ALBERT ALÍS

No deixa de ser curiós que els dos companys que m’han acompanyat en l’aventura de Proposta Mataró. Fons d’Art, inaugurin exposició en dos dies consecutius. En Josep Mª Codina ho feia dijous a l’Ateneu Caixa Laietana , exposició de la que en parlava en el post d’ahir , i l’Albert Alís ho feia el divendres a la prestigiosa galeria Anquins de Reus. Dues exposicions paral·leles amb més semblances de les que sembla.

Certament no he pogut visitar encara la mostra de l’Albert , però si he pogut veure forces de les peces que presenta en la petita delícia que sempre és veure el treball d’un artista en el seu taller , i moltes vegades tan sols embastat, podent intuir quin serà el seu caminar. A més la galeria disposa d’un acurat weeb ( http://www.anquins.com/ ) en el que es poden veure , amb fotografies de mida més que acceptable, totes les obres presentades ( exposicions – exposició actual , engrandir qualsevol obra i jugar amb les fletxes ) .

L’Albert està també en un moment pletòric . Les seves obres cada vegada es despullen més de l’accessori per romandre tan sols amb l’essència , en l’eix , en aquell detall apuntat i convertit en pedra capitular.

Cada vegada més , i malgrat la referència , fuig del reconeixible per cercar l’emoció que traspua l’indret i ens parla, no de llocs , espais , ciutats..., ens parla d’emocions , ambients , esperits. Sense voler ens parla amb art del color que transmeten les ciutats sense haver de caure en inútils elucubracions que alguns consideren contemporànies ( pobrets).

I en aquest caminar apareix un lligam amb la mostra de Codina. Mentre aquest sembla començar a fugir d’ell i a obrir-se al color, Alís cada vegada sembla endinsar-se més en la seva recerca , en aquest intent del caminar envers el buit del no res , en l’eliminació total de l’anècdota.

Alís i Codina, dos camins paral·lels en la recerca , en l’amor per l’ofici en el desig d’expressar sensacions i emocions , un en base a sí mateix , l’altre pels imputs que rep de l’exterior. Un en la figuració, l’altra en l’abstracció .
Dos camins de costat que ves a saber si un dia coincidiran.

EL DEBAT

Vaig ser un més dels milers que vaig veure l’esperat debat Zapatero vs Rajoy , i a bon segur soc també un dels milers de persones que en van sortir del tot decebuts.

El debat d’ahir va ser un bi - monòleg en que es va estar més pendent del “retrovisor” ( magnífica aquesta comparança periodística) que no pas de presentar propostes . Encotillat per un ritme marcat pels aparells del partit que el convertien en injugable , el match, guanyat això sí per Zapatero , va ser tediós , vulgar i crec que no va servir per convèncer a ningú ni dels indecisos ni de la part contraria.

Caldria que canvies molt la segona part . Caldria una millor llibertat d’acció ja que si no millor que cada primera intervenció temàtica vagi amb CD i fent play-back , així no hi haurà problema de temps i bo serà acabar amb la ridiculesa de cronometradors de bàsquet . I en la resta propostes, cos a cos, i que guanyi el millor , que evidentment és Zapatero.

Però hi veig massa por , necessitat d’estar tot programat , que ningú surti del guió no fos cas... Així, d’aquesta manera , poc s’incentiva a participar. La gran devallada de la participació precisa d’una actitud viva , en la que els ciutadans vegin que es compte amb ells i tenen dret a prendre part en la pressa de decisions.

Debats com el d’ahir sols satisfan als fanàtics i desencisen a la ciutadania. I vistes com estan les coses , potser aquesta aposta és un error de càlcul que pot petar a tot aquell que precisi de la participació per seguir viu.

CHACÓN

No vaig anar al míting de Chacón , però no cal patir , votaré PSOE.
I dic PSOE , ja que cada vegada és més evident el que els catalans del PSC sabíem, que no ens presentem a aquestes eleccions.

Aquests dies ho explicitaven molt bé alguns periodistes. Algú ha sentit a la Chacón parlar de grup parlamentari propi del PSC?. O de les balances fiscals?, O d’una posició fiscal propera al concert del País Basc?. O del traspàs de competències en Renfe , Aeroport de Barcelona , Port i demés. O del quart cinturó, la MAT , les seleccions nacionals catalanes ,....

Tot això és del que voldria sentir parlar en un míting del PSC. Per sentir parlar de Zapatero i Rajoy ja en tinc prou amb els debats personals, en els que de moment el nom de Catalunya , no ha quedat ben galdós precisament.

Per escoltar a Chacón parlant de “generals” ja la vaig sentir en aquell lamentable discurs de les municipals a la buida sala del Casal.
Però a més no hi he anat per diverses coses:

Per la patètica campanya d’emprenyadors SMS que volien jugar a detectius. Ara et dic qui ve, però no quan ni a on . Ara et dic hora però no dia. Ara hora i dia però no lloc. En resum per acomiadar al cap de premsa responsable.

Per usar un poliesportiu un diumenge al matí. A Mataró de poliesportius n’anem mancats, encara que anem per bon camí. El diumenge al matí és un dia de plena activitat. Impedir l’activitat esportiva i obligar a un bon nombre de canvis ( algun d’ells patit de ben a prop) es de molt poca vergonya .

Els hoolligans parlen de 700 persones , és a dir quatre centes a bon comptar. Que no hi caben al Monumental?. Cal fotre a un bon grapat d’esportistes joves i de base per un miting partidista?. En raó a que?. És aquesta la política d’esports del PSOE per la propera legislatura?.
Crec que els responsables haurien de disculpar-se als que han petit la malifeta.

(Per cert qualsevol dia de l’any entrar amb calçat normal al Millán és provocar esgarips que s’escolten a Burriac. Per quina raó , sí es va permetre accedir a la pista amb calçat normal?.)
Detalls que fan mal, molt mal, i que tiren enrera tota la tasca per intentar convèncer a una adolescent que cal anar a votar. Després del que li ha passat aquesta setmana la seva abstenció és absolutament justificable.

Igualment dues consideracions més. La primera , oblidar-se del “copiar y pegar”. Parlar d’un aparcament en un solar al costat del Mossos quan fa ja un any que s’està construint vivendes de Protecció oficial ( van pel pis 5) , és un error que cal esmenar, per no caure en la crítica del poc que coneixem els barris.
L’altra la disposició de la gent al voltant de l’empostissat. Després alguns es queixen si els qualifiquen de “palmeros”.

Amb tot això , es ben perdonable l'absència. O no?

Malgrat tot. Cal votar PSOE. És fonamental per la "bona" salut d'aquesta , la nostra nació.