“SUBIDÓN”

Fa ja deu dies, els que porto de vacances,  que no escric ni un borrall en aquest blog. El cert és que no n’he tingut gaires ganes , i no pas per manca de coses a dir i sí per tenir ocupat tot el meu temps per fer coses de les mes diverses , o simplement per no fer res , que també és un a manera meravellosa de viure i recuperar-se d’un any intens en tots els sentits.

Però avui , aprofitant l’airet que passa per la finestra , amb la ment descansada i sense son  mercès una magnífica migdiada d’aquelles de “pijama y orinal” que deia Cela, i un bon gin-tònic per anar-hi fent glopets  mentre que un recull d’excel·lent jazz sona a l’ordinador, tot em convida a recuperar alguns de les moltes coses que cal comentar.

Per que està clar que un no pot tancar el blog per vacances i deixar per setembre l’explicar el multiorgasme ,- plàstic és clar , que un ben a prop dels seixanta coneix les seves limitacions -, del que vaig gaudir el passat dimarts 26 de juliol, tot visitant d’una tacada l’exposició d'Antonio López al Thyssen ( és impossible aplicar-li qualificatius ja que els depassa tots en l’aspecte positiu) i a continuació , amb l’intermedi d’un dinar esplèndid amb un menú degustació ( cochinillo inclós)  a un dels millors si no el millor asador de Segòvia ( està clar que no parlo del turístic Càndido ) , la visita al museu d’Art Contemporani Esteban Vicente , aquest excepcional, i alhora massa desconegut artista , que va ser l’únic espanyol que va prendre part activa en el moviment de l’expressionisme abstracte americà , al costat dels mestres que tots coneixem, i que va deixar la seva col·lecció privada a la seva ciutat de Segovia on reposen les seves despulles després de morir a Long Island als 98 anys, quasi en plena activitat. Un Museu que tot bon afeccionat hauria d’apuntar com de visita ineludible.

Per això , i per tot el que m’espera en les properes tres setmanes, amb visites programades al MNAC ( cal tornar a veure la mostra de Torres Garcia ) , Caixafòrum amb els retrats de la Belle Epòque , amb un seguit de noms que fan fredar , al Picasso amb una altra d’aquelles exposicions que és pecat deixar-se perdre , i que a bon segur anirà acompanyada d’una visita general , i principalment  amb les il·lusions d’una Toscana a la que retornaré després de més de vint anys d’absència i de la que ja em delejo en la sempre obligada preparació prèvia .

Amb tot aquest conjunt lògic és que hagi tingut un “subidón” , i valgui la llicència castellana ja que penso que aquesta paraula és molt més significativa i aclaridora que no pas la corresponent catalana que seria , més o menys, com “pujadassa” .

D’aquí  aquest primer post  per deixar d’estar bocabadat, encara que en certa manera ho estic degut al nul interès dels lectors d’aquest blog ( àmbit artístic) en saber qui redimonis és aquest important escultor que té l’estudi / taller / show room en un indret prou cèntric de la nostra ciutat , lloc on rep a importants col·leccionistes , galeristes , i especialment directors de Museu de l’àmbit centre europeu que és potser on el seu art és actualment més ben valorat.

Encara que només fos per intentar aprofitar algun contacte, seria bo que qui dirigeixi cultura estigués a l’aguait ( encara que sé que en té coneixença personal ). Però està clar , com s’ha pogut observar , tots els càrrecs de confiança del nou Ajuntament  estan anomenats , menys el de cultura.

Que passa. No troben a ningú, o és que CiU , - com és costum en ella -, dona tan poca importància a la cultura que deixa aquest tema com residual o inútil?. De moment Mora i Martínez ja van veure com anaven les coses en el Sant Pere més Alt. Ara sols cal veure com aniran les coses en la propera programació, per que llavors ja sí els espetecs els sentin del tot propers.

Per això cal exigir ja un responsable de Cultura que aturi la disbauxa actual de l’IMAC. M’agradaria pensar que s’està en el camí, però que voleu que us digui, els glops que porto de gin-tònic no donen per tant.

Ps.- No vull estar-me de tancar aquest post amb les fotografies de dos grans artistes i amics , que he recuperat tot tafanejant per el Facebook. Son tan evidents que no fa falta ni dir els noms.

Ps II.- Les imatges del post corresponen , com no, a obres d’Esteban Vicente i Antonio López