En arribar a Madrid és obvi que hi ha tres Museus que dominen el gran poder artístic de la ciutat, com ho son el Museu del Prado , considerat com la institució cultural més important de l’estat i el millor del món en pintura dels segles XV al XVIII; el Museu Reina Sofia (MNCARS) que aplega el millor d’art del país d’art del segle XX i contemporani, el que implica un alt nivell, vistes la gran sèrie de grans artistes que ha donat el país. I arrodoneix el triangle de grans museus el Thyssen- Bornemisza, un museu que molts creuen privat però que en realitat és estatal ja que si bé va néixer privat (1992) va ser adquirit per l’estat pocs mesos després amb la compra del nucli més valuós de la col·lecció privada de la família Thyssen- Bornemisza, amb el que l’estat aconseguia arrodonir les seves col·leccions estatals amb obres de nombrosos pintors estrangers de primera magnitud i que estaven absents en les col·leccions públiques del país.
Però essent obvi que qualsevol que s’acosti a
visitar Madrid, anirà a visitar-los , he preferit fer parada i fonda en altres
museus menys coneguts com ho son el Museu Lázaro Galdiano, el museu Sorolla, i el Monestir de las
Descalzas Reales , que atresoren obres magnífiques alhora que conformen una
visió general de l’art en les seves diverses vessants.
Comencem avui amb el Museu Lázaro Galdiano,
que justament el passat dimarts celebrava els seus 75 anys. Aquest Museu que es
troba al carrer Serrano 122 de Madrid, alberga la col·lecció privada que va crear
José Lázaro Galdiano formada amb un interès universal cap a totes les arts i
tècniques. El propietari era un destacat
membre entre els defensors del patrimoni artístic espanyol, centrant la seva
activitat en la recuperació d'obres que havien sortit d'Espanya i oposant-se
amb fermesa a l'espoli. A començaments del segle XX va construir el palauet del
Parque Florido, al carrer Serrano, en aquells temps a les afores de Madrid, en el
que diposità les obres que adquiria per la seva col·lecció.
En temps de la Guerra Civil, s’exilià a Paris
i Nova York on va seguir adquirint de
manera seleccionadament febril obres d’art de tot tipus que va retornar a
Espanya una vegada acabada la guerra i va morir el 1947. Va llegar la seva col·lecció a
l'Estat espanyol, creant-se la Fundació que du el seu nom. El 1951 es va
inaugurar en el seu palauet de Parque Florido, el museu que després d'unes
reformes d'adequació dirigides per Fernado Chueca Goitia que en aquells
moments dirigia alhora la ampliació del Museu del Prado.
Les col·leccions que va reunir Lázaro Galdiano
al llarg de la seva vida inclouen unes 12.600 peces dels gèneres artístics
més diversos, ( pintura, escultura, joies, teixits, plateria, arqueologia,
mobiliari, numismàtica o marfils ) , sempre dintre de l'art clàssic ja que mai Lázaro
es va interessar per col·leccionar art del seu temps, estant molt centrat en
l'art espanyol.
La col·lecció, que començà de ben jovenet a Barcelona,
on va participar en la comissió encarregada de l'exposició artística de l’Exposició Universal de de1888 i a on va ser crític d’art
a La Vanguardia, aplega pintures, dibuixos y obra gráfica de Goya, Murillo,
Velázquez, El Greco, o el Bosco al costat d’un bon grapat de primitius
espanyols i flamencs. Col·lecció que amplià abastament en les seves estades a
Paris i Nova York durant el temps de la Guerra Civil.
Es va convertir la casa en Museu l’any 1951 de la mà de l’arquitecte Fernando Chueca i amb
la supervisió de la col·lecció per el gran crític i historiador de l’art J.
Camón Aznar, primer director de la fundació. Es va refer el 1958 i la
seva darrera posada a punt, va ser el 2004 amb un Museu que ensenya quasi 5000
peces distribuïdes en les quatre plantes de l’edifici , amb una
distribució que permet gaudir de l’ample col·lecció i deturar-se davant d’aquelles
obres o temàtiques que més ens interessin o cridin l’atenció .
És aquest un museu pluridisciplinar, amb una vastíssima
col·lecció que toca molts temes i ho fa amb obres importants, de qualitat i amb
una varietat de formes, estils i procedències i amb la signatura de noms molt importants
. Entre las peces exposades destaca la colecció de pintura sobre taula, el
conjunto d’orfebreria (majoritariament religiosa i d’escola castellana,
aragonesa i valenciana), la pintura dels segles XVI (El Greco o Sofonisba
Anguissola), XVII (Velázquez, Zurbarán, Ribera, Pereda, Murillo, Carreño,
Claudio Coello, Antolínez o Rizi), del XVIII (Meléndez, Bayeu o Paret) i de la
de la primera meitat del XIX (Agustín Esteve, Zacarías González Velázquez,
Vicente López, Federico Madrazo, Antonio Esquivel, Leonardo Alenza o Eugenio
Lucas), així com la magnífica colecció d’obres de Goya tant importants com : El
Aquelarre, Las Brujas o La Era, entre d’altres
En la segona planta hi ha una selecció d’obres
de les escoles italiana, flamenca, alemanya, holandesa, francesa i anglesa.
I a la tercera es presenta l’anomenat “Gabinet del coleccionista”, obres no
representades en la resta del Museu.
A més el museu disposa d’un plana weeb de gran qualitat en la que et pots submergir
en la seva col·lecció on podrà gaudir amb detall de la col·lecció de gravats de
Goya, de la primera edició de la sèrie "Los Caprichos". És a dir
podràs fer allò que no pots fer a Mataró que en el seu Museu té ben adormits el
gravats de la que va ser darrera edició, durant la Guerra Civil.
Un museu encisador en el que et submergeixes
en el món del col·leccionisme i gaudeixes de mil i un detalls puntuals que al
costat de les grans peces de les que també disposa, el converteixen en el calaix
de sastre , que tots els amants de l’art tenim en el nostre interior.
Un Museu que sempre recomano visitar a la gent
que va a Madrid i del que sempre he tingut imputs positius, com els que vaig
tenir quan el vaig visitar per primera vegada el 1965 i com tinc quan rellegeixo
el catàleg de la seva edició de 1954 que
va comprar el pare en la seva primera vista.
Museo Lázaro Galdiano
Serrano 122. Madrid
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada