HOLTER


Avui em sento com en Robocop. La imatge que acompanya aquestes ratlles no és la meva però avui jo semblo el seu bessó . La raó és que m’estan fent un “holter” que parlant clar i català vol dir un electrocardiograma continuat durant 24 hores, en les que mantens els habituals elèctrodes d’aquesta prova connectats a una petaca en la que queden enregistrats els valors cardíacs , per poder veure les anomalies del ritme d’una manera més precisa que no pas en un electro que sempre és una mesura puntual.

Encara que la prova sembla com l’aigua ( incolora , inodora i insípida) no deixa de ser un xic incòmode el sentir-se lligat , i en certa manera et queda el run run interior del bon funcionament, dels resultats finals i de si tot anira com un desitja.
Ara , tot esperant l’hora de dormir, que pressuposo ben incòmode, queda l’esperança i el desig de que els resultats mantinguin la direcció del darrer electro, i la FA que pateixo vagi camí de ser tan sols un avís que ha servit per forces coses , en especial per contactar de nou amb uns hàbits més saludables , que mica en mica , un havia anat perdent.

FLUXUS

Al bell mig de Les Santes es va inaugurar en els espais urbanitzats del Café de Mar , l’escultura pública “Fluxus” de l’escultor Marcel Camps que si no vaig errat és un jove escultor de Sant Just. L’escultura és una figura en forma de cap humà realitzada amb tires de fosa que li donen forma alhora que conformen un espai interior buit.
L’escultura en sí m’agrada , em sembla prou atractiva per un espai públic i fins i tot aplaudeixo el fet de que no sigui d’un artista local.

M’agrada en el seu aspecte formal ja que el joc espaial està ben resolt, tècnicament s’aguanta , la realització en base a les tires o cintes que permeten estructurar aquest concepte de volums de l’espai lliure dins l’espai total, la fa atractiva a l’espectador que amb facilitat la pot sentir propera.

La proposta ideològica que ofereix també em sembla prou atractiva i variada. . tant si ens quedem tan sols en l’aspecte figuratiu , com si volem anar més enllà i en fem lectura interioritzada de caire cerebral, com si anem al pensament del creador que la llegeix com a símbol del moviment de la ciutat i de les seves vies de comunicació, com qualsevol altra de parella que un pugi trobar.
Qualsevol d’elles és vàlida el que demostra que l’artista ha aconseguit aquest imprescindible vincle comunicatiu exigent a tota obra d’art.

Per altra cantó no em sembla gens malament que l’artista no sigui un mataroní. Crec que encertadament , l’Ajuntament de Mataró ha anat vestint les seves places i els seus espais amb escultures d’artistes locals. Però ara la llista està ja quasi acabada. Fora d’algun nom , com el cas del jove Pol Codina , tots els escultors mataronins estan presents en l’espai públic de la ciutat.
Bo és dons obrir finestres i presentar altres treballs de creadors d’altres contrades , això sí , mantenint unes exigències de qualitat importants , com és el cas que ara ens ocupa.

Ara tan sols falta que l’Ajuntament apreti als promotors d’aquests espais públics per , tot acceptant , aquestes obres foranes , aconsegueixi una certa reciprocitat i fer que els artistes locals puguin realitzar els seus treballs públics en altres localitats.

PS.- Ramon Bassas ha dit que ja està encomanada una placa amb el nom de la peça , l’autor i l’any de la mateixa , per ser col·locada en un lloc proper a la mateixa.
Estic convençut que ho farà , i jo espero estar-hi present el dia de la seva col·locació, ja que serà el primer pas d’una demanda de fa ja molts anys , - i que hem repetit a cada legislatura -, d’ identificació de les escultures que es troben en espais públics.

UNA PREGUNTA I UN DESIG .

Pregunta: Com és possible que durant el mes d’agost la gran majoria d’obres públiques de la ciutat han estat parades ?. Em costa entendre-ho vist que quasi totes elles corresponen al Plan Zapatero , i per tant de petita duració. Encara que em costa encara més , veure com les mateixes han quedat com si Mataró fos Pompeia , amb tots els estris deixats de mala manera , mantenint carrers inútilment tallats ..... Un desori que bé faria l’Ajuntament d’explicar ara i impedir en properes ocasions.

Desig: Que el holter surti de meravella.