ROVIRA BRULL. ART I GRAFISME ( II )

 

CREU

Dèiem en la crítica de l’exposició  de Rovira Brull que era una bona exposició però que ens havien quedat molts punts en la foscor. Aquí intentarem explicar-ho.

Punt 1.-

Eren les set de la tarda del dia de Sant Jordi de 1996, és a dir fa trenta anys. Josep Mª Rovira Brull  es movia altament inquiet per els espais del primer pis de l’Ajuntament de Mataró. Tenia cita amb Manuel Mas, alcalde de Mataró, amb qui havia de concretar les condicions de la seva  antològica que havia d’inaugurar Can Palauet el mes de juliol.

Li havien arribat noticies  de que l’espai no seria sols per la seva exposició ja que Carmina Benito regidora de Cultura, volia que s’inaugurés conjuntament l’exposició de Rovira Brull amb la de Carlos Pazos que promovia la nova línia que defensava Cultura, la d’un art “contemporani” en demèrit de l’art plàstic  diguem-ne tradicional, fos de l’estil que es tractés , i que pretenia amb l’ajut dels seus assessors Pilar Bonet i Martí Peran,  eliminar de la programació.

Havia estat citat a les sis de la tarda  i l’alcalde Mas no apareixia per l’Ajuntament fet que augmentava el seu neguit .A les vuit del vespre apareixia l’alcalde, provinent de la celebració del dia a Barcelona i començava la reunió.

Quaranta minuts més tard Rovira Brull apareixia amb ulls plorosos a la porta de l’Ajuntament, on l’esperaven  família i amics. No hi havia hagut acord. La regidora Benito havia executat la seva venjança i no havia fet cap pas enrere, sols havia acceptat que l’exposició de Rovira Brull s’inaugurés en solitari , i la de C. Pazos fos inaugurada el dia següent. Rovira entre gemecs explicava que ho havia hagut d’acceptar ja que per edat i estat de salut la seva antològica no podia esperar, si és que la volia veure i celebrar en vida.

 

Punt 2.-

“Laia L’arquera” sensacional escultura de Josep Mª Rovira Brull , situada a la Porta Laietana, entrada a Mataró pel cantó de Barcelona , en la vella carretera nacional, va ser inaugurada l’1 de Novembre de 1998, dos anys més tard de l’antològica que inaugurà Can Palauet.

L’artista Pepe Novellas, gran amic den Rovira , va fer el discurs inaugural. En ell va dir: “Interpreto un missatge a la corda de l’arc:" Aprenem, cerquem la sageta del coneixement, el passat i el futur son una mateixa cosa, L’art té quelcom d’etern”. La multitud d’assistents va aplaudir embogida , contenta com estava d’aquell meravellós regal.

Entre ells no hi era Carmina Benito, regidora de Cultura, ni cap dels seus alts càrrecs. La venjança cap a Rovira Brull i Paco Rodon, per haver votat en contra, impedint el nomenament de Toni Segarra per formar part de la direcció del PSUC ja s’havia aconseguit. Fins i tot, Benito havia imposat a Jordi Cuyàs, marit de Pilar Bonet, com a dissenyador de la cartelleria de l’acte, fet que realitzà amb absoluta professionalitat. Però el triomf aclaparador de la Laia els deixà  a tots en el mal lloc que els hi pertocava.

 

Punt 3.-

A començaments de la primavera de l’any 2013, Alex Mitriani es nomenat comissari per organitzar l’exposició que marcarà la temporada de ca l’Arenas. El seu títol “Art a Mataró 1942-1958. Els anys de la represa”.

 A la sala1 i a la galeria de ca l’Arenas, es prepara la mostra “Diàlegs vers la modernitat” amb artistes que d’una o altre manera varen exposar i deixar petja a la ciutat en aquells anys. Son Brotat, Planasdurà, Alcoy, Hernández Pijuan , Moisès Villèlia i Tàpies. Aquest últim no estava en la llista prevista, ja que el nom que hi havia era el de Rovira Brull. Que havia passat doncs?.

