Fa més de 45 anys que em moc en el món de l’art i en caldria
afegir uns quants més amb activitat prèvia al voltant del pare. Doncs bé, en
més de 50 anys de vida artística, un n’ha vist de tots els colors i ha viscut les
situacions més insospitades, però fins ahir mai havia viscut una situació
tan aberrant i tan humiliant per l’art, els artistes i la cultura, com la que
he viscut al voltant de l’exposició de Rafael Romero a Àgape, el nou espai de visualització
artística que s’havia d’haver inaugurat ahir a Caldetes.
Àgape és un espai pluridisciplinar d'alt standing, d’aquests que ara s’estilen
amb coworking, sales de reunions, cuina professional, cursos diversos, espais
de massatges , teràpies etc. Es troba a Caldetes, porta per porta amb la
Fundació Palau. Fa prop de dos mesos vaig rebre la trucada d’una bon amiga a qui
li havien ofert la possibilitat de dirigir un espai d’art en aquest entorn, una
espectacular casa molt ben restaurada i amb moltes possibilitats. Vàrem visitar
l’edifici i veien les seves possibilitats ens posarem mans a l’obra i estava ja
preparat tot l’any 2020 i molt enfilat el 2021, dedicat aquest quasi
exclusivament a dones artistes . Tot amb noms de nivell i fins i tot alguna
vaca sagrada com és el cas d’una exposició amb obres de Guinovart, beneïda des
de la família i la fundació.
Aquest cap de setmana començava la història i la prèvia era
el dijous amb el muntatge de l’exposició “Sol Omnibus lucet “ de Rafael Romero.
Un muntatge que va córrer conceptual i materialment en l’autor i aquells que estàvem
amb ell ja que per part de l’espai no existia cap suport ni tècnic ni personal per
a dur a terme o col·laborar amb la mateixa.
Quan ja estava molt avançat el muntatge aparegué la propietat
que va realitzar algunes propostes de canvis. Propostes encertades en algun cas
i desnortades del tot en altres. Acceptades
les primeres, les segones van convertir-se
de suggeriments a exigències que van ser acceptades a contra cor per l’artista
ja que creia no feien malbé el discurs descriptiu de l’exposició, encara que la
perjudiquessin en l’aspecte visual. Amb aquestes modificacions es va deixar
finiquitat el muntatge en espera ja d’inaugurar.
Ahir divendres l’artista despertà amb unes fotos que
mostraven com s’havia variat el context d l’exposició. Havent-se canviat la distribució
de l’espai principal, , amb la desaparició d’algunes peces, i la recol·locació
inversemblant d’altres, amb diversos afegitons que indicava s’havien variat també
altres espais, trencant així el fil unitiu que estructurava l’ exposició en
base a l’espai central. Tot fet amb nocturnitat i sense cap mena d’avís, consulta
i molt menys permís del creador amb la
clara intencionalitat de que aquest acceptés la política de fets consumats que pretenia
la direcció.
Davant aquesta aberració, l’artista va exigir el retorn de
les obres als llocs establerts en el muntatge primigeni i amenaçà en no fer l’exposició
ja que el preparat no responia al seu pensament i realitat artística. Davant
aquest embat , la direcció de Àgape el comminà a recollir les obres i així poc
abans de l’hora inaugural, Romero es troba que li han despenjat l’exposició i han
apilat els quadres de manera dissortada sense retirar bagues i sense cap mena
de protecció. Poc després apareixia en les xarxes socials una nota mentidera que avisava de
que l’exposició quedava ajornada (?) per un incident. Tot en una nota de dues ratlles
i quatre faltes ortogràfiques i sintàctiques.
Evidentment en cap moment al direcció de l’espai dona la
cara i actua sempre amb política de fets consumats.
I aquí està el recull de fets. Un recull que ningú m’ha
explicat i que jo he viscut en directe i en primera persona, patint de la
humiliació del poder d’aquell que explicita sense embuts que a casa mano jo i
per tant ho es fa com jo vull o a la
puta calle.
Aquesta és la història. Crec que queda tan clara que no fan
falta comentaris de cap mena. Sols l’explicito per que si algun artista ha
rebut o rep propostes de l’espai que sàpiga quin pa s’hi menja a Àgape. Si està
disposat a abaixar-se els pantalons i transigir en tot , endavant. Però si té una mínima estima a ell mateix i al seu
treball, que tingui ben clar que ell i
la seva obra sols seran l’element decoratiu que serveixi per donar brillantor al
fer de l’amo i el poder.
I lamento molt profundament haver caigut en el parany i
haver treballat per un projecte que a priori era altament engrescador i haver encelat a amics
a prendre-hi part. I la meva única manera de disculpar-me es explicar els fets i avisar a incauts.
Ara tots esteu ja avisats i caldrà actuar en conseqüència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada