Durant molts anys i de la mà de Paco Rodon ,la sala d’exposicions
Ferrés i Puig del Museu Monjo de Vilassar de Mar va ser un espai de referència
no tan sols a nivell local i comarcal, ans també nacional. La seva mai prou lloada
tasca oferint espais als pintors emergents de la comarca alhora que realitzava un paper de mestratge intens
al voltant dels artistes de la generació de la post guerra, des dels més
coneguts com Hernández Pijuan, Guinovart o Ràfols Casamada , fins aquells
altres que havien quedat més amagats però de gran vàlua artística (Todó,
Garcia Llort, Garcia Vilella, Romà Vallés, Garcés.. i tants d’altres)van
convertir l’espai de Vilassar en un veritable lloc de peregrinació artística
mensual. Un paper i un manera de fer que es va enfonsar del tot amb la nefasta
gestió de Llum Torrents i que ara sembla recuperar-se amb una nova línia més
dedicada a la proximitat, fet que coneixent l’ample i potent nòmina d’artistes comarcals
es preveu prou interessant.
Diumenge passat en va ser una ben positiva mostra , amb la sala
d’exposicions plena de gom a gom per assistir a la inauguració de la mostra del
masnouí, resident a Teià, Gerard Rosés. Exposició de títol “Llibertat” i que va
se presentada per Vicens Altaió.
No fa molt que vaig parlar de Rosés, en motiu de la mostra
que presentà a l’espai Capgròs, una mostra de “fons d’armari” provinent de la
galeria Lolett Comas.
Deia llavors que feia molts anys que coneixia a l’autor
que m’havia acabat d’encisar en una exposició que realitzà el 1992 al
Museu de Granollers i de temàtica esportiva i olímpica, D’ençà llavors que he
seguit la seva carrera i he de dir que cada vegada m’he enamorat més del seu
fer en aquesta la seva capacitat creativa per convertir en art qualsevol cosa,
fet o circumstància del que ens envolta en la nostra vida diària.
Discrepo en part de les saberudes paraules de Vicenç Altaió
en la presentació. Jo crec que el pensament artístic de Rosés es mou en una
paramètrica més senzilla en aparença, en aquella que és capaç de transformar en
sensibilitat i bellesa, els fets, essers i objectes més habituals, convertint
les seves exposicions en un petit curt en el que podem veure desenvolupat de
manera creativa i artística el més habitual i comú de les nostres existències.
Gerard Rosés sap extreure el punt emotiu de tot i de tots i
el trasllada al camp artística aprofitant la seva personal i depurada tècnica
en la que un no sap si presenta escultures pintades o son pintures tridimensionals,
conceptes els dos prou vàlids. I ho fa
com un apuntador de la vida , com un fotògraf accidental que immobilitza el
moment ja sigui simple o transcendental.
Qualsevol cosa que fem durant un dia pot estar o és possible de ser reflectit
per la mirada creativa de Rosés.
I aquí, justament aquí, rau la importància del seu fer. Art
és comunicar emocions i sensacions , i res més que això és el que fa Rosés , i
tant li és retratar-nos al wàter, com mirant embadalits rera la finestra , el reflex de la lluna amb la persona estimada.
I tot amb el sentit més poètic i emotiu, de modus i manera
que tots ens sentim forçosament protagonistes de les seves obres. Ens
reconeixem en elles i alhora reconeixem l’entorn humà i simbòlic que ens
ofereix
.
El quotidià, un tema en aparença senzill però moltes vegades
més difícil d’explicitar que no pas la més profunda de les filosofies. Un
sentit artístic que sols els bons artistes poden assolir. I està clar que en
Gerard Rosés està en aquets nivell.
Una exposició d’obligada i plaent visita que us recomano amb
tot plaer per sentir en plenitud la
llibertat conceptual i creativa de l’autor.
(Les imatges extretes de la xarxa poden no representar les obres exposades)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada