Qualsevol persona que faci seguiment de la trajectòria de
Glòria Badosa, un autora massa desconeguda per els anys que porta en la lluita
per la seva veritat plàstica, obtindrà com nexe unitiu en la seva trajectòria
al color. Un element amb el que ha treballat i formalitzat de sempre la seva
aposta plàstica , començada i mantinguda durant molts anys en al figuració i
que d’un temps ençà i en una constant evolució l’ha anat portant mica en mica a
l’actual abstracció que ara practica amb enorme sinceritat.
Les seves darreres exposicions , en especial la del Casal,
deixaven ben clar que la seva aposta no era un deriva anecdòtica i sí en canvi
un afermament en els principis i en els conceptes. Una obra que nosaltres comparaven
a l’estil de Staël, en aquest concepte d’una certa base figurativa en la seva
obra , eliminada en l’anècdota per ser establerta tan sols mitjançant una
volumètrica cromàtica, que convertia la figuració en abstracció però amb una
certa mantinença del transfons figuratiu que li servia per bastir l’estructura
del treball.
Ara Glòria Badosa ens sorprèn a l’espai capgròs amb una salt
endavant trencant punts d’ancoratge, i
apostant per una abstracció volumètrica , definida per ella mateixa com “color,
to i textures per crear espais i formes”.
J.F.Ivars ens explica
que “l’obra d’art és des de qualsevol punt de vista una metàfora que amb prou
feines coalla un moment de la realitat. Una realitat que es percep com a
dinàmica i només pot captar-se en l’equilibri entre contraris, en aquest espai
de contrast que és la tela nua. El real pictòric es defineix en l’obra mateixa.
Amb molt poc o res a veure amb la realitat natural o convencional de la
percepció quotidiana. El referent figuratiu
resulta essencialment modificat i sotmès a l’autonomia de la visió que
el dilueix en el registre d’estímuls visuals” J.F. Ivars. “Virutas de color.
Notas de arte).
No serem nosaltres que contradirem al mestre, en uns
paraules que amb tota profunditat ens ofereixen la reflexió al voltant d’aquesta
construcció espaial que fonamentada en el color i estructurada en l’espai , amb
l’ajut imprescindible de la tècnica de l’espatulat, conforma aquesta nova
realitat creativa de la Glòria Badosa.
Una realitat que, a més a més , és ben aconseguida i visualment
atractiva ,degut a l’equilibri tant espaial com cromàtic que es converteix ara
en l’element clau de tot el seu treball plàstic. Tot conjugant un
equilibri rítmic , a voltes musical i a voltes
poètic , amb el que confegeix les seves aconseguides estructures .
Ara sols cal afermar aquests conceptes que ara es veuen com plenament
assolits a l’espera del darrer salt que hauria de ser el d’un enduriment general
de concepte i realització,. Però per això encara falta temps, que ara cal gaudir
del moment i del gran estat creatiu de l’autora com es mostra en aquesta
exposició que és fàcil recomanar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada