HE PERDUT, HEM PERDUT, HA PERDUT MATARÓ

Com ben clarament va dir Baron en iniciar la seva compareixença a la seu del PSC davant militants i simpatitzants, el PSC i el mateix Baron havien perdut les eleccions. I per tant, un, votant del PSC i de Baron , fets que anaven col·ligats però que no anaven pas de la mà per a molts , com es percebia clarament en les mirades d’alguns dels que estaven per la seu del Passeig de la Geganta, havíem perdut també les eleccions.

He perdut ja que pensava , i ho segueixo fent, que Baron era la millor opció com Alcalde  de la ciutat , i el seu programa de govern , amb els oportuns retocs també ho podia ser. Però la democràcia està aquí , en veure , pensar , escollir i votar , i altra gent ha pensat diferent. El meu respecte a la seva elecció i ara a esperar l’acció de govern, que òbviament serà jutjada i criticada en tot allò que em sembli malament.

Hem perdut ja que crec s’ha perdut un sentit d’esquerres de fer les coses que malgrat les seves mancances i els seus estúpids elements identitaris, ja siguin provinents del pijismo progre , el nacionalisme desnortat , o l’espanyolisme de pandereta , eren prou importants com per dotar de sentit a una actitud de govern.

Però el que és pitjor és que ha perdut Mataró. I no ho dic per el canvi Baron / Mora , del que temps hi haurà per poder-lo jutjar . Ho dic per l’aparició de la xenòfoba “PxC” , de la que sols vull dir les sigles per no tacar paraules en bona manera sagrades.

A la meva feina no amago la meva opció política , i per dir-ho d’una certa manera , en faig proselitisme. Avui molta gent m’ha parlat de la “meva” derrota per treure el suc de la conversa que tantes vegades he encetat jo, però tothom s’ha dolgut i interessat per la malaurada presència , poc esperada per ningú, i menys amb la sagnant virulència.

Poc he de dir que sigui millor del que ja he llegit. L’escrit de Joan Salicrú i molt especialment el de Joan Safont que hauria de ser llegit en les reunions d’aquests dies de tots els partits , ho expliciten tot. Ara cal reflexionar profundament i actuar amb contundència. Aquí no valen mitges tintes . S’ha de matar les mentides consentides per que ens afavorien com també actuar contra un paternalisme proteccionista difícil de ser entès. Aquest no és un tema baladí i davant d’ell la coincidència i la contundència han de ser absolutes.

Potser tan sols així, el que ara ha perdut Mataró i que en bona part ens avergonyeix , pot esdevenir un element catalitzador d’una ciutat millor.

Com diria la majoria religiosa que ara més que mai domina el nostre consistori, és ben cert que el Senyor a vegades escriu amb rengleres ben tortes.

CURIOSITATS i CONTRADICCIONS

Potser d’entre els resultats que han deixat les eleccions el punt en el que hi ha un acord majoritari, per no dir absolut, està en el lament de que Francesc Teixidó no hagi assolit de nou plaça de regidor. I dic Francesc Teixidó que no pas ERC. Teixidó amb el seu tarannà, la seva posició sempre dialogant , el seu saber escoltar defensant , això sí , les seves tessitures , ha donat exemple del que ha de ser un regidor en “estat” de govern.

Una absència que si jo tingués la més petita dosi de poder, arreglaria fitxant-lo ràpidament.
La seva pèrdua , una llàstima.

( Òbviament no pensem el mateix , ans al contrari, del seu company Penedès)

No deixa de ser curiós i contradictori que CiU arribi al poder amb el seu alcaldable més fluix i amb la llista electoral més poc conectada de la ciutadania de tota la història.

Curiós també que ves a saber si al final el PSC que ha perdut, assolirà el govern de Cultura que sempre va rebutjar quan guanyava.
Ja sabem que tant CiU com PSC consideren ( vatua l’olla ) a la Cultura com element estratègic del futur Govern. Però mentre CiU té a Reixach i a Masriera fora del Govern , i no disposa de recanvi adient , el PSC té a Ivan Pera disposat , i a més tots sabem que malgrat les paraules prèvies la cultura és la primera moneda de canvi en una negociació.

Per tant, si hi ha sociovergència , que amb totes les estira i arronsa que vulguem , sembla el més probable, encar ens trobarem que el PSC haurà de manar a Cutura.

Com es veu qualsevol tsunami, inclosos els controlats , deixen totes les coses , el futur i els pronòstics , de cap per avall.

I les recents eleccions òbviament que no podien ser menys.