dimarts, de juliol 14, 2009

50 ANYS DE TVE CATALUNYA / XAVIER UBACH

Avui s’acompleixen 50 anys del primer programa de TVE que es realitzà a Barcelona en aquells mítics estudis de Miramar , a la muntanya de Montjuïc , reconvertits ara en hotel de luxe.
Encara que per edat podria tenir-ne records el cert és que a casa la televisió no va arribar fins bastant més tard i el primer record de la mateixa està en el partit del Barça de la final de Berna en que es va perdre 3-2 contra el Benfica a la final de la Copa d’Europa. Recordo veure aquell partit a Can Gel, uns bons veïns lampistes que tenien alhora botiga d’electrodomèstics , mentre desfullàvem flor per a les catifes ( en aquells temps “estores” ) de Corpus.



El que si tinc molt clar és la figura de Xavier Ubach en diversos programes i especialment presentant les noticies. El tema no és qüestió de memòria i si d’una cosa tan senzilla de que el pare i ell es coneixien ja que havien compartit micròfon a Radio Maresme , l’emissora mataronina que tenia la seu a la Riera en el local del sindicat. Aquesta coneixença em permetia lluir amb altres companys de que un coneixia a un presentador de televisió , i a més dels importants.

Avui dons és obligada i alhora del tot merescuda la menció al seu paper i al seu fer , i més tenint en compte la llarga trajectòria que va dur a la casa amb programes del tot exitosos i principalment el seu saber estar i aquella dicció escaient sempre en el to, que el convertí en un presentador estrella , encara que en aquells temps el ressò mediàtic fos molt més limitat.

Xavier Ubach ha merescut sempre el meu més absolut respecte per la seva saviesa en el mon comunicatiu , i tal com he dit moltes vegades , i a ell també , els únics dies en que estava del tot neguitós en el moment de fer el programa “Espai d’Art” a TVM era quan el tenia per convidat . El seu domini de l’escena , del temps , de la dicció, em deixaven sempre fora de joc i eren l’oportuna lliçó per entendre que els aprenents sempre serem aprenents davant dels mestres.

Vagi dona la més gran de les felicitacions a Xavier Ubach , ara a la trinxera contraria a la meva amb la seva activitat artística , per allò tan català de “per la part que li toca”, que en aquesta ocasió és molta i bona.

PER APUNTAR A L’AGENDA

Aquest dijous a 2/4 de vuit del vespre i a Can Palauet , Montserrat Tura , actual responsable de cultura del PSC , parlarà de la cultura a Catalunya en un acte obert a tothom , que servirà per tornar a engegar la sectorial local de cultura, que queda ja poc per les properes eleccions i es qüestió de tornar a ensarronar a la gent de la cultura, que queden molt bé com a decoració i donen el toc de progrés escaient per a un partit d’esquerres, i a més en general es queixen molt poc i de manera ben discreta.

Crec que valdrà la pena escoltar la visió de la cultura que té actualment el PSC , força desnortat d’ençà la fugida de Ferran Mascarell, i principalment veure per on poden anar els treta a casa nostra encara que les noticies que m’arriben no son pas gaire engrescadores.
I ho dic ja que entenc que ara la qüestió no està en apostar en la recerca de la novetat del punt G ,o del N , que és el que sona , per què l’aposta sortirà malament , tant per que per un costat es vol apostar essencialment en la joventut i eliminar tot vestigi de l’experiència, i per l’altra per què han estat tantes les mentides , enganys i per que no dir-ho , traïcions , que ha dut a terme el PSC en el tema cultura en els darrers anys que al damunt d’una política de terra cremada , que és la que han dut a terme en aquesta legislatura , és difícil , per a no dir impossible, regenerar la confiança.
I això no sols es tradueix en absència de suports , ans també de vots


Altra data a tenir en compte és la d’aquest cap de setmana amb el Sant Pere Més Alt , que en aquesta edició servirà per homenatjar i recordar a Pepe Novellas. Homenatge que començarà amb una xerrada col·loqui , que un dirigirà i moderarà , al voltant de la seva persona i la seva obra.
Per cert , de nou vull maleir als correctors automàtics que per enèsima vegada m’han canviat el meu cognom ( Pascual ) catalanitzant-lo per ( Pasqual ) fet que sempre em treu de polleguera , però aquesta menys ja que comparteixo problema amb el mateix Pepe , tantes vegades escrit Novelles amb el plural català i com ja li passava a l’Eduard Alcoy tantes vegades catalanitzat a l’Alcoi població.

Però deixant de costat les anècdotes , seria molt bo que els artistes demostressin la seva estima a n’en Pepe , amb una nombrosa participació i alhora que aquesta fos del tot lluïda en la qualitat.

1 comentari:

Pere-Màrtir ha dit...

Pere: pensa que molts d'aquests cognoms ja ens els van castellanitzar fa anys, quan els escribents, funcionaris i poders varis van acompanyar als guanyadors (i no parlo de la Guerra Civil, que també...).

Plurals acabats amb "as" (Lloveras, Terradas, Novellas, Falgueras...). "R" empassades (Farré, Ferré, LLauradó...) "Ny" passades a la "Ñ", etc... Per no parlar de noms propis no ja traduïts, modificats absolutament (Baudilios, Cucufates, etc...).

O sigui que a mi, no em molesta. El contrari: em restitueix coses que hem assimilat sense possar-hi cap o poca atenció com a part del "síndrome d'Estocolm" que tenim inculcat des de les "...instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado..."