PENSAMENTS FUGISSERS A PUNT DE MARXAR DE VACANCES

Aquest matí, just quan sota la pluja acabava d’esbandir alguna gestió despenjada abans de sortir de vacances, que m’he trobat amb un bon amic que sé lector habitual d’aquest blog. Frases de rigor: ... em pensava que amb el teu silenci ja estaves de vacances, .... em sembla molt be la teva decisió, ... et trobarem a faltar , i tot allò que l’ego precisa just quan pren un nou camí.
De cop i volta però em salta a la jugular. Fa temps que no parles de política en general., i be saps que hi ha molt per a dir. Per que no en fas un darrer post que sempre és d’agraïr una mirada menys contaminada , i recalca el menys. Així, a corre cuites , aquests pensaments son conseqüència de la meva prometença.

Però crec que no valdrà. Ja que de que he de parlar?:

De que el PSOE no s’aclara. Que si un partit d’esquerra prefereix que guanyi un de dretes per no pactar amb un altra d’esquerres , però que a més és nacionalista , vol dir que això és ser conseqüent?.

Que no entenc a Magdalena Alvarez capaç de culpar a tothom de tot , i no admetre ni la més petita culpa de res i amés tenir la patxoca de dir que l’aeroport serà l’hostia, que el problema de rodalies és pecata minuta, que la qüestió dels peatges és que els catalans tenim massa diners , i que..
Mantenir una ministra com aquesta és un insult a la intel·ligència i un permanent menyspreui al poble català.

És clar que podem parlar de Fecsa, d’Autopistes , de..., i principalment de la gran oposició en forma de queixa permanent que ha fet el nostre gran govern, que vist el que passa a altres indrets ha pensat que millor estar calladets , que encara queda molt per les eleccions i que llavors els electors ja no recordaran el seu insultant silenci.

O potser caldria parlar del problema d’aquells que ens sentim catalans i socialistes. A qui votem?. És obvi que al PSOE no. Al PSC tots el sabem fagocitat. A Carmen Chacón , amb “ch” de “chula” ?. Maragall torna i foragita tots aquests impresentables.

Però potser el bon amic volia que un parles de política local. El cert és que no es pot parlar. Dos mesos d’ençà les eleccions i el silenci impera.
Això sí algun blog desperta , algun en comentaris en castellà, serà per la participació , i algún altra com el de l’Anna Barrera amb un post majestàtic que hom hauria de llegir.

La seva reflexió , que suspendria un senzill treball de secundària, és tan patètica que si algú del govern municipal té senderi, en primer lloc esborraria el post , i en segon lloc l’obligaria a dimitir.
Que una regidora de Joventut sigui capaç de fer unes reflexions tan puerils, pedestres , retrògrades i mancades de tot sentit , l’inhabiliten de totes totes per allò que ja tots sabíem abans de les eleccions, feta palès en la seva incapacitat per ocupar un càrrec de ‘aquest nivell.

Però també podríem parlar del PMC que ha tingut la sort de la desaparició de Rafa Milán que a més en declaracions a TVM es mostrava del tot satisfet de la seva tasca i declarava voler continuar.
Clar que també cal felicitar al PMC per haver contractat als Dulzaineros del Bajo Aragón. No vaig poder assitir a la seva actuació ( hora de treball) però al cap de poc llegia el seu triomf en un dels més importants concursos de cultura i música tradicional que els obriria les portes als millors Festivals. Felicitats.

I podríem parlar del Fons d’Art que ha aconseguit ser com l’Escola de Mataró, aquella de la que hom en parla i mai va existir.

Però tot això son temes complexes. Jo ja he fet les maletes. Demà , amb la família i uns bons amics començo un bon recorregut sabent que m’espera Niça, Montecarlo, Lugano, Milán , Llac de Garda., Verona, Pàdova , Bassano di Grappa, Venecia, Monte Baldo, Innsbruck... i fer un saltiró a Mataró tan sols per la bugada i enllaçar amb la tranquilitat del vell Aragó fronterera amb Castella, i allà un escapada pendent a Toledo.

Com veieu gratificants visites que m’obligaran a deixar penjat aquest blog, que romandrà fins a final de mes tancat per vacances.

Llavors començarà el futur. Diferent, però futur. I espero i desitjo que ben profitós.

Per això i per acabar, a tots, Molt Bones Vacances