Escrit de la presentació per el catàleg de l’exposició “Dones, bruixes i deesses “ de l’artista
Vallverdú, a celebrar al Museu del Càntir d’Argentona a partir del proper divendres 4 d’abril i
fins l’11 de maig.
"Només estic amb mi quan estic sol
Silenci : violí,
Mar, tornaveu, bressol...
Només quan estic sol estic amb
mi”.
A la soledat
Màrius Torres
Miro per l’ample finestral que Jaume Vallverdú té en el seu
estudi de Concabella, al pla de Sió a la comarca de la Sagarra, i veig sota el
dia boirós, les verdes extensions que esperen la primavera per esclatar amb
força vital. A dintre en canvi no hi ha hivernació si no una explosió absoluta
d’art que ens mostra a un nou artista , ben llunyà al que vaig conèixer anys
abans, quan la seva ànima començava a obrir-se després d’una crisi personal que
l’havia portat a un art encercladament claustrofòbic.
Ara, Vallverdú , crida al món els seus nous objectius, amb
ganes de ser escoltat. Conrea així, l’expressió d’un vitalisme eteri, en el que
sota torres i conjunts arquitectònics, solament imaginables en un mon d’idees i
somnis, confegeix el seu univers particular i màgic, ple d’estructures curulles
de finestres/orificis, signes cabalístics i mil i un detalls que ens conviden a
la descoberta del secret.
Així va confegint la seva ciutat mental desenvolupada de
manera creativament màgica i espiritual, en la que hi conviuen les dones ,
bruixes, i deesses, que regnen en el seu
esperit interior compartit ara amb nosaltres mitjançant aquesta mostra.
Vallverdú només està sol quan està amb ell. Ara amb aquesta
màgica exposició ens permet compartir com mai,
la seva brillant ànima d’artista.
Pere Pascual. Crític d’art.
El Maresme, març de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada