La sala d’exposicions del Museu del Càntir d’Argentona va mica ne mica assolint un nivell de
qualitat ben estimable en les seves exposicions temporals. Un nivell que aconsegueix l’excel·lència , i
no pas d’ara si no de quasi sempre, quan
pertoca a la seva especialitat , la de la ceràmica. Fet que queda ben patent
ara mateix amb l’espectacular exposició de l’artista Montse Llanas afincada
entre Vilafranca i Deltebre i que desenvolupa una ceràmica formal en el
concepte però ben agosarat en la realització.
Certament en el món de la ceràmica s’estableix una certa dicotomia en una equació de difícil resolució. És possible
seguir avançant en el formalisme tècnic després dels grans mestres?. És possible
establir unes dialèctiques estètiques innovadores depassant el ja fet per tants grans autors?.
Potser per això sempre defenso, de manera amb la que els
ceramistes no estan gens d’acord, que ja n’hi ha prou de que el cognom “ceramista”
,conseqüència de la tècnica, depassi el d’artista . El escultors no és
qualifiquen pas com a forjadors , ebenistes o marbristes, segons els material
emprat , esdevenen simplement artistes del volum i l’espai , altrament dit
escultors , sense que tingui més importància el material emprat, com en aquets
cas seria el ceràmic en les seves múltiples varietats.
Però els ceramistes en defugen com si fossin els darrers
protectors d’una tècnica ancestral, baixant així al nivell d’arts aplicades el
que és en si un veritable art del volum.
Un exemple ben fefaent és avui el de Montse Llanas.
Tècnicament perfecte , desenvolupa amb solvència les formes , ja siguin convencionals
o evolucionades , en les que treballa adaptant-les a les seves intencions ,
tant en el que pertoca a textures i /o color. I ho fa amb desig de perfecció i
comunicació.
Però a més a més intenta emetre una càrrega estètica entre ancestral
i màgica, amb el que comunicar unes sensacions peculiars , com en aquelles
peces que semblen recuperades a l’aire després d’haver estat submergides en el mar i per tant havent adquirit una textura especial amb elements adherits que li donen una nova vida , sense deixar res enrere.
Però també ens sorprèn en formes , com les aplanades d’extrema
intensitat i bellesa o aquelles més esberlades en les que la textura exterior les dimensiona amb
una força aclaparadora. I tot , sempre amb la sensibilitat per bandera en un
equilibri absolut entre formes i colors, aportant emocions que fàcilment es
poden compartir.
Però si a totes aquests virtuts hi afegim uns preus talment assequibles
que conviden a la compra ( petites peces entre 20 i 35 euros), hem d’entendre
que ens trobem amb una expo d’obligada visita, tant per l’artístic com per el
comercial, ja que qualsevol de les seves peces esdevé un espectacular regal per
a qualsevol persona sensible i a un preu més que remarcable.
Una exposició magnífica de la que és un plaer absolut la seva
visita.
Absolutament recomanable.
Felicitats.
imatges extretes de les xarxes socials
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada