allà presentat  roman com a rèmora permanent en les seves següents exposicions. Era de tant altíssim nivell el que va presentar allà que en la comparança els nous resultats acostumen a sortir-ne perdedors, i el que es pitjor, perden potència essencial per esdevenir més acomodaticis i a vegades fins i tot propers a una mirada fàcil i decorativa.
.



Avui  a Vilassar de Mar penso que Perecoll està en els límits de l’esgotament del veritable negre sobre negre. Hi ha el tríptic central que em desmenteix per la seva gran qualitat, però cal fer un pas endavant i penso que la recuperació del color que s’albirava és una bona solució. Però això ja és una decisió que sòls l’artista pot considerar. Sense abandonar definitivament el negre , que no deixa de ser l’ADN personal i inconfusible de l’artista i en el que encara li queden coses per dir, especialment si accentua el seu dramatisme, cal recomençar la història amb un capitomba que a bon segur donarà obres ben potents , com correspon a un artista tan afermat com és Perecoll, capaç de mantenir sempre un to qualitatiu elevat com ho fa també ara en aquesta recomanable exposició al Monjo de Vilassar de Mar.

Les imatges han estat extretes de la pròpia xarxa social de l'autor