REFLEXOS. L’OBRA DE DAMIÀ CAMPENY

Damià Campeny és un dels pocs artistes de primer nivell nascut a Mataró, ciutat en la que va viure sols fins els dotze anys quan es desplaçà a Barcelona per iniciar el seu periple d’estudi , per no tornar més a residir a la seva ciutat natal que va ser per a ell més un fet circumstancial que no pas vivencial.

La ciutat ha mantingut igualment el distanciament amb la seva figura com ho demostra el fet de que malgrat la seva més que reconeguda fama, sols dues obres seves estiguin a la mateixa, com ho son l’escultura de Sant Vicenç de Paul a al parròquia de Sant Josep i la de Sant Jaume a l’hospital de sant Jaume i Santa Magdalena, escultures que passen ambdues del tot desapercebudes en les seves ubicacions. Existeix notícia d’una tercera obra que es trobava a Sta Maria, segons relata Joan Francesc Clariana i Roig  en l’aconsellable article Presència d’un mataroní oblidat: Damià Campeny a la nostra ciutat publicat a la revista del Grup d’Història del Casal nº76 , de l’any 2005.

En el pla més anecdòtic, el nom de Campeny apareix com a titular d’un Institut d’ensenyament mitjà,  d’un carrer que fins fa ben poc era cul de sac, existeix una reproducció de la seva obra Flora a la plaça de la Ciutat jardí, alguns documents al Museu Arxiu, una placa al carrer d’en Pujol 39 en la casa on va néixer i una figura seva a la galeria de mataronins il·lustres. Com veiem ben poca cosa per a un artista ben notable.

Un menysteniment cap a la figura de Campeny que es va evidenciar  quan el 1999, aprofitant l’avinentesa del tancament per obres de la Galleria Nazionale de Parma, Pilar Vélez, per un llavors directora del Museu Marés va portar al museu que dirigia el Triomf de taula de l’ambaixador, realitzat a Roma el 1803, que així viatjava per primera vegada fora d’Italia. Per a tal d’optimitzar despesa, Pilar Vélez va oferir al Museu de Mataró i a la caixa Laietana compartir exposició i despeses. Ambdues institucions van refusar l’oferta tot dient que no era un treball “interessant”, tal i com va quedar palès en l’entrevista que Pilar Vélez va concedir a “Espai d’Art” de TVM.. Curiosament l’any anterior 1998, caixa Laietana havia col: laborat amb la Biblioteca de Catalunya  per editar l’espectacular monografia del doctor Carlos Cid Priego “La vida i la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny I Estrany”

És per això que era del tot recomanable, per no dir obligat, treure la pols a tan insigne autor i fer-lo avinent als ciutadans de a peu mitjançant alguna important exposició. I crec que aquesta ha estat la intenció de “Reflexos. L’obra de Damià Campeny” exposició que es va inaugurar el passat 12 d’abril i romandrà oberta fins el 27d’octubre ( sí, sí han llegit bé, més de mig any de durada) a ca l’Arenas.

Una exposició que comissariada per Anna Riera i Mora, una de les grans expertes de Campeny, per no dir la més experta després de la mort ja fa uns quants anys del doctor Carles Cid Priego. Un exposició doctoral, curulla d’informació , abassegadora en el que pertoca a dades, detalls , documentació, que aclapara a l’espectador no especialista, que s’acaba perdent davant tal muntanya d’informació i acaba inexorablement claudicant  fent-ne passada ràpida com a conseqüència del fracàs didàctic de la mateixa que hauria de ser el punt fonamental per la que s’ha gestat.

Son tants els detalls que s’escapen a l’espectador , tant per la gran quantia dels mateixos, com per el mal muntatge dels detalls de la mostra (originals, fotografies i documentació segons sembla queden visualment separat per el color de les cartel·les, com ens indicà a posteriori els funcionaris de l’espai però curiosament aquest detall no queda explicitat en cap moment de l’exposició el que el converteix en inexistent) ,així com el fet de que l'exposició comença pel primer pis, fet que tampoc està indicat, converteixen en un veritable fiasco a la mostra

Una exposició que sembla tingui un sol motiu , l’edició d’un catàleg doctoral. Fet fonamental que farà avinent poder llegir amb calma i tranquil·litat tota la documentació i fruir-ne, no com ara en que la seva abassegadora presència distreu el tot de les obres i imatges presentades, desvirtuant-les i de pas a l’artista.

Una exposició que cal visitar intentant centrar-se en l’obra i despullant-la de tot l’academicisme històric que l’envolcalla i esperant el catàleg que sens dubte serà un bonsacompanyant a la monografia de Cid Priego.