BELEN VILANOVA. CAP A DINS

Vaig conèixer artísticament a Belen Vilanova per l’obra que va presentar a la darrera col·lectiva de Sant Lluc. Era una abstracció cromàtica difícil d’encasellar en qualsevol de les subestilísques de l’abstracció, però era posseïdora a més d’una força cromàtica evident, d’un concepte de ritme i equilibri notable.

Això va fer que aconsellés el seu nom , entre d’altres , a Mateu Ros per a preparar la temporada expositiva de l’espai capgròs que ocupa ara mateix amb la mostra “Cap a dins”. Una ocupació amb la sorpresa de que les obres que presenta no son pintures i sí fotografies manipulades, i la sorpresa afegida per a mi de la seva confessió de que aquell quadre , inici de tota la història , és l’única obra pictòrica que havia fet, cosa que parla i be de la seva concepció creativa i de la seva adaptació als més diversos medis formals per a la seva comunicació creativa.

Belen Vilanova és una artista argentina ( san Juan 1985), llicenciada i professora d’Arts Visuals  que de fa un any resideix a Mataró. Ella és artista “recién” arribada a Mataró. I empro al paraula “recién” en el concepte que un company de feina argentí em deia, tot explicant-me que “recién” no solament posseïa el significat de “fer poc temps” i sí el concepte de que estant aquí , encara hi havia el senyal de pertinença allà, com si encara no hi hagués hagut el trencament  i no existís encara  la distància mental, i sí sols la física.

Com a bona argentina  Belen Vilanova s’interroga de manera constant i permanent al respecte de si mateixa , en aquest psico- anàlisi al que tant acostumats estan i tant estrany ens sona  nosaltres. Mancada potser, ara i aquí,  d’un psicoterapeuta individual , Belen Vilanova resol aquest problema amb una psico teràpia pública en la que expressar els eu sentiments , els seus temors, les seves pors i més que res les seves reflexions sobre la vida, en aquet cas la seva, sotmesa ara a un procés de modificacions i canvis intensos i difícils de preveure , alhora de la necessitat d’adaptar-se a uns nous conceptes vitals i ambientals ben llunyans d’aquells als que estava acostumada.

Així entén la creació artística com “una via d’explorar el sentit de les coses i d’un mateix”, i per aconseguir-ho treballa amb autoretrats fets a la platja de Mataró,( el mar i la platja , uns elements que la tenen encisada des de la seva arribada), fotografies a les que aplica els més diversos elements orgànics , entre ella la pròpia aigua de mar, per que actuïn damunt les mateixes i modifiquin així de manera ostensible i considerable el seu resultat aparent. Unes modificacions variades i variables, en tota l’escala del gradient, des de les més subtils a les més intenses i colpidores, aconseguint així una profunda reflexió al voltant de la identitat , el pas del temps, l’adaptació  a uns nous entorns, etc.

Unes reflexions que explica de manera exhaustiva  en el seu web i que podeu trobar , - us aconsello la seva lectura-, en aquest enllaç: http://belenvilanova10.wixsite.com/belenvilanova/transformaciones-de-la-propia-imagen

Unes imatges que fora del valor d’autoanàlisi que significa , gaudeixen d’una potència plàstica  molt intensa i son plenament sugerents en la simple façana visual, façana en la que mai hem de quedar-nos i sí depassar-la per entrar en la juguesca que ens ofereix l’artista i que poden transmutar i fer paral·lela a les nostres pròpies i personals vivències individuals.

Una exposició d’aquesta nouvinguda artista contemporània a la que augurem positius èxits en la carrera que compartirem. Carrera que s’inicia amb aquesta exposició a l’espai capgròs que us recomanem amb plaer.

(Les imatges han estat extretes de les xarxes socials)