LLUC QUERALT. COMPLICITATS.

 

El passat dijous s’inaugurà a la sala de L’Ajuntament Vell de Calella, l’exposició “Complicitats” conformada  per setanta fotografies de Lluc Queralt ( Tarragona 1978),en la que el protagonista fotògraf , realitza retrats a setanta creadors  personalitzats mitjançant la retrobada entre la mirada del creador artista  i la del fotògraf que també ho és.

Ens trobem doncs davant el xoc de la personalitat creadora del fotògraf, Lluc Queralt, que converteix la seva mirada en una veritable radiografià de l’autor artista que cau sota la seva òptica personal i alhora personalista.

Fotografies de Perejaume i Plensa

Isaac Candelario que ha estat el comissari de l’exposició, llueix el seu fer amb una distribució aparellada de les obres que no tan sols comporta la magnificència del brillantíssim treball del fotògraf creedor, al que se’l veu gaudir intensament en la multiplicitat de la seva aposta, ans també, el que és potser més important, com ho és la mirada del treball del creador , que a voltes tan sols s’indueix en la flamarada  òptica que  és plasma en la sempre  brillant acció amb la que Lluc Queralt remata la feina.

No és aquesta una exposició fotogràfica al ús, ni tan sòls és una exposició de retrats com les habituals. És al meu entendre una analítica diseccional de la personalitat dels artistes fotografiats, mitjançant  la complicitat sàvia d’un altre artista , aquest amb càmera fotogràfica, capaç de diseccionar la personalitat de l’artista subjecte, amb tan sols una fotografia amb la que és capaç de mostrar amb total perfecció el que guarda l’artista en la seva ànima i que després mostrarà al públic amb  les seves obres.

Fotos de Neus Segrià i Alfons Borrell

Aquesta exposició de Lluc Queralt no és tan sols una exposició de magnífiques fotografies, realitzades de forma tradicional, ans és a demés, la demostració de la captació humana  del fer artístic , sabent-ne que sempre és fruit de la ment, els ulls i les mans dels artistes.

Interesantíssima exposició , aquesta de Lluc Queralt, que recomano intensament, en una visita que no ha de ser tan sols visual, ans ha  de realitzar-se comprenent alhora l’artista retratat que  assoleix el privilegi de convertir-se en el real protagonista de la mostra.

Fotos de Maite Caramés i Anna Ill

Felicitats a l’autor, al comissari per la seva brillant tasca  generadora de la visita i als artistes participants com a subjectes , que esdevenen en protagonistes per la capacitat creativa d’aquets copsador dels interiors personals,  que és el fotògraf Lluc Queralt

 

Lluc Queralt. Complicitats

Ajuntament Vell de Calella

Del 22 de juny al 23 de juliol de 2023

 

NANI MARQUINA DISSENYADORA DEL CÀNTIR D’ARGENTONA 2023

 

Ahir al matí, a la seu del Museu del Càntir d'Argentona va ser presentat el càntir de l’any 2023 que es posarà a la venda en la Fira Argillà que se celebrarà el 7,8 i 9 de juliol a la població d’Argentona. El càntir ha estat creat per la dissenyadora barcelonina Nani Marquina que s’ha expressat amb ell.

Diu l’autora :”Tinc un gran respecte per l’artesania popular, per això redissenyar un càntir ha estat un repte per a mi. L’artesania és funcionalitat, senzillesa i alhora estètica; una mostra  de sinceritat. He buscat l’essència de la bellesa en allò natural i matèric. L’aigua, la terra i les mans de l’home han fet possible allò que sempre busco: la bellesa de la imperfecció”.

Nani Marquina és filla del famós i reconegut dissenyador industrial Rafael Marquina creador de la famosa setrillera anti goteig. Ha guanyat una reconeguda fama internacional com dissenyadora tèxtil , especialista especialment amb catifes.

Ara ha acceptat el repte que li proposa el Museu del Càntir i ha presentat la seva peça original, relacionada amb un càntir de barca, per la seva forma més de caire pla que l’ha adornat amb un envernissat tàctil de color negrós que li dona personalitat pròpia , alhora que ennobleix la peça en si mateixa.

Un broc gros, convertit en una simple circumferència amb un pitorro per beure elegant, que dona continuïtats a la nansa i marca un ritme càlid i sensual que s’agraeix. Un càntir simple i en teoria senzill, però ple de matisos que estic segur serà un èxit de vendes en la propera fira Argilla i en la continuació amb la festa major d’Argentona i la venda permanent en el Museu argentoní.

Felicitats doncs a l’autora i al Museu del Càntir d’Argentona.

