BIENNAL TORRES GARCIA ( FINAL )

Valgui per acabar aquesta sèrie de post al voltant de la Biennal, una sèrie de consideracions que jo no goso a dir consells en referència a l’exposat.

En primer lloc cal valorar el bon nivell de les obres seleccionades i l’obertura de mires del bescantat jurat oferint el més ample ventall de possibilitats que ocupa quasi tota l’amplada de l’arc creatiu actual.

Una qualitat que es fa palesa en totes i cadascuna de les obres , siguin del nostre grat o no, però a les que és difícil posar un però en el concepte creatiu i tècnic. Tot això permet una mostra que es dignifica en la seva dispersió i ens permet anàlisi ponderat i comparatiu, en el que cadascú de nosaltres hi podrà trobar aquell sentit artístic que més s’adigui amb el seu tarannà.

Per la meva part , sense menystenir a cap obra , - inclòs la guanyadora -, i deixant de costat les peces de les que ha hem parlat anteriorment , vull posar el meu accent en els treballs que reprodueixo en aquest post i que corresponen a :  Dominika Berger, Ricardo Álvarez , Núria Guinovart , Ankur Bagla, Josep Francés, Elena Martí, "Martínez" , Regina Giménez, "Ferran".

Per a mi és el millor d’una biennal magnífica que s’aferma ja com concurs de referència i que curiosament el fet controvertit de la decisió del jurat ha donat enrenou i vida , fet que haurà de servir per el que encara és punt pendent de la mateixa , com pot ser l’arrelament a la vida cultural de la ciutat i als artistes de l’entorn , que encara la segueixen veient com una cosa més de portes en fora que no pas com un element del que en poden ser , i han de ser , protagonistes.

APUNTS AL MARGE

Per acabar el seguit de comentaris pot estar bé deixar unes consideracions que per alguns poden ser simples anècdotes però sobre les que bé valdria fer-ne alguna reflexió, com per ex:

Malgrat ser temps electoral , l’acte va acullir molt poca participació política centrada essencialment a PSC , CiU i ERC , amb flagrant oblit per part de les altres formacions. Am aquestes condicions per ells hauria de ser difícil parlar de projectes culturals de cara al futur de la ciutat.

D’entre l’ staff cultural estricte dues presències i una absència a comentar. Per un costat l’assistència de Sergi Penedès , el regidor de cultura més escaquejat de tota la història , i la de Carles Marfà , director del Museu. Males llengües diuen que com que Penedès pensa repetir és qüestió d’aparèixer ara per poder seguir-se escaquejant en el mandat. En el cas de Marfà el tema és de fer-se veure per que si hi ha canvis algú “descobreixi” que el Museu té director, i més ara quan corren veus al voltant de la possible desaparició de l’IMAC. Sigui com sigui , aquesta va ser la primera presència d’ambdós en la història de la Biennal.

L’absència remarcada va ser la de la gent Bassat. Una falta de consideració que algú hauria d’explicar.

L’altra punt a comentar és el paper de l’Alcalde Baron. Fora de l’oportunisme polític d’avançar el tema de l’espai Torres García a l’actual foyer del Tecnocampus , del que per cert els habituals lectors d’aquest blog ja en tenien notícia, Baron va caure en un greu error , que hauria de subsanar , de dir que l'Ajuntament adquireix les obres guanyadores de la Biennal, - ara en tindrà ja tres -, i està en negociacions per adquirir la primera , fet que és absolutament fals, en el sentit que hom entén de que l’Ajuntament “compra” les obres guanyadores.

L’Ajuntament col·labora amb el Sant Lluc amb una quantitat monetària important que fa possible, juntament amb la resta de col·laboracions que la Biennal es dugui a terme, però l’obra guanyadora passa a ser propietat de l’organització que en fa cessió a la ciutat. És a dir , l’Ajuntament no adquireix l’obra , en el sentit que hom entén de “compra” i sí l’adquireix per que aquesta passa  formar part del patrimoni de tots per la cessió que en fa la Sant Lluc.

Una fórmula que no va succeir en la primera edició i que estant a la venda l’obra guanyadora , la Sant Lluc i altres entitats estan intentant adquirir-la per que també formi part del patrimoni de tots , però qui no l’adquirirà serà l’Ajuntament que malauradament ara no disposa de la quantitat precisa per fer-ne el gesto.

I ja que parlem de “gestos” , estic en condicions d’explicar que un col·leccionista mataroní va intentar adquirir l’obra de Díaz Alamà , -la veritable guanyador moral del certamen -, i no ha estat possible ja que ja està reservada per a un comprador de la galeria madrilenya en la que exposarà pròximament. Per cert, si volen ser tafaners , el preu de l’obra era de 5000 euros.