EL CARTELL. SANTES 2011

Com cada any en albirar-se el calor és produeix a Mataró la presentació del cartell de Santes que esdevé immediatament el fenomen artístic de la temporada , fet que per altra part dona molt a pensar.

Avui n’ha estat la presentació i el nom de Joan Hortós , l’autor, i la màgica figura de la “trampa” santera acompanyada de tota la seva iconografia , son ja el centre del debat ciutadà, deixant però que molt de costat a tota la parafernàlia electoral. Un cartell que enguany aconseguirà un màxim d’acceptació i reduirà a espurnes la ja tradicional polèmica que el mateix sempre arrossega.

Joan Hortós ha apostat per un cartell que encara que no ho sembli en l’aparença, és un cartell del tot convencional. Ho és en el concepte interior ja que ha volgut fer un cartell de definició , és a dir un element que serveix per anunciar un esdeveniment , i a més ho ha fet de manera visualment atractiva i llaminera , en contraposició als d’altres anys que s’han mogut en un ideari publicitari molt més reduït i han apostat més per un ideari conceptual.

Per aconseguir-ho l’autor ha sigut fidel a si mateix , fet que s’agraeix ja que es manté el cartellisme d’autor que sempre afegeix vàlua al resultat final. Una fidelitat resolta mitjançant un imaginari iconogràfic ric i personal que alhora ha sabut adaptar a la peculiar litúrgica santera , per aconseguir l’aplaudiment majoritari dels defensors de l’obligatorietat de que el cartell sigui essencialment  “identitari”, fet que per se és un absolut error.

Un cartell dens , bigarrat potser en extrem , cromàticament incisiu però ben equilibrat , curull de detalls a bon segur innecessaris però que en aquest cas sí que responen al desig del creador que es mou sempre molt a gust en aquesta complexitat visual.
Una obra de línia màgica il·lustrativa , d’estilística propera al pop i a la psicodèlia , en un concepte esdevingut clàssic i que constantment es renova i torna a aparèixer degut a la seva eficàcia.

Un cartell llaminer , de fàcil degustació , que s’agraeix a primera vista i que comporta molt del que justament la ciutadania desitja , per tant res a dir en un objectiu acomplert del tot per a una gran majoria. Però no hauria estat de més haver fet un pas més endavant i ser veritablement agosarat de concepte i forma, i no pas solament en l’aspecte visual, amb una peça més intensa i analítica , encara que no hagués rebut l’aplaudiment unànime que a bon segur obtindrà.

Potser  justament ara , quan hi ha complaença en el resultat final i alhora existeixen possibilitats de canvi en l’ens que dirigeix l’elecció del protagonista, no estaria de més que és fes plantejament seriós i aprofundit de quin és el cartell de Santes que la ciutat precisa ( d’autor, de disseny, publicitari...?) , quina ha de ser la relació del mateix amb el merchandaising posterior, i molt especialment quina ha de ser la manera en que s’ha de procedir a triar a l’artista elegit per evitar els tripijoc que es produeixen cada any i que en aquest ha provocat la retirada del representant del Dimarts del Llimoner i quasi la del representant del sant Lluc.

Una decisió meditada que bé faria de prendre aquell que d’aquí quatre dies agafarà el timó de la cultura mataronina. Però sigui qui sigui, s’atrevirà a posar el cascavell al gat?