Hi ha autors que de mica en mica , en silenci i sense aldarulls, amb un treball constant i permanent van aconseguint llaurar el seu camí creatiu i aconsegueixen per mèrits propis guanyar un espai en el sempre complex i competitiu camp de la creació. Un d’aquests sempre elogiosos casos és el de Sandro Soriano que exposa en aquest mes de maig a l’Espai Capgròs.
Soriano es mou en el camp de la il·lustració, aquest especial i particular món que és per ell eix i fonament de tot el seu fer i on confegeix uns treballs, complexes o simples ,segons convingui,amb un estil propi i inconfusible , fet ben valorable en la seva trajectòria.
Però potser el mèrit més important de l’autor és que en certa manera ha fet capitomba al concepte il·lustratiu, en el sentit habitual d’element visual que complementa una història tot facilitant la seva comprensió, per capgirar-lo de modus i manera que davant les seves obres és l’espectador qui acaba l’obra , imaginant mentalment la història mitjançant els fets i personatges que l’autor ens ofereix.
Així ho demostra en aquesta exposició dominada per el gran trencaclosques central , una obra de 130 x 130 cm i composada per més de 150 “quadrets” que podríem considerar “ monopersonals” , amb imatges que interactuen entre si per establir el fil d’una interminable història. Peça que dona pas a obres de mides mes convencionals en els que l’esperit poètic , moltes begads situat en una estètica vintage que molt li plau, li permet donar caràcter a uns protagonistes que res amaguen i que alhora ens ofereixen un gruix de possibilitats en el sensible i el creatiu.
Una exposició , aquesta de Sandro Soriano, que es contempla amb tot plaer, es gaudeix per la seva sensibilitat i capacitat discursiva i alhora és del tot plaent en una lectura més global per la qualitat general de l’obra , el que significa l’arrelament d’aquest artista en un status de nivell en el sempre ric i competitiu món artístic local.
Ahir m’arribava un SMS i avui m’ha arribat la invitació: Presentació del programa de cultura el proper dissabte a les 7 de la tarda i a la Nau Cabot Barba.
Simplement , per cabrejar-se. Em sembla una absoluta manca de respecte per la gent de la cultura fer-ho en tal dia i hora . En aquest sentit he adreçat un mail als responsables del PSC en el desig de que donin a la cultura el nivell que mereix i facin una convocatòria en moment més adient.
Un dissabte a aquelles hores de la tarda la gent té coses més importants a fer, especialment familiars . I em pregunto: El PSC seria capaç de convocar un acte igual per parlar d’Urbanisme, Promoció Econòmica , Vivenda etc?. Algu dubte de que la resposta seria un NO rotund?.
Siguem seriosos i si creiem en la cultura , donem-li la importància que mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada