JORDI ARENAS EN LES COL·LECCIONS PRIVADES.

                                                 

 En el seguit d’actes organitzats a l’entorn de la commemoració del centenari del naixement de Jordi Arenas , la sala del Col·legi d’Aparelladors i sota l’organització de l’Associació Sant Lluc, ens ofereix ara  una exposició que recull diverses obres del mestre que es troben en col·leccions privades . I això , “Obres de Jordi Arenas en col·leccions privades” , hauria de ser el títol, i no l’ oficial de l’exposició: “Obres en col·leccions privades de Jordi Arenas”, un significat molt diferent a la realitat de l’exposat.

Evidentment el projecte d’aquesta exposició era important i molt interessant ja que hauria de permetre fer ullada a obres desaparegudes de la vista pública, però alhora era un projecte complex de recerca i investigació, i aquests condicionaments sembla ser no han estat reeixits i el resultat final de l’exposat és més aviat fluix i no respon per la qualitat de l’exposat al nivell del que calia esperar en una mostra homenatge a Jordi Arenas.

                          

L’exposició està formada per una vintena llarga d’obres , en les que els retrats ocupen la part més nombrosa, que no important, de la mateixa. Tots sabem el bon nivell i la gran habilitat de Jordi Arenas  en aquest aspecte, però en el que avui es mostra, la majoria del presentat és un seguit d’obres que cal pressuposar encàrrecs , i que esdevenen mostroari d’ofici a la recerca  de la simple aparença física però sense desvetllar, com cal en un bon retrat, l’anima del retratat.

Tan sols un petit retrat que sembla més nota improvisada que meditada, però nota de gran qualitat, i el retrat del pare escolapi ben situat en un ambient idoni mereixen el reconeixement de la qualitat que es reconeix de l’autor en aquest apartat.

A la resta, cal remarcar per damunt de tot una natura morta, de magnífica composició i desenvolupament. I més encara si observem que està datada el 1935, és a dir quan l’artista tenia catorze anys, el que demostra l’alt nivell de l’artista des de beceroles. Al seu costat cal emanar atenció a un paisatge de Mallorca realitzat amb una estilística propera a Anglada Camarasa, un paisatge marí amb unes interessants roques volumètriques de gràcil traç i un parell de mirades a Cadaqués, fora de l’habitual de l’indret. La resta paisatgisme  formalment d’ofici , ben resolt, però sense vibració .Anècdota pura i dura.

                   

Una exposició doncs massa escassa en detalls de qualitat en relació al nivell de l’artista i al projecte commemoratiu de l’exposició.