Simplement que un dia el comissari Mitriani va anar, sense previ avís, a casa de l’Ester Juan, vídua de Rovira Brull, i li presenta el projecte. Mentre estaven parlant, la mestressa de la casa rep una trucada telefònica per el que abandona la sala i en tornar a l’indret es troba que Mitriani havia desaparegut. Cercant-lo el troba remenant algunes obres en indrets privats, ja que sense cap mena de permís  s’havia endinsat en la casa per intentar trobar obra que li pogués causar interès.

Davant la situació la viuda de Rovira Brull, expulsa escales avall de la casa al comissari Mitriani que com a venjança elimina a Rovira Brull de l’exposició.

 

4.-

De començaments de març fins a finals de juny del 2023, en el Museu Municipal (Can Serra) i Can Palauet es celebra anticipadament el 25 aniversari de la Laia l’arquera.  En Txixo Rovira n’és el comissari del catàleg i aprofita per dedicar-hi la meitat del mateix a aprofundir per primera vegada sobre el fet creatiu del seu pare.

Ell mateix explicita amplament la seva biografia, mentre ens ofereix un detallat currículum amb fotografies de les obres més importants, algunes d’elles presents ara a l’exposició de Ca l’Arenas. El mateix passa amb les fotografies que fan referència a la seva activitat com a grafista.

El catàleg es complementa amb diversos escrits, entre ells d'un article sobre la relació de l’autor amb l’arqueologia com a fons d’inspiració , per acabar amb un escrit sobre el Foment Disseny i el taller Obert de Les Esmandies, temes ambdós dels que no es tracta en l’actual exposició que no és ni de bon tros la que mereix Josep Mª Rovira Brull.

CONCLUSIÓ

Totes aquestes reflexions al voltant de fets absolutament certs i que ja s’han comentat en altres ocasions, ens porten  a la conclusió de que aquesta exposició , bona, però que obligatòriament hauria d’haver estat molt més ample i conseqüentment millor, però la inutilitat absoluta d’una regidora que creu que Cultura s’escriu amb “h” intercalada i una directora del Museu que no hem d’oblidar mai va negar-se a acceptar la donació de la Generalitat per crear el Museu del Barroc, aprofitant el tresor de la Capella dels Dolors de Viladomat, Museu creat a posteriori a Manresa,  han impedit que sigui així.

O sigui que l’Ajuntament ens deu una veritable exposició de Rovira Brull amb el bo i el millor de els seves obres. Amb actes complementaris, - de moment no n’existeix cap anunciat per aquesta mostra-, i mentrestant fent-ne una publicitat adient , divulgant-la per la xarxa, no com fins ara en la que el silenci domina per arreu, i aconseguint que la mostra sigui abastament visitada, no coma ara en que la seva absència en els xarxes indica el menystenint oficial envers la mateixa.

Rovira Brull va ser un excels artista amb una importància cabdal en l’art de la meitat del segle passat  que va intervenir a Mataró en diferents aspectes del mateix, : creació artística, cartells, publicitat, creació de tallers de formació creativa i artística, ensenyament, escultura pública, etc. I que tota aquesta diversitat s’ha d’ensenyar i aplaudir després del gaudi.

Per això, aquells que vàrem estimar a Rovira Brull i vàrem gaudir del seu fer i la seva actuació, ens trobem absolutament corpresos en la tristor per la poca trajectòria i transcendència de l’exposició de Ca l’Arenas i de la celebració del seu centenari per el que exigim molt més.

I encara que aquest escrit sigui tan sols una “pataleta” més del menystingut crític local, volem deixar clara la nostra exigència de fer a Rovira Brull un artista absolutament reconegut en la ciutat que va voler que fos la seva.

PS.-

I aquesta crítica  té una destinataris clars, que no son en absolut  ni en Txixo ni la Nefer, que en son les seves cares visibles. Ells han fet el que han pogut. Els culpables estan a Cultura de la casa gran , ineptes totals en tot el que l'art hi té a veure, i que han estat capaços de mensytenir a un dels històrics i genials artistes locals.

Encara estan a temps d'arreclar-ho