 

MARIA GIRONA AL MUSEU DE LLAVANERES

 

El Museu de Llavaneres aprofita l’avinentesa i generositat de Lluís  Bassat i la seva fundació per presentar-nos cada any una exposició d’un artista o grup de la seva col·lecció.  Així hem pogut gaudir d’exposicions com les de Ràfols Casamada o la de Guinovart, al costat d’altres autors menys coneguts , però d’altíssima qualitat, com Elena Paredes o Hèctor Ameal o la “Dones pintades” que es va exposar la temporada passada. Enguany i degut a la celebració del centenari del seu naixement, el protagonisme de la mostra recau en Maria Girona.

Maria Girona  és una artista d’aquelles que per diverses circumstàncies , entre les que cal destacar, la importància creativa del seu marit el pintor Râfols Casamada, la seva obra no va agafar la transcendència que segur mereixia per la seva qualitat , espontaneïtat i per el manteniment d’una línia pictòrica personal i pròpia aliena en bona part al moviment artístic del moment.

No es pot oblidar que Maria Girona l’any 1948 participa en el primer saló d’Octubre de les Galeries Laietanes juntament amb Modest Cuixart, Josep Hurtuna,  Ramon Mercadé, Ramon Rogent, Josep Mª de Sucre, Jacint Morera, Francesc Todó, Ràfols Casamada, Pere Tort i Antoni Tàpies. El que indica clarament el nivell que tenia assolit en els seus començaments.

Com consta en escrits relacionats amb el seu fer , “el seu estil parteix del fauvisme colorista de Matiisse, però de construcció cubista , i passà a fer una pintura d'imatges simples, de formes suaus, lírica en la seva plasticitat. En la seva obra trobem molts dels principis en els que es basa bona part de l'art modern: una pintura plana, una ordenació de colors que convergeixen centrats pel tema i un tractament figuratiu d'aquest.  Girona va conrear una obra figurativa en la que predominaven diferents tipus de paisatge, natures mortes i retrats. Trets distintius de la seva pintura són la sensibilitat cromàtica, la simplicitat estilística, la sobrietat i la depuració estètica.^”

I exactament això ens trobem en la magnífica exposició que Lluís Bassat , que en va ser un gran amic personal, ha preparat amb obres de la seva col·lecció, a bon segur la millor que existeix, al voltant de l’obra de l’autora.

Avui , i durant aquest estiu ,- l’exposició està oberta fins al 27 d’agost- , pagarà molt la pena  acostar-nos al Museu de Llavaneres per gaudir, tot descobrint-la del treball d’aquesta gran artista. I ho dic així, ja que lamentablement el sòlid treball de Maria Girona va quedar amagat sota la potència creativa del seu marit Ràfols Casamada. Ho va ser amb un pes feixuc, aprofitant el poc pes específic de l’art realitzat per dones va tenir per arreu, i molt especialment en el nostre país.

La seva fidelitat  a una manera d’expressió que estimava, i que en bona part l’allunyava dels avantguardismes que dominaven per arreu, va convertir el seu treball, en un rar espècimen de bellesa íntima i callada, en la que formes i colors es donaven permanentment la mà  en la recerca de la plasmació d’un esperit que depassava l’expressat per esdevenir la gran força de la bellesa interior que acabava essent la veritable raó del seu art.

Així avui  podem gaudir de paisatges com l’excel·lent cap de Creus, o les mirades a la place des Vosges i altres indrets de Paris, o l’emotiva mirada de Sant Pol o l’espectacular vista del Cap de Creus. I com no, gaudint de la lírica simplicitat  del seus “apunts “ d’interior, amb el protagonisme de diverses fruiteres, o l’espectacular gerro-columna, o l’allargassat lliri, i... , en un conjunt dolç i emotiu que desgrana sensibilitat per arreu i que demostra que l’art, és a dir la comunicació de l’esperit, pot arribar des de la més simple de les belleses, com és el cas que avui ens ocupa de Maria Girona.

Una exposició fonamental per conèixer i gaudir del treball d’una de les grans artistes del nostre país, lamentablement massa oblidada per part de tots.

De més que recomanable visita.

 

Maria Girona. Obres de la Col·lecció Bassat

Museu Arxiu de S. A. de Llavaneres

Del 16 de juny al 27 d’agost de 2023

A CONTRALLUM. FRANCESC X. LLORCA

 

Aquest mes l’espai Capgròs ens sorprèn amb una exposició en la que la tècnica i les emocions controlades  dominen per tot l’espai. Es tracta  de l’exposició de fotogravats que el mataroní Francesc  X Llorca  ha anat desenvolupant en els darrers dos anys i dels que n’ha fet tria per explicar de forma pausada i plenament artística, el món natural que ens envolta , al que ell mira d’una forma diferent per aconseguir alhora també uns resultats diferents que cridin l’atenció de l’espectador.

