CA L’ARENAS . UNA MENYSTENIDORA MIRADA AL SANT PERE MÉS ALT

El passat divendres es va inaugurar el segon torn de la temporada actual d’exposicions de ca l’Arenas que òbviament ha de merèixer els oportuns comentaris crítics i dels que com a prèvia sols direm que manté el to colateral del fet local mantenint l’absència absoluta del fer dels seus artistes.  Avui però , i amb caràcter d’urgència , crec que hem de parlar de la malifeta insultant envers l’esdeveniment més mític de la història moderna de l’art local, com ho és el Sant Pere més Alt.

Si algun dia s’escriu la història de l’art local dels anys democràtics és obvi que haurà de començar per anomenar  i explicar en el possible,  el que va ser el Sant Pere més Alt, un esdeveniment expositiu al carrer , de ben curta volada doncs sols va tenir tres edicions, però que va servir per ajuntar creadors de tota mena , - avui per ex. seria del tot impossible -, i crear un microclima artístic en el que tan valuosa era la crítica social com la mirada paisatgística més tradicional. Un micro clima que s’estengué per la ciutat i que la convertí en un fenomen social.

Ara a l’entorn d’aquesta falsedat històrica en que estan esdevenint les exposicions de ca l’Arenas arriba l’hora de parlar del Sant Pere més Alt i és difícil fer-ho de manera menys menystenidora com s’ha fet, arribant quasi a la mofa , befa i escarni.

Per aconseguir-ho s’ha cercat la sala més petita del casalot, s’omple d’una fotografia gens escaient d’un munt d’escolars que no reflecteix en res, ans el contrari, el caràcter intel·lectual de la mostra. S’hi afegeixen quatre cartells i quatre obres de poc nivell i ho amanim amb quatre frases esfilagarsades amb les que és impossible comprendre el veritable sentit de l’esdeveniment. És a dir, fullaraca per no dir que no es diu res.

Mentre , curiosament , a l’espai del costat es realitza una acurada mirada a “Per Matar-ho” , acció realitzada al Museu a l’any 1976, amb una relectura escaient realitzada amb mitjans suficients. Uns mitjans que s’ha escatimat fins a la garreperia en el cas del sant Pere més Alt, amb la curiositat afegida de renunciar a disposar de material important que va ser ofert per a l’exposició , oferta acceptada per el regidor que donà les oportunes ordres que després no s’han dut a terme malgrat una reiteració en l’avís per part del cedent.

És per això que vist el vist sols queda exigir a Ca l’Arenas que clausuri aquesta sala. Que ja n’hi ha prou d’insultar la història de l’art local i a més fer-ho en la que havia de ser la seva casa i de la que ha estat foragitat. Cal clausurar l’espai, cercar la documentació existent que serveixi per donar la visió real de l’esdeveniment i obrir-la de nou per fer que la ciutadania en sàpiga la seva importància  i els artistes en puguem fer-li l’oportú recordatori.

Una exposició que és incomprensible hagi esdevingut realitat i més incomprensible encara que ho hagi fet amb el suport i la signatura dels Dimarts del Llimoner que bé haurien d’explicar quin ha estat el seu paper en aquesta malaurada història, ho hauran perdut bona part del respecte que sens dubte mereixen.