COL.LECCIÓ BASSAT. OBRES DEl SEGLE XXI (II) SEGONA PART.

Obra de Joaquim Chancho

Després d’haver fet repàs dels artistes mataronins i d’aquells relacionats amb la ciutat per una o altre raó, toca ara fer-ho amb al resta d’autor presents en aquesta mostra.

Manuel Ballesteros

El barceloní Manolo Ballesteros segueix amb el seu treball de la línia en l’espai i en diàleg amb el color. Obra visualment atractiva però que decau quan al compares amb els treballs de Joaquim Chancho , esplendorosos els dos , amb al força de del seu ritme intemporal al que acompanya la forà equilibrada del seu color, contrastant ambdós amb la magnífica peça múltiple de Manuel Blázquez, amb el seu treball analític sota la idea de l’espai i el temps. Una repetició constant i condicionada que provoca un vertigen mental , alhora que sedueix per la seva intima pregunta i per la seva  resposta seductora en el visual i l’intel·lectual.

Guillermo Garcia Cruz

Alícia Gimeno

L’uruguaià Guillermo García Cruz, sedeuix en la seva simplificació formal i cromàtica que incita a cercar un quelcom més enllà de la seva puresa formal, mentre que la barcelonina Alicia Gimeno, la més jove dels participants ja que li queda llunyana la quarantena, es presenta amb un tríptic d’estètica simple intentant aptar amb ella i la puresa de caire orientalista que sembla prsentar, cridar l’atenció d’aquell espectador més amant de la bellesa exterior que no pas e l’interna.

Laura Iniesta

Dusa Jesih

Laura Iniesta és un dels autors més representats en aquesta exposició amb una obra gestualment poètica que denota força i intensitat, amb una absoluta llibertat compositiva que s’agraeix. Contrasta amb l’obra de l’eslovaca Dusa Jesih, una autora amb un geometrisme impactant i alhora terriblement seductor, treballat amb llenguatge gestalt, absolutament minimalista amb el que aconsegueix cridar l’atenció de l’espectador.

Manuel M. Romero

Joan Pere Massana

Manuel M. Romero, amb la seva poètica intimista i Joan Pere Massana amb treballs que cerquen conquerir l’atenció de l’espectador mitjançant l’espectacularitat de les seves formes i colors, , son per a mi del més fluix del presentat, no aconseguint els seus objectius malgrat el treball acurat de les seves obres .

Bruno Ollé

Alejo Palacios

Pol Pintó

Bruno Ollé estableix un conjunt ordinat amb el que amb les formes i els colors confegir una simfonia visual altament  interessant ,mentre que Alejo Palacios , simplement amb paper i tinta xinesa, és capaç de confegir uns diàlegs estructurals i estructurats  ,d’una gran seducció visual i interior amb al que intenta assolir el seu ideal “Parlar d’idees pures i simples a través dels materials”. L’ordenat Pol Pintó  sembla seguir el mateix camí, encara que juga amb la manipulació per els materials i el pas del temps, de les seves empremtes pictòriques. Un joc reflexiu i expansiu en la recerca del desconegut que crida l’atenció i motiva a una bellesa quasi immemorial.

Josep M. Riera I Aragó

Russel Tyler

Finalment i per acabar, Josep M.Riera i Aragó ens ofereix el seu habitual discurs plàstic aquesta vegada amb  un oli vermellós que ens transporta immediatament a les seves obres volumètriques, al meu entendre, molt superiors. Finalment Russel Tyler, artista nord americà, explota la lluminositat de l’obra integrant l’abstracció amb imatges d’ordinador, intentant expressar els efectes psicològics  de com les pantalles han canviat la nostre percepció de les imatges. Una intencionalitats al meu entendre no aconseguida, i quedant-se tan sols en la bellesa cromàtica de la seva abstracció.

Tot aquest batibull de tendències, reflexions i imatges son les que confegeixen aquesta dotzena mostra de la Col·lecció Bassat, essent al meu entendre la menys valuosa de totes les exposicions . Entenen aquesta exposició com un poti poti en el que al costat d’obres i autors d’alt nivell. N’hi ha d’altres que son absolutament prescindibles en el generós conjunt global de la col·lecció.

Malgrat això sempre és recomanable fer-hi una pertinent visita per veure la diversitat estètica i estilística de l’art actual i dintre d’ell la multiplicitat de possibilitats per expressar-lo

 

Col·lecció Bassat. Art Contemporani de Catalunya.

Nau Gaudí. Mataró.

Des de finals de Març de 2024