El fotogravat és la producció d’impressions en relleu mitjançant la transferència d’imatges a una placa per imprimir-la de tal manera que les àrees clares i fosques siguin susceptibles de ser gravades. Per tant la qualitat  d’un fotogravat esdevindrà motivada per dues circumstàncies com ho son la captació artística i la complexitat tècnica, dos elements de lectura en part contradictòria però que en la seva suma confegiran el resultat final. Per tant  el fotogravat és de les tècniques en les que cal fer dissecció del que i del com per poder jutjar el resultat final obtingut.

En el cas que avui ens ocupa, hem de dir que Francesc X Llorca executa de forma professoral el seu fer. Parteix d’unes imatges, en aquest cas formes orgàniques vegetals, a les que una vegada fotografiades de manera intencionada per aconseguir uns resultats que li siguin seductors en la posterior manipulació, les treballa mitjançant una acuradíssima manipulació tècnica per aconseguir convertir-les en altres  que malgrat l’aparença diferent, mantenen plenament els seus orígens als que ha capgirat en direcció a una visió plàstica i estètica molt més seductora i plaent.

En la tarja de l’exposició l’autor diu que “A Contrallum és com es veu millor la forma, m’inspira molt el contrast que es fa, que dibuixa l’ombra” i afegeix “ m’agradaria fer veure que allò quotidià que  tenim al davant i no veiem amb les presses de la vida quotidiana que ens fa tenir la mirada perduda”. I és un bon desig  el que realitza amb la bona col·lecció que presenta i que mostrant-nos de manera ben diferent part del que ens envolta, ens convida a mirar més enllà de la realitat, per aconseguir sentir-nos envoltat d’art i natura.

Interessant exposició la que ocupa l’espai capgròs en aquest mes de juny , portant-nos amb l’art cap una nova concepció de la natura que ens envolta.

 

A Contrallum.- Francesc X. Llorca

Espai Capgròs

Del 8 al 28 de juny de 2023

 

 

MARGA MIRET, ARQUEOLÒGICAL

Tots aquells que visitem moltes exposicions ens trobem de tan en tan amb alguna expo que de bones a primeres ens sembla força bé, però que l’endemà quasi s'ha esborrat de la memòria i que al cap d’un temps sols ens queda un record difós. És com el cas d’aquells quadres que arriben a casa i comencen en un lloc de privilegi i que de mica en mica van baixant de nivell fins que acaben per desaparèixer.

Això és el que m’ha passat amb l’exposició “Arqueològical” que Marga Miret presenta aquests dies al Museu del Càntir d’Argentona.

Miret és una artista de Sitges que presenta un idioma plàstic jove, i enormement atractiu a primera vista, però que si observes la seva trajectòria pots entendre que és una artista amb un ample coneixement vital i que sap jugar i conjugar, perfectament les seves fitxes per aconseguir una atracció visual important capaç de subjugar a un visitant sense complicacions i amb una idea visual actual  en la que domini un cert estil de bellesa que no pas un significat dur i concret que aporti pes a la peça.

Una visualització que sembla ser plaent a l’autora que juga i conjuga, amb una estètica  actual, i amb els elements que puguin ser plaents a l’espectador, segons el lloc de visió, - per exemple , atuells ceràmics a Argentona -, que siguin l’esquer de seducció d’unes obres realitzades amb un cert gust però sense la profunditat i professionalitat  que cal esperar dels que exposen al Museu del Càntir.

Exposició que hem de qualificar d’enganyosa ja que malgrat posseir una estètica atractiva, hem pogut observar que la mateixa és direcciona cap un pou sense fons en el que es cerca més l’afalac personal que no pas la intencionalitat creativa i artística.

Resumint doncs hem de qualificar a Marga Miret com una bona artista si considerem a l’art com el bon postre que ha d’arrodonir un bon menú, però que això no és suficient per aquells que pensem que l’art és un quelcom individual que mai ha de respondre a una intencionalitat prèvia i molt menys a limitar el saber del creador en relació a aquesta necessitat prèvia.

Per el vist hem pogut copsar que l’habilitat creativa de l’autora, té uns límits que superen en molt, aquesta limitació comercial que sembla ella mateixa s’ha sostret. En la alliberació pròpia , deixant de costat vendes i amics, ha de sorgir una nova autora que ens sorprengui a tots amb l’audàcia que ara sols podem intuir.

Ara sols queda trencar els auto límits,. En serà capaç de fer-ho l’autora?. Esperem que sí i que no nosaltres ho podrem gaudir.

 

Marga Miret. Arqueològical

Museu del Càntir

Del 21 de maig al 25 de juny de 2023