Avui aquesta tarda capgròs.com explosionava el món
cultural local fent pública la noticia de que les pintures de Viladomat al MNAC la sèrie de 20 olis de grans dimensions de Viladomat que decoraven el
claustre del convent de Sant Francesc de Barcelona, avui desaparegut, i que van
passar a la real acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i que estan dipositades
al MNAC no seran acollides a Mataró, per confegir juntament amb la capella dels
Dolors el nucli més important de l’obra del millor artista del barroc català i
en canvi aniran a Manresa que les acollirà amb tots els honors. I aquest canvi
d’ubicació no ha estat per una proposta amb la que fos difícil de competir , i si
per que la ciutat de Mataró, a través del seu Institut de Cultura i mitjançant
un informe desfavorable d’Anna Capella la directora del Museu , ha decidit
renunciar a aquesta aposta cultural.
La notícia no per inesperada
m’acava de sorprendre. No molt gent sap que Mataró es va posar de cul quan es
va dur a terme l’any Viladomat i no va fer cap gestió per prendre-hi part. Sols
la insistència de l’historiador Francesc Miralles amb la col·laboració de l’artista Perecoll van convèncer a l’alcalde
Mora , que no a Cultura , que era obligada la presència de la ciutat. I encara
que els actes van quedar ben esmorteïts , recordem que no hi va haver-hi
inauguració oficial de l’exposició ni catàleg personalitzat, van tenir un bon
suport de la gent que segueix creient , i amb raó,que Viladomat és un dels pocs
actius culturals històrics de la ciutat.
Ara de nou el mateix
regidor de Cultura que va dir no en aquell moment , repeteix negativ amb el
recolzament i l’excusa d’un informe negatiu de la nova directora del Museu Anna
Capella.
I bo és fer-ne cinc
cèntims de la mateixa , vist que la mateixa després d’aconseguir la plaça no ha
tingut a bé ni presentar-se públicament al món artístic i cultural de la ciutat
, ni tan sols fer presentació del seu projecte museístic per la ciutat, tal i
com seria el lògic i evident. A més tampoc ha tingut a bé acudir a les exposicions
que s’han celebrat a la ciutat fora de les del seu propi àmbit, amb el que ha
mantingut i agreujat l’esvoranc entre l’art local i el que hem de dir l’art
oficial.
Anna Capella guanyava la
plaça de directora del Museu de Mataró, després de la divisió de Carles Marfà a
qui es va trobar aixopluc a Patrimoni. Venia del Museu de l’Empordà de Figueres
d’on havia estat fulminantment destituïda en arribar el nou consistori.
Acomiadament considerat com ajustat tant per els tribunals figuerencs com el
TSJC , instàncies ambduess a les que va recórrer
la treballadora.
Mentre estava actiu el
concurs , Cultura de Mataró la va escollir per ser comissària de la darrera
temporada de Ca l’Arenas, fet que evidentment deu ser del tot legal, però
igualment amb evidència clara d’una manca d’ètica absoluta. ( D’entre diverses
concursants se’n tria una al mig del concurs per fer una feina per l’entitat. Per
a tots queda ben clar per on van les preferències del contractador)
Va guanyar la plaça al setembre
però va ajornar l’assoliment de la mateixa a que fos ianugurada la mostra que
va comissariar , a bon segur per un qüestió econòmica. Seria difícil de justificar
un pagament extra la directora per una
feina que li pertoca com a tal.
Des de la seva presa de posessió,
ningú ha sabut res del seu projecte museístic , i de quines serien els camins i
direccions a prendre. Pels fets s’ha pogut constatar el recolzament augmentat a
la política contemporània de G. Noè i el rebuig generalitzat a tot concepte
plàstic.
Però mai podriem haver
arribat a imaginar que la inquina vers la pintura arribés als nivell de
rebutjar uns tresors artístics com els de les obres de Vildomat.
Un rebuig consentit per
un regidor inepte i prepotent que està deixant la cultura per terra,
desgavellant-ho tot i menystenint fins a límits el paper dels artistes que no
es mouen als seus dictats. Com es demostrà el passat diumenge no acudint ni ell, ni ningú del departament, a la
inauguració de l’exposició de P.m. Brasó, quan més que mai i per dignitat la seva
presència era obligada.
Per això cal prendre
mesures dràstiques ja. No valen draps calents. Ja sé , com em va dir una vegada
J.A. Baron , per Cultura mai es trencarà un pacte polític. Però després d’això
ni un ni l’altre poden tenir cap mena de càrrec de responsabilitat a la ciutat
a la que ja han fet un mal irreparable.
O sigui senyor Alcalde
que cal actuar ja, i no s’accepten mitges tintes, cal actuar amb bisturí ja.
Fernández i Capella destitució ja.
Ara el mal està fet , però
els responsables han de pagar. No pot ser que aquests dos personatges se’n vagin
de rosetes. Quim Fernández ha de saltar de cultura per el seu silenci i per no
veure i fer veure que l’opció Viladomat era una opció de ciutat i que per tant que està per damunt de les opinions d’una directora que ha aterrat fa quatre mesos
a Mataró, que no coneix la ciutat i que no fa cap pas per intentar lligar amb
ella.
I Anna Capella per
dignitat professional hauria de dimitir i si no ha de ser foragitada del seu
càrrec. La Cultura i el Museu de Mataró no poden estar en les mans de qui li ha fet tant de
mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada