dijous, de febrer 05, 2026

MATIAS LIZANA , L’ARTISTA AMAGAT, ES DESPULLA A L’ANTOLÒGICA QUE FA AL MUSEU DE LLAVANERES

 

 



El nom de Matías Lizana , sona a ben pocs artistes de l’actualitat. I és lògic. Fa quinze anys ( Octubre de 2011) que realitzà a l’Espai Capgròs la seva darrera exposició, i just un any abans, octubre de 2010 , exposava al Casal Aliança i titulàvem la crítica amb un “Benvingut i ben retrobat” en la  que parlàvem dels seus 20 anys d’absència en el camp expositiu. És a dir que fa trenta cinc anys que es fa fonedís en exposar els seus treballs.

Ara, a partir de divendres , exposa una mini antològica al Museu de Llavaneres , que penso sorprendrà als que el coneixen , i més encara a qui no sap qui és aquest Matías Lizana  que ara exposa en tan noble sala.

I un, que ha tingut el goig de presentar el catàleg de l’exposició així com ho farà amb la mateixa, desconeixent punt per punt el que hi haurà en ella però havent ajudat a la selecció de l’obra, ben llunyana a la prevista a priori , pensa que en la mostra molts descobriran un artista peculiar, capaç de la reflexió quasi conceptual dels seus començaments fins a obres esclatants per la seva modernitat i actualitat, encara que en realitat estiguin fetes ja fa uns anys.

A partir de demà al vespre a Llavaneres s’exposa la vida d’un artista que va deixar el camp de la creació per a si mateix i que ara, depassats els setanta, pensa que l’art és certament per a tots i que no és lícit i correcte treballar onanísticament per a plaer propi i no compartir-ho amb el poble.

Aquí us deixo la presentació del catàleg i espero que no us perdeu l’exposició que pel fet de ser antològica , és un resum creatiu d’un artista que va tenir pes entre els joves emergents fa quaranta anys i que va desaparèixer sense escampar el seu art entre els afeccionats.


LES MIRADES DE MATIAS LIZANA

“Hi ha arts muts i arts xerraires. Pintures que no diuen res a qui les contempla i pintures que parlant per elles mateixes sovint diuen ben poc al seu favor. L'art de veritat no pertany  a cap d’aquestes categories. Com els vells oracles es troba a mig camí entre les paraules i el silenci , emet signes enigmàtics que inviten no tan sols a la contemplació, ans també a la reflexió desxifradora”.  Aquestes paraules de Cees Nooteboom crec que encaixen a la perfecció amb el fer i la trajectòria de Matias Lizana  (Alcalá la Real, 1953) que ens presenta al Museu de Llavaneres una antologia de la seva trajectòria creativa.

Lizana, llavanerenc de residència de fa forces anys,  és un autor que després de formar part dels artistes innovadors de Mataró en la dècada dels vuitanta, va desaparèixer de la vessant pública, dedicat en cos i ànima a l’ensenyament artístic en una escola barcelonina, i despertant la seva ànima creativa com un plaer personal que sols mostrava en públic en escasses ocasions.

Ara ens sorprèn al Museu de Llavaneres amb una exposició de caire antològic amb la que podem gaudir de les seves intenses i variades mirades artístiques que la majoria desconeixíem. Amb elles  podrem descobrir a aquest artista amagat  que tenim com a veí i que a mig camí entre les paraules i el silenci, ens ofereix el seu art, per que, com ell, arribem a la reflexió desxifradora.

Per no perdre-se-la.

Pere Pascual, crític d'art

 

“1976-2025. Mirades de l’artista Matías Lizana”

Museu de Llavaneres

Del 6 de febrer a l’1 de març de 2026