Entre la Torres García i les eleccions el cert es que tenim una xic abandonada l’activitat expositiva habitual, encara que sortosament aquesta ha estat una quinzena d’impasse , a l’espera de la que ja serà la darrera llambregada de la temporada abans d’aquest estiu que ja comencem a notar amb la seva calor. Una llambregada que té els seus primers actes en els propers dies.
Així demà dimecres i a Gal-Art , serà Miquel Güell i sota el títol de “Realisme Artístic” qui presentarà el conjunt del seu treball fonamentat en les composicions i natures mortes , totes elles en el camp del classicisme més accentuat.
Dijous serà el torn de l’espai capgròs amb la inauguració de l’exposició “Pepe Novellas i els Dimarts del Llimoner” , una mostra coral en el que podem gaudir del Novellas més íntim i juganer , en la seva relació personal amb la gent del Llimoner , entitat de la que va ser fundador i membre actiu fins a la seva mort. Una mostra que ens permet acostar-nos a l’intercanviï tècnic i formal dels seus components , amb una mirada propera que ens permetrà aprofundir encara més amb el fer de Pepe Novellas , ara més actual que mai degut a la seva exposició retrospectiva.
Finalment serà la sala del Museu Arxiu de Llavaneres a Can Caralt , quan a partir d’aquest divendres acollirà l’exposició d’escultures i dibuixos de Josep Mª Gomis , aquest artista mataroní tan esquerp fa un temps per exposar i que en la darrera temporada camina desfermat per poder oferir-nos constantment noves visions del seu febril treball , amb resultats tan positius com sorprenents.
Però mentre succeeix això ja hi ha altres exposicions que mereixen l’oportú comentari , com és el cas de
NTERIORS . Carme Fageda.
Carme Fageda forma part del grup de bons artistes que van fer esclatar les seves possibilitats creatives en el taller de Pepe Novellas. La seva sobtada desaparició els va deixar orfes de l’amic i el mestre i els ha obligat a un treball personal dur per aconseguir trencar els vells atavismes , tan apresos i estimats, per concentrar-se en la sempre difícil tasca d’expressar sense embuts les seves sensacions creatives més personals.
Carme Fageda és artista figurativa. Ho és en el sentit estricte del concepte pictòric contrari amb l’abstracció i ho és també en el sentit més “petit” de que té en la figura , ja sigui humana o objectual , l’element amb el que confegeix i estructura el seu idioma plàstic. Un idioma fet present a la Presó amb una mostra atractiva que ens permet esbrinar maners i especialment futur.
L’exposició està conformada en un afinat esquema melòdic que comença per les seves obres que podríem dir amb figura , en aquesta estètica adaptada entre influencies modiglianesques i de Matisse , establerta però en un equilibri de volums equilibrats en una bona resolució cromàtica. Un joc de volums que s’accentua en la resta de la mostra esdevenint columna interior del seus treballs frescos i imaginatius , en la que un pot observar l’estira i arronsa entre les referències antigues , - amb un cert bigarrament cromàtic i d’elements -, i una llibertat més conceptual amb una limitació objectual i un augment del contrast cromàtic que en certes ocasions és tan atrevit com encertat.
Però tota la mostra queda concentrada i resumida en dues peces que no està dir de més, son de bona qualitat. Per un costat està la peça “amigues” que esta tècnicament resolta amb tota solvència i que ens obra la porta a noves possibilitats gràcies a la intencionalitat constructiva de la mateixa.
Per l’altra ens trobem amb la mostra del catàleg . Un treball àgil, ben resolt, atractiu, jove i dinàmic i que a més resumeix aquesta caminar de l’autor en el seu afany de simplificar , o millor dit, de sintetitzar els seus conceptes creatius.
Una síntesi perfectament assolida en aquesta peça que en ha de servir a tots , i a l’autora també, com a frontissa entre el passat i un futur que avui s’ofereix prou esperançat.
Carme Fageda. Interiors.
Sala de la presó. Del 20 de maig al 19 de juny de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada