VACANCES


En Xavier Sala Martín no és pas sant de la meva devoció. No ho és tan sols per les seves jaquetes,- tothom és lliure de fer el ridícul com vulgui -, i sí per l’exhibicionisme econòmic que fa del seu cost i per el paral•lelisme constant que fa del diner com únic paràmetre de triomf a la vida. Això , deixant de costat que el seu liberalisme econòmic salvatge, em sembla justament això, salvatge.

Potser per que m’agrada llegir comentaris de tota mena ( a vegades llegir a Pedro Jota, Jimenez Losantos o veure Intereconomia és bo per la salut, especialment si es pateix d’estrenyiment) que acostumo a llegir els seus escrits a La Vanguardia ,seguint la teoria que el meu pare defensava davant qualsevol artista als que esperonava per anar a visitra sempre tota mena d’exposicions. Dei que en elles a vegades es trobava allò que un havia de fer però que en moltes més ocasions el que quedava ben clar era allò que un mai havia de prendre en consideració.






Dons bé, a mitjans d’aquest agost i sota el títol “Vacances” , Sala Martín pontifica al voltant de la proposta del comissari europeu de Turisme , Antonio Tajani , defensant en certa manera una certa subvenció pública per els europeus que decidien fer vacances a la mateixa europea. Fora de la teoria econòmica que desenvolupa l’articulista , que fàcil és d’imaginar, presenta altres reflexions humanístiques que no està de més reproduir just en aquests dies de tornada de vacances. Diu Sala Martín:

“El psicòleg i Premi Nobel d’Economia, Daniel Kahneman diu que existeixen dos tipus de felicitat: la de l’experiència i la de la memòria. La primera és la que tenim en el moment en que es produeixen les sensacions. La segona és el que sentim al recordar-ho. La pregunta és: Fem vacances per sentir sensacions agradables o per fabricar records que ens facin feliços una vegada acabades?.

Suposo que cadascun de nosaltres és diferent, però per veure quin tipus de vacances volen, intentin respondre a la següent pregunta: Si vostè no podés endur-se cap càmera digital o de vídeo , canviaria el tipus de vacances que fa?. Si li diguessin que no recordarà ni un sols moment del seu viatge, seguiria planejant anar a Nova York o Egipte o preferiria quedar-se a casa menjant i bevent bé?.

Els estudis demostren que si no poguéssim gravar-los en la nostra memòria o fer fotos, molts de nosaltres preferiríem unes vacances diferents. És a dir que fem de turistes per fabricar memòries i àlbums de fotos per a compartir. Si és així, existeix una externalitat ja que afecta a qui no ha viatjat. El problema és que no queda gens clar que els hi afecti positivament!. A fi de comptes , tots tenim amics plastes que ens han ensenyat inacabables àlbums de fotos.

El Govern hauria d’intervenir, però no per subsidiar als viatgers i sí per evitar als seus soferts amics les insuportables sessions de fotos vacacionals.

El que Sala Martín no contempla que ara les sessions de pedanteria fotogràfica ja son públiques en el facebook , que al menys et permet passar de llarg que és el convenient per més amic que siguis d’aquell eixelebrat capaç de dipositar quasi un miler de fotos en diversos capítols .

O si no , amb la petita dosis de pedanteria vacacional en diversos post d’un blog com aquest.

Post escrit mentre sona Bebo Valdés Trio amb Cachao i Patato, amb la convidada especial de Paquiro D’Rivera ( “El Arte del Sabor”)( 2001 )