CLAVÉ AMB MAJÚSCULES

 

El Palau Martorell ha aconseguit en tan sols els tres anys que han passat des de la seva inauguració amb una exposició de Sorolla, un pes específic en l’àmbit de les exposicions que barregen els noms i l’obra de grans artistes , com per exemple Sorolla, Mucha , Chagall , Botero, o ara mateix Antoni Clavé.

Forma part d’aquest seguit d’empreses que han trobat en l’art l’element de negoci, i mentre unes ho fan amb l’ajut de noves tècniques en la recerca d’una immersió dins de l’obra de l’artista, altres ho fan mitjançant exposicions de caire comercial en el que confegeixen gegantines exposicions amb uns muntatges que en el cas del Palau Martorell, estan molt lluny de l’excel·lència per l’apretat i el bigarrat dels mateixos,  sabedors però que la qualitat de les obres salvarà abastament el global de l’exposat.

I això succeeix un cop més amb l’obra d’Antoni Clavé, que en aquesta ocasió es presenta amb un duet expositiu amb la sala del Reial Cercle Artístic i la galeria Joan Gaspar. Un conjunt d’alta qualitat que paga la pena d’una detinguda visita.

Malgrat la importància de l’obra de Clavé no ha estat pas aquest un dels artistes que s’hagin prodigat més amb exposicions en el nostre país. I si abans de la seva mort la magnífica exposició de La Pedrera del 1996 ens va permetre gaudir de l’amplitut del seu treball, el cert és que Clavé segueix essent a hores d’ara un dels nostres grans artistes més coneguts a priori que no pas per les seves obres i realitzacions.

En aquesta exposició que acull un centenar d’obres, la pintures ocupen el Palau Martorell, mentre que en el Reial Cercle Artístic dominen les escultures i obra més primerenca, per el que caldria recomanar  primer la seva visita per poder gaudir de la seva pintura  a posteriori, però el camí en general és a la inversa.

El Clavé del Reial Cercle Artístic ens ofereix el Clavé més primitivista, per dir-do d’alguna manera, amb els seus conjunts escultòrics en els que la seva capacitat artística genera unes peces vibrants i plenament personalitzades en el seu fer. Obres que van des d’un lirisme intens a uns camins molt més durs i abruptes.

Els personatges  que crea, representen a la perfecció la varietat humana i donen sentit a la seva personalitat artística  que essent crítica, dura i punyent genera alhora un generós bri d’esperança com ho son els conjunts “instrumentals” de compacta bellesa i enorme sensibilitat. Tot ben acompanyat d’una seguit gravats amb ells relacionats , el que genera un gran preludi expositiu , encara que com ja hem dit, per quasi tothom és visita al final de la mostra.

 Com es diu en la presentació de la mostra: “Antoni Clavé és una de les grans figures de l'art català i espanyol del segle XX, i representa l'arquetip de l'artista total, la seva empremta és inqüestionable a la història de l'art. La seva curiositat i talent li van permetre transitar amb el mateix mestratge per disciplines aparentment dispars, però que, en el seu cas, convergeixen en un univers plàstic coherent i profundament personal. Des de la seva formació bàsica adquirida a la seva Barcelona natal, on va aprendre els coneixements de l'ofici i va absorbir les tensions artístiques de la seva època, fins a la seva consagració al París de la postguerra i el seu reconeixement global, Clavé va construir una obra que és alhora testimoni del seu temps i expressió d'una recerca atemporal.

La seva creativitat va trobar diverses vies d'expressió a través de l'escenografia, el gravat, els cartells i l'escultura, sense oblidar mai la pintura com a eix central. La seva producció artística es caracteritza per una experimentació constant amb la matèria, una comprensió profunda de l'espai i una capacitat innata per a la síntesi expressiva”.

I just això és el que se’ns mostrà en la seixantena de peces que acull el Palau Martorell. En ells hi podem trobar principalment les raons principals de les seves diverses èpoques com ho puguin ser l’Espanya al cor, Barcelona i el Barça en la frontera del 80, el renaixement de la influença japonesa després de la seva tornada  el 1986 al país oriental amb qui gestà un enllaç perfectament extrapolat al seu treball, o la redescoberta de Nova York l final de la dècada.

Cadascuna d’aquestes èpoques estan brillantment representades en la mostra, però no assolint quasi mai un paper enormement protagonista per dues raons: La primera, la foscor pròpia del Palau Martorell que trenca el dinamisme que genera la pròpia obra  i enfonsa el lumínic de la mateixa que queda extrapolat per la il·luminació artificial i la segona, l’excés d’obres en cadascuna de les sales que no genera el mínim espai per admirar-les  amb tranquil·litat, serenor, i el que és més important, individualitat. Fets que provoquen no puguem captar perfectament el sentit del treball excels d’aquest gran artista que ha estat sens dubte Antoni Clavé.

Clavé, un magnífic artista que havia caigut en l’oblit i que ara esperem que després d’aquesta exposició recuperi l’espai que es mereix entre els millors artistes del nostre país i de la seva generació.

Exposició d’obligadíssima visita per recuperar el treball d’aquest gran artista

Antoni Clavé amb  majúscules.

Palau Martorell / Reial Cercle  Artístic

Del 5 de setembre al 16 de Novembre de 2025