ESTANCES. MÒNICA VILERT.

 

Fa tan sols quatre mesos que Mònica Vilert ens feia gaudir intensament del seu fer amb la magnífica exposició que celebrava al Museu de Llavaneres, quan de nou se’ns fa present amb la seva mostra “Estances” a La Destil·leria, donant un tomb més a al seva capacitat creativa que sembla afanyada en mostrar-se públicament després dels llargs períodes de silenci que ha mantingut aquesta magnifica artista.

Porta per nom “Estances” i l’autora descriu en l’opuscle per el públic , que per a ella  “l’estança és un lloc que protegeix, que et recull. Allà on et sents bé, el lloc conegut. Un espai creat propi, personal i que convida”, acabant-los de definir com uns espais que els considera emocionals, llocs d’arrelament i consol.

Fa molt de temps que Susana Portell deia de Vilert que el seu caminar artístic era “ resseguir el temps, teixir nous camins per a un paisatge sempre canviant. La seva pintura ens parla de com atrapem i deixem anar el temps, de com vivim el silenci, reflexiona sobre les infinites possibilitats que tenim de construir un paisatge, cada dia diferent”.

Avui repassant mentalment la seva exposició m’han vingut el record d’aquelles frases per que crec que encaixen a la perfecció amb l’exposició que ocupa els espais de La Destileria. En els que de nou Vilert inicia plàsticament un diàleg amb si mateixa , presentant unes poques pintures i uns quants objectes  escultòrics , convertint a la galeria en el reducte del seu mon interior que fa públic a l’espectador per que intenti esbrinar la seva personalitat i les intimitats més personals que desenvolupa mitjançant una suavitat que genera una força immensa que ens arriba a tots en la seva contemplació.

Al menjador de casa tinc penjat una obra de Vilert que em va regalar la meva dona quan vaig complir 40 anys. En fa doncs ja 32. Al mirar-la la veig com l’inici d’un llarg camí que té , de moment, la darrera parada en aquesta exposició. Les formes han canviat lleugerament i el to també, però segueixen curulles de la riquesa plena de sensibilitat que l’artista va deixant anar en cada obra, concepte i/o pinzellada.

I al seu costat tenim objectes, geometries, equilibris que adormen els volums, per que ens arribin més purs i personals, generant místiques interiors que podem o no compartir, però que produeixen equilibris benestants malgrat que en ells mateixos entenguem el neguit de la recerca i la necessitat de la connexió exterior amb l’espectador.

Amb tot això Mònica Vilert crea una exposició que genera la imatge del seu mon interior que fa avinent als espectadors, Però ho fa donant petites pistes per que sigui l’espectador el que gaudint-los en la seva bellesa i principalment intentant fent-los seus , arrodoneixi la comunicació , aconseguint una exposició plaent en el visual i enormement enriquidora en l’espiritual , que la converteix en un absolut plaer la seva visita.

Una exposició d’obligadíssima visita que referma a Mònica Vilert com una de les gran artistes plàstiques de les que gaudim a la ciutat.

Felicitats.

“Estances” Mònica Vilert

La Destil·leria. Mataró

Del 9 de marc al 9 d’abril de 2024