divendres, de març 04, 2016

EL DESGAVELL DE L'ART A LA FUNDACIÓ ILURO.





Que la Fundació Iluro i l’art no acaben de trobar el seu encaix és un fet evident. El tema “lloguers d’espais”, en que no queda clar per ningú en el que pertoca que val o que no val per a poder exposar, grinyola per arreu. El tema d’espais institucionals que sí accepta la que va ser magnífica mostra de gravats de “Art Print Residence” ,que és un negoci privat amb el que de publicitat per a ell significava l’exposició, i en canvi no accepta que un artista particular pugui exposar en el mateix, i altres,  provoquen dubtes i situacions de menyspreu.

Molts punts foscos i poc aclarits en el context d’una Fundació opaca i gens clara com ha quedat en evidència en el tema de la rehabilitació de la casa Coll i Regàs. Una rehabilitació si més no molt discutible i que caldria aclarir , no mitjançant la veu de l’aparellador de l’obra , bon amic meu per cert, i sí per un expert patrimonial que és qui hauria de tenir cura de la mateixa.

Una rehabilitació que fa pudor a llufa i que segueix amb la maledicció de l’espai en el que cal recordar que Caixa Laietana ja va actuar destruint els magnífics jardins de la casa.

Ara dijous l’Ateneu ens presenta una exposició difícil d’entendre. El títol diu, - com poden veure en l’encapçalament ,  que es tracta d’una “Mostra d’exposicions a l’Ateneu en el Fons d’art de la Fundació Iluro”. Algú em vol explicar com es menja?. Que és una mostra d’exposicions?. Fotos de les exposicions que s’han realitzat a l’Ateneu?.

Si esbrinem una mica mes podem arribar a explicar que potser el que voldria dir seria: “Fons d’Art de la Fundació Iluro. Obres provinents de les exposicions de l’Ateneu”. Seria una lectura , però ves a saber.

El que sí sé és que no es pot emprar publicitàriament una obra escapçada sense permís de l’autor i sense que es faci evident el nom de l’obra i l’autor. Que els propietaris d’una obra ho son en el físic però no en l’intel·lectual. I aquest coneixement és obvi que el té la Fundació vistos els brillants advocats que en formen part del seu consell.

En els mitjans d’informació local he vist l’anunci de l’exposició i aquest està superposat damunt una obra escapçada d’autor desconegut (no s’anomena)  però que jo identificaria com de De Antonio , de la seva exposició a l’Ateneu que vaig tenir el goig de presentar e directe i en el catàleg. Greu errada que cal urgentment esmenar.


És per això que cal posar la casa en ordre. Pregaria al seu president Sr. Carles, que no seguís fent el ridícul en el proper discurs inaugural desqualificant al missatger i posés mans a l’obra per que l’Ateneu esdevingui un espai de qualitat cultural en el que , de la manera més justa possible, hi tinguessin accés tots aquells que amb qualitat poden aportar art i cultura a la ciutat. I que en el mateix hi hagués cura i respecte per els drets dels artistes que van molt més enllà dels que genera la simple propietat física de les seves obres.