REUCLL HISTÒRIC DE L'ART A MATARÓ. ANY 1977 (III)

Obra de teresa Boix

A la sala Fuset, Teresa Boix realitzava la seva primera exposició individual després dels sempre positius comentaris que rebia en cada aparició com la que la considerava com la gran revelació de l’anterior Sant Lluc. L’exposició va respondre a les expectatives previstes  i va ser un èxit total. “Boix es una autora de rico mundo interior...Su introspección da como fruto unas obras pensadas, meditadas, matemáticamente realizadas, però que pese a la frialdad temàtica y técnica, alcanzan meced al especial  carácter en su realización, un ambiente de perfecta comunicación....Estamos convencidos de que en cinco años Teresa Boix, de seguir en este camino,serà uno de los autoras cotizadas de nuestra ciudad”.

Lamentablement el nostre desig profètic no es va complir, i en molts pocs anys va desaparèixer de la vida activa de l’art local  i mai més n’hem sabut res d’ella.

Pere M. Viada sorprenia a tothom amb una gran exposició a Tertre. D’ell dèiem “Posee una riqueza de mundo interior absolutamente asombrosa. Sus oníricas visiones cuajadas de monstruosos seres de formas sugerentes y cromatismos impensados se plasman adecuadamente en sus dibuixos acuarelados que hoy nos presenta. Difícil és realitzar una explicación literaria a su obra, porque la misma es absolutamente visual”. Però el crític es preguntava “Será este el estertor del guerrero o es la realidad  de una regeneración artística”. Una pregunta, com tantes de les que es poden fer al respecte de l’art i el personatge  de Viada, i que va quedar sense resposta definida.

M.Cusachs bocabadava al personal amb una gegantina exposició a Tertre amb 80 obres entre escultures i dibuixos. “En Cusachs se reunen  coherentemente estos dos aspectos del lenguaje plástico, aparentemente irreconciliables com son, la intención expresiva y la voluntat abstracta de forma. Dicho de otra manera , lo emotivo y lo conceptual”...”Cusachs nos demuestra en esta exposición que no tiene nada a envidiar atodos los pequeños “monstruos” de la escultura de nuestro país.

Eduard Alcoy s’afegia a la llista d’artistes mataronins que volien deixar petja en aquell any, i ho feia a Tertre, más alcoiano que nunca, segons la crítica amb una exposició en la que tocava tots els pals del seu art ( pintura, pastel, litografia, dibuix, escultura i joia) . “Vale la pena detenerse exhaustivamente ante cada obra, penetrar en ellas y concentrase en todos y cada uno de sus detalles”

Alfred Opisso presentava una ample retrospectiva a Tertre , ocupant el període 1920-1977, el que permetia a afeccionats i seguidors l’evolució del seu caminar, amb mirades intenses a les escenes i temàtiques per ell preferides, encara que alhora sorprenia presentant per primera vegada la seva cara oculta, aquella més juganera  i simbolista, que els mataronins no varen poder conèixer amb més amplitud fins el 2009 amb la gran exposició de record que es celebrà a la sala de la plaça Sta Anna de la  Caixa Laietana.

No volia ser menys Perecoll , que debutava individualment a la seva ciutat a la sala de la Biblioteca Popular, marcant camí i modernitat amb detalls com per ex. la de la novetat de posar títol específic a una exposició individual. En aquest cas “Pintures per a un temps de foscor”.

La reflexió que fèiem en relació a la seva obra, observem ara que segueix amb tota vigència. El que ens demostra que encara que amb el temps s’hagi produït una lògica evolució visual, Perecoll s’ha mantingut fidel als eixos que el van fer artista. “ Para comprender la obra de Perecoll se debe assimilar de modo total que nos hallamos únicamente ante un escultor, un escultor que se complementa con una realización compleja como és la de la joyeria, o con una pintura totalmente volumètrica que puede chocar al espectador si solo es observada bajo el punto tradicional de la bidimensionalidad però que alcanza todo su valor en la fàcil entelequia de catapultarla a una tridimensionalidad que resta latente y evidente en su realización”

També debutava Pal i ho feia a  amb una exposició que presentava certes incògnites. “ Nosotros confiamos en Pal pero ahora el que debe confiar en si mismo es el propio autor. Para ello debe realitzar un profundo replanteamiento de su realidad artística. Debe romper con viejas ataduras y realizarse en su propio yo. Solo desde esta profunda autoreflexión puede surgir un artista que no puede perderse porque posee en su interior los sufientes ases como para ganar esta partida consigo mismo”.

També a Tertre presentava els seus dibuixos Casas-Peña. Ho feia en tornar del servei militar i la crítica considerava l’exposició com un divertimento, un tornar a escalfar motors per recuperar la màxima potencia. Però els resultats dels següents anys no van ser els esperats i com en el cas de Teresa Boix  la seva trajectòria es va diluir  i mica en mica es va fer fonedís encara que mai ha abandonat la pràctica de l’art, aquets ha estat per a gaudi personal i no públic.

David Salvadó, també volia deixar ben clara la seva aposta creativa i ensenyar les cartes del seu progrés. Al Museu sorprenia delectant-nos amb la seva experiència abstracta que marcava maneres. “El resultado es que no hace una pintura mimètica como tantos otros, hace la pintura “necesaria” que debe hacer de acorde con sus planteamientos plásticos actuales. Le gusta investigar con la materia y con los materiales y en su andadura coincide con..., que no es lo mismo que imitar a ..., como les pasa a muchos”.

I com cloenda d’aquest nodrit conjunt de valuoses exposicions d’artistes locals, Tertre tancava any amb el debut a Mataró de “Estudi tres x tres” , curiosa experiència artística en la que els vèrtexs del triangle eren : un reconegut artista que participava amb un dibuix original; la materialització d’aquets dibuix en una joia amb materials nobles i/o preciosos, materialització realitzada per l’artista i joier Perecoll; i l’autentificació certificada de originalitat i tirada única de la peça resultant. Per tant el comprador al adquirir una joia, no industrial y sí d’artista, obtenia també el dibuix original realitzat per l’artista  i el corresponent document notarial.

Durant aquell anys Estudi tres x tres havia realitzat diverses exposicions per Espanya i l’estranger i acabava de signar amb l’empresa Geoge Jennsen per expandir-se als EEUU amb obra de Medina Campeny. A Tertre presentaren obra d’Alcoy, Andivero, Cuixart, Tharrats , Subirachs, Serrano, Cohén Fusé, Garcia Vilella i el mateix Perecoll amb un èxit aclaparador  i amb presència d’importants visitants entre els que cal destacar el Director del Museu d‘Art Modern de París.

I al costat d’aquestes gran exposicions cal remarcar també la de Joan Grau a la Biblioteca Popular després d’uns quants anys d’absència i com comiat professional. L’argentoní Grau va ser el dominador absolut del paisatge comercial a Mataró i comarca en les dècades dels 50 i 60. Amb una pintura fluida i no exempta de qualitat havia reconvertit la pintura d’Olot redirigint-la vers els paisatges del Maresme i Vallés, en els que rieres, bosquets , alzinars , pallers i  cases de pagès n’eren protagonistes, i bona part de les obres de les seves exposicions es venien el primer dia. Seguint l’estela de Martí Alsina , Grau va ser capaç de conrear un paisatge propi , camp en el que no tenia rival.  Superat el seu concepte artístics per la natural evolució del paisatge, la seva exposició va ser un adeu però alhora lliçó i record de l’art que havia imperat a la comarca en les dues darreres dècades.

També cal remarcar les exposicions de Sixte Albertí, el pintor mataroní dels jardins d’Aranjuez realitzada a Argentona i els èxits de Ricard Jordà al Brasil, especialment amb l’exposició que realitzà a la Universitat de Itú ( Sao Paulo). Roser Vinardell , l’única artista mataronina habitual de les sales comercials de Catalunya , exposà amb bon èxit a la galeria Meifrén de Barcelona.