No feia ni 5 minuts que s’acabava de desvetllar el cartell
de Santes que ja rebia uns quants whats i comentaris per xarxes socials
demanant la meva opinió al respecte.
Es ben cert que el tema artístic està tan deixat de la mà de
deu en l’oficial que fins i tot el cartell de Santes que provocava una cataracta
d’opinions i discussions fa ja uns anys que passa del tot desapercebut. Una
mica d’aldarull però en tres dies oblidat. A bon segur que en part és per el fet de que els
digitals exigeixen identificació per a fer comentaris i així s’han evitat els
terribles disbarats insultants que es produïa. Però també es cert que la
ciutadania passa ja bastant del abans famós esdeveniment.
Però anem al que cal. M’agrada o no el cartell de Santes?. És bo o no ho és?. Repetiré el que vaig explicar de vell
antuvi. Sí però No. O No però Sí, tot serà segons considerem el que representa
el famós cartell.
Si entenem el cartell de Santes com un cartell “normal” hem
de dir que és un cartell bastant encertat. Taca vermella en forma de cercle que
domina i crida l’atenció. Una tipografia simple i molt polida, la millor dels
darrers anys en els que la tipografia acostumava a destruir bona part del
sentit comunicatiu. Salpebrat el cercle de manera arrítmica amb un seguit d’elements
referencials a la festa , alguns obvis i altres sols comprensibles per experts,
que per la petitesa ens retrotrauen a les figures que apareixien en el cartell del
2017. Un salpebrat que no afegeix potencia al conjunt, encara si que cerca una
referència més anímica. En resum un cartell digne de qualsevol dissenyador
gràfic que inicia la seva carrera. I ho dic així ja que desconeixent , en primer
moment, l’autor , vaig pensar en algun dissenyador iniciàtic. En resum un
cartell visualment acceptable.
Però està clar que el cartell de santes no és un cartell “normal”
ja que no anuncia un fet desconegut a qui desconeix que es celebra. És l’anticartell
ja que anuncia un cosa de tots coneguda ( La festa de les Santes) a qui la coneix
abastament ( els mataronins). I aquest fet ha produït que el cartell de les
Santes esdevingués cartell d’autor , essent aquest el seu tret diferencial
envers la majoria de cartells de festes d’altres poblacions. És a dir, un
cartell encomanat a un artista local per que realitzi una obra d’art absolutament
personal que ofereixi la seva visió íntima
de la Festa i aquesta filosofia no s’acompleix de cap de les maneres en aquest
cas.
Com em succeí a mi, estic convençut que a primer cop d’ull ningú va poder reconèixer l’autoria
de Jaume Simon. Encara que els color primaris formen part del seu tarannà igual
que les formes geomètriques. El seu conjunt és sempre més gestual , dinàmic i
amb un expressionisme imperfecte que no pas aquesta fredor d’una certa exactitud com en l’obra
presentada.
Per això no m’agrada el cartell de Simon, perquè és un
cartell que el podrien signar un fotimer de gent i no hi trobo en ell, l’ànima
rebel i iconoclasta d’un artista que quasi
sempre ha defugit del decorativisme per incidir en l’esperit.
Crec que el cartell
de Santes és un immillorable ocasió per presentar la realitat de l’artista a
tota la ciutat. I de retruc fer-se conèixer. I en aquest cas en Jaume Simon l’ha
desaprofitada. Llàstima
Ps.- No puc entendre de cap de les maneres l’auto
contraprogramació de Cultura presentant el cartell de Santes i tapant amb ell l’èxit
de l’expo d‘artistes mataronins a Nova York. Gelosos com estant a Beneficència de
Bassat a qui odien immisericordiosament i fan la punyeta tant com poden, tapar
l’èxit amb el cartell era un plantejament amb que estic segur han gaudit immensament. Lamentable